Ricardo Franco

Ricardo Franco

Biografia
Naixement	(es) Ricardo Franco Rubio 24 maig 1949 Madrid
Mort	20 maig 1998 (48 anys) Madrid
Causa de mort	infart de miocardi
Activitat
Ocupació	guionista, productor de cinema, director de cinema, actor, muntador
Activitat	1969 -
Obra
Obres destacables (1994) Después de tantos años (1997) La buena estrella
Premis
(1998)  Goya a la millor direcció, per l'obra La buena estrella (1998)  Goya al millor guió original, per l'obra La buena estrella

Ricardo Franco (Madrid, 24 de maig de 1949 - Madrid, 20 de maig de 1998) va ser un cineasta espanyol. Va fer de director de cinema, muntador, ajundant tècnic, guionista, compositor de música i actor.

Després d'haver estudiat dret, filosofia i medicina, Ricardo Franco fa les seves primeres armes en el cinema el 1969. En principi com ajudant de direcció amb el seu oncle, el cineasta Jesús Franco: The Castle of Fu Manchu, Marquès de Sade: Justine, després com a director d'un curtmetratge — sobre un guió del seu cosí, l'escriptor Javier Marías: Gospel, el monstre, .

L'any següent, produeix i roda la seva primera pel·lícula: El Desastre d'Annual ; de seguida censurat pel poder franquiste. Guanya el seu primer èxit el 1976 amb Pascual Duarte – tret de la novel·la del premi Nobel de literatura Camilo José Cela. La pel·lícula és presentada al Festival de Canes 1978 i rep una bona acollida de la crítica i del públic.

A més del cinema, realitza sèries policíaques per a la televisió, publica un recull de poemes i es distingeix com a lletrista de cançons. El 1997, rep la Medalla d'or del mèrit de les belles arts pel Ministeri de l'Educació, de Cultura i Esports (Espanya).^[1]

Mor a conseqüència d'un infart en la nit del dimecres al dijous, el 20 de maig de 1998, en un hospital de Madrid. Tenia quaranta-vuit anys i acabava de començar el rodatge de Lágrimas negras.

• 1968: Marqués de Sade: Justine de Jesús Franco
• 1968: Die Folterkammer des Dr. Fu Man Chu de Jesús Franco

• 1970: El Desastre de Annual.
• 1976: El Increíble aumento del coste de la vida.
• 1976: Pascual Duarte. En competició al Festival de Cannes el 1976. Premi d'interpretació masculina per José Luis Gómez.
• 1978: Los restos del naufragio, amb Ángela Molina. En competició al Festival de Cannes 1978.
• 1986: Gringo mojado.
• 1988: Berlín Blues, amb Julia Migenes. Set nominacions als « Goya » el 1989.
• 1991: El Sueño de Tánger.
• 1994: Después de tantos años.
• 1995: Oh, cielos, amb Ángela Molina.
• 1997: La buena estrella. Presentat al Festival de Cannes a la secció « Un certain regard » el 1997. Cinc Premis, en la 12a edició dels « Goya » en gener 1998: millor director, millor actor per Antonio Resines i millor film.
• 1998: Lágrimas negras. Film pòstum, acabat per Fernando Bauluz.

• 1998: Goya al millor director per La buena estrella
• 1998: Goya al millor guió original per La buena estrella

• 1976: Palma d'Or per Pascual Duarte
• 1978: Palma d'Or per Los restos del naufragio
• 1989: Goya al millor director per Berlín Blues