Rosa Maria Arquimbau i Cardil

Rosa Maria Arquimbau

Biografia
Naixement	Rosa Maria Arquimbau i Cardil 27 març 1909 Barcelona
Mort	28 febrer 1992 (82 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri del Poblenou (Dep. I, illa 4a, nínxol 705)
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	escriptora: novel·lista, dramaturg, prosista, periodista
Nom de ploma	Rosa de Sant Jordi

Rosa Maria Arquimbau i Cardil (Barcelona, 27 de març de 1909 - 28 de febrer de 1992) fou una escriptora i periodista catalana.^[1][2] Emprava també el pseudònim de Rosa de Sant Jordi per als contes. Reproduint la pàgina de l'Associació de Dones Periodistes: la Rosa M. Arquimbau fou "periodista i escriptora que de ben jove ja va començar a escriure, perquè als 13 o 14 anys va escriure algun conte, que publicava en revistes literàries de l'època. Va col·laborar en gairebé tots els diaris i setmanaris d'esquerres i l'any 1929, amb només 19 anys, va publicar la seva primera obra: un llibret de contes titulat: La dona dels ulls que parlen."^[3]

L'any següent, el 1930, va fer tot un seguit de reportatges de caràcter social a la revista Imatges. Col·laborà al setmanari La Rambla, amb una columna nomenada "Film & Soda", des de la qual comentava, sovint amb ironia, els canvis que protagonitzaven les dones.^[1][4]

Els seus articles sovint provocaven polèmica amb els diaris de caràcter més conservador. El periodisme i la literatura no la van apartar de la política ni del feminisme. Va participar en la campanya de recollida de signatures femenines a favor de l'Estatut i va promoure l'agrupament de les catalanes a favor del vot femení. Va ser presidenta del Front Únic Femení Esquerrista,^[5] a més de militant d'Esquerra Republicana.^[1][2][4]

El 2024, va passar a donar nom a la Biblioteca Vila de Gràcia.^[6]

Un dels aspectes més moderns de la seva obra és la barreja de gèneres, i així, les seves columnes periodístiques es nodreixen d'elements narratius i d'efectes teatrals, mentre que en el seu teatre, per exemple, hi trobem temes que havia plantejat prèviament en els seus articles.^[7]

Durant els anys de la República va escriure Història d'una noia i vint braçalets (1934), Es rifa un home (1935) i l'any 1938 va estrenar la peça teatral Maria la Roja, que ella va qualificar com de reportatge, ja que l'acció transcorria en una presó de dones a París. L'any 1957 va publicar la comèdia L'inconvenient de dir-se Martines. Als anys 70 va tornar al panorama literari després d'un temps d'absència amb La pau és un interval (1970) i Quaranta anys perduts (1971).^[3]

Amb el segle XXI es va redescobrir i es va publicar o reeditar la seva obra. L'any 2016 el Teatre Nacional de Catalunya va publicar la pràctica totalitat del seu teatre, una part del qual havia restat inèdita fins aleshores.^[8] El mateix any, Julià Guillamon edità el volum Un cor lleuger, que aplega la major part de narracions breus de l'autora.^[9] Al 2017 es va publicar Prostitució.^[10]

• Tres contes breus (Conservatori de Bones Lletres de Barcelona, 1928) - recull de contes.
• La dona dels ulls que parlaven i altres contes (Col·lecció Balagué, sèrie Fèmina, vol. 1, Barcelona: Editorial Lux, 1930) - recull de contes
• Al marge (1931) - "nouvelle" (novel·la curta)
• Història d'una noia i vint braçalets (Barcelona: Llibreria Catalonia, 1934) - novel·la. L'any 2016, l'editorial Comanegra va editar-ne l'edició facsímil.
• Home i Dona (Volum 116, Barcelona: Quaderns Literaris, 1936) - novel·la
• La pau és un interval (Barcelona: Editorial Pòrtic, 1970) - novel·la
• Quaranta anys perduts (Biblioteca catalana de novel·la, vol. LXVII, Barcelona: Club Editor, 1971) - novel·la. L'editorial Comanegra va publicar-ne la reedició l'any 2016.
• Adéu si te'n vas, novel·la inèdita, escrita vers el 1934

• Es rifa un home! Apunt satíric en un acte, obra publicada a La Escena Catalana No. 414, any XVIII, 2a època, Barcelona (estrenada el 7 de febrer de 1935 a la “Sala Empordanesa” de Barcelona).
• Amunt i crits (1936), estrenada el 18 de desembre de 1936 al Teatre Romea de Barcelona, per la Companyia Vila-Daví
• Les dones sàvies (1936), estrenada el 18 de desembre de 1936 al Teatre Romea de Barcelona, per la Companyia Vila-Daví
• Maria la Roja (estrenada el 4 de novembre de 1938 al Teatre Català de la Comèdia de Barcelona, per la Companyia del Teatre Català de la Comèdia -nom oficial del Poliorama-, sota la direcció de Pius Daví)
• L'inconvenient de dir-se Martines, dins Premi Joan Santamaria (Col·lecció Biblioteca Gresol No. 029), Barcelona: Nereida, 1957, p. 87-108 (Premi Joan Santamaria 1957).

Inèdites

• Per la pàtria, presentada l'any 1926 al Concurs d'Obres Teatrals de la revista La Dona Catalana.
• Flors de cim, presentada l'any 1926 al Concurs d'Obres Teatrals de la revista La Dona Catalana.
• L'amor i el dimoni S. en C. Farsa en 3 actes, el 2n dividit en 2 quadros, obra presentada al Premi Ignasi Iglésias el 1935 i conservada a la Biblioteca de l'Institut del Teatre de Barcelona.(Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques)
• Estimat Mohamed: dos actes de comèdia, cada un dividit en dos quadres, amb Josep Maria Poblet. Biblioteca de Catalunya, manuscrit 6738, 1980.

L'autora va contribuir amb poemes, contes, proses, comentaris, entrevistes i reportatges a diverses revistes i diaris catalans, com ara:

• La Dona Catalana (1926-1929)
• Evolució (1931)
• Flames Noves (1927-1930)
• Imatges (1930)
• Joventut Catalana (1924-1925)
• La Nau (1929-1931)
• La Publicitat (1930-1931)
• La Rambla, a la secció "Film&Soda" (1930-1932), a altres apartats (1930-1936)
• L'Opinió, a la "Secció Femenina", després la "Pàgina Femenina" (1932-1933)

Per una llista dels articles que va escriure, vegeu Escriptores Republicanes: "Rosa M. Arquimbau, textos publicats a la premsa", a la pàgina Escriptores Republicanes (Traces UAB).

Rosa Maria Arquimbau també va fer conferències, entre les quals:

• "Feminisme, religió i tàctica", a l'Ateneu Gracienc d'Acció Catalana, a Barcelona, el 20 de novembre de 1931,
• "Feminisme", al local del Grup Excursionista de Joventut Catalana, a Barcelona, el 16 de febrer de 1932.

• Cor lleuger i altres narracions de l'era del flirt (Comanegra, 2016). Aquest volum recull els millors relats que Rosa Maria Arquimbau va escriure durant els anys de la República: un recull de contes, tres novel·les curtes i una obra de teatre d'aquell període. L'edició a cura de Julià Guillamon.
• Quaranta anys perduts (Comanegra, 2016). La darrera novel·la que va escriure Arquimbau, publicada per primera vegada el 1971 a Club Editor i reeditada per Comanegra l'any 2016. Narra la història de Laura Vidal, la filla d'una portera que esdevé modista d'alta costura i vesteix les senyoretes de la Barcelona del franquisme. Arquimbau ofereix un retrat viu de quaranta anys d'història de Catalunya —des de la proclamació de la República, fins als anys setanta— i recrea un món que coneix de primera mà. L'edició a cura de Julià Guillamon.
• Prostitució (Comanegra, 2017). Assaig que s'havia mantingut inèdit, trobat als arxius de censura
• Film & Soda (Comanegra, 2022.) Antologia del articles de l'autora apareguts als diaris La Rambla, L'opinió i Imatges.

• Guillamon, Julià. L'enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l'era del flirt (Comanegra, 2016). Una investigació al voltant de la vida i obra d'Arquimbau, acompanyada de 194 fotografies i il·lustracions.^[12]
• Godayol, Pilar et al. Catalanes del XX. Vic: Eumo Editorial, 2006.
• Ivern i Salvà, Dolors et al. Les dones d'Esquerra. 1931-1939, Fundació Josep Irla (http://www.irla.cat/publicacions), 2007.
• Madrenas Tinoco, Dolors, Navas Sánchez-Élez, Maria Victoria, i Ribera Llopis, Juan M. “Dos escritoras del Novecientos: Matilde Ras y Rosa M. Arquimbau”. RLLCGV, Revista de Lenguas e Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, No. XIII, 2007-2008, p. 111-129.
• Real i Mercadal, Neus. “El model de la «femme de lettres». Les noves imatges dels anys trenta: Carme Monturiol i Rosa Maria Arquimbau”, dins Panyella, R, ed., La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània. Actes del Congrés internacional, Barcelona/Bellaterra, 26, 27 i 28 d'octubre de 2005, publicat el 2007.
• Real i Mercadal, Neus. Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.
• Real i Mercadal, Neus i el GELCC (Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània), Escriptores republicanes (http://filcat.uab.cat/gelcc/escriptores/index.html).
• Real i Mercadal, Neus (2003). Tesi: Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil. Universitat Autònoma de Barcelona, (http://www.uab.cat/uabdivulga/cast/tesis/2004/rodoreda1004.htm).

• "Rosa Maria Arquimbau (1910-1992)" a TRACES, base de dades de llengua i literatura catalanes.
• "Escriptores Republicanes" a Traces, base de dades de llengua i literatura catalanes.