Mario Camus García

Mario Camus García

(2011)
Nom original	(es) Mario Camus
Biografia
Naixement	20 abril 1935 Santander (Cantàbria)
Mort	18 setembre 2021 (86 anys) Santander (Cantàbria)
Sepultura	cementiri de Ciriego
Activitat
Camp de treball	Guionatge cinematogràfic i direcció
Lloc de treball	Espanya
Ocupació	guionista, guionista de cinema, escriptor, director de cinema, realitzador
Activitat	1959 - 2007
Premis
(1993)  Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, per l'obra Sombras en una batalla (1983)  Os d'Or, per l'obra La colmena (1982)  Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, per l'obra La colmena

Mario Camus García (castellà: Mario Camus) (Santander, 20 d'abril de 1935 - Santander, 18 de setembre de 2021) fou un director i guionista de cinema espanyol.^[1]

Va estudiar dret i posteriorment estudis de cinema a l'Escola Oficial de Cinema. Pertany a la generació del Nou Cinema Espanyol de la qual formen part, entre altres, Carlos Saura, Basilio Martín Patino, José Luis Borau, Julio Diamante Stihl, Miguel Picazo i Manuel Summers.

Guanyador de l'Os d'Or en el Festival de cinema de Berlín en 1983 per La colmena, l'any següent, al Festival Internacional de cinema de Cannes, guanyà la menció especial del jurat ecumènic per Los santos inocentes, una de les pel·lícules espanyoles més conegudes. Per aquestes dues pel·lícules va obtenir un gran reconeixement com a cineasta, tant a nivell internacional com nacional.

És reconegut el seu mestratge en l'adaptació de textos literaris al cinema. És el cas de La leyenda del alcalde de Zalamea (1973), basada en les obres de Calderón de la Barca i Lope de Vega, i pel·lícules a partir d'obres de Ignacio Aldecoa (Young Sánchez, 1964, Con el viento solano, 1967 i Los pájaros de Baden-Baden, 1975), de Pérez Galdós (la sèrie de televisió Fortunata y Jacinta), de Camilo J. Cela (La colmena, 1982), de Miguel Delibes (Los santos inocentes, 1984), o de García Lorca (La casa de Bernarda Alba, 1987).

Al costat d'un cinema més comercial al servei del cantant Raphael i de Sara Montiel, en els anys seixanta, o d'obres de gènere, com el western La cólera del viento (1970) o les històries d'amor conflictiu Volver a vivir (1968) i La joven casada (1975),^[2] Saura va realitzar les seves pel·lícules més personals ja en la dècada dels noranta, amb l'anàlisi del terrorisme d'ETA present a Sombras en una batalla (1993) i La playa de los galgos (2002), o les rondalles crítiques amb la societat capitalista Después del sueño (1992), Adosados (1997) y El color de las nubes (1998).^[3]

La seva labor en sèries de televisió fou igualment notable, amb èxits molt populars en la dècada de 1970 (Los Camioneros i Curro Jiménez) i posteriors projectes amb major ambició artística i grans repartiments com Los desastres de la guerra i l'adaptació de Fortunata y Jacinta.

En la seva trajectòria professional també va realitzar alguna incursió a la direcció escènica teatral, i així, va ser responsable del muntatge de ¿Por qué corres, Ulises? (1975), d'Antonio Gala.

Va escriure els llibres de narracions Un fuego oculto (Madrid, 2003) i Apuntes del natural (Santander, 2007), que l'editorial Valnera va recopilar en 2011 sota el títol 29 relatos.

(D) - Director; (G) - Guionista

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[4][5]

33è Festival Internacional de Cinema de Berlín

37è Festival Internacional de Cinema de Canes

Premis Goya

• Camus, Mario. 29 relatos. Valnera, 2011. ISBN 978-84-936813-6-4. 
• Frugone, J.C. Oficio de gente humilde… Mario Camus. Valladolid: Seminci, 1984.
• Martínez González, F. Cine y literatura en Mario Camus. Bilbao: Universidad del País Vasco, 1989 (edición policopiada).
• Sánchez Noriega, J.L. Cine en Cantabria. Las películas de Mario Camus y los rodajes en Comillas. Santander: Tantín, 1994.
• Sánchez Noriega, J.L. Mario Camus. Madrid: Cátedra, 1998.
• Sánchez Noriega, J.L. Mario Camus. Oficio de director. Santander: Valnera, 2007.

• Notícies sobre Mario Camus a El País
• Biografia de Mario Camus Arxivat 2016-06-06 a Wayback Machine. al web d'Ediciones Valnera