SN 1572

Infotaula objecte astronòmicSN 1572
TipusSupernova tipus Ia, font astronòmica de ràdio i font astrofísica de rajos X Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B8[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perTycho Brahe Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment11 novembre 1572 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
EpònimTycho Brahe Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCassiopea Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra8.000 a. ll.
10.000 a. ll.
2,83 kpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)−4 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 25m 21.528s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)64° 8' 26.88''[3] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
SN 1572 (Supernova Catalog (en) Tradueix)
HR 92 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SN 1572A (Supernova Catalog (en) Tradueix)
SNR G120.1+01.4
SNR G120.2+01.4
1ES 0022+63.8 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
1RXS J002509.2+640946 (1RXS)
BD+63 39a (Bonner Durchmusterung)
8C 0022+638 (Eighth Cambridge Survey)
4C 63.01 (quarta investigació de Cambridge)
3C 10 (Third Cambridge Catalogue of Radio Sources)
3C 10.0 (Third Cambridge Catalogue of Radio Sources)
2C 34 (Second Cambridge Catalogue of Radio Sources)
RRF 1174 (The Effelsberg 21cm radio continuum survey of the Galactic plane between l=357deg and l=95.5deg (en) Tradueix)
1XRS 00224+638 (A catalog of X-ray sources)
2U 0022+63 (The UHURU catalog of X-ray souces)
3A 0022+638 (The Ariel V (3A) catalogue of X-ray sources - II. Sources at high galactic latitude ( b > 10 ))
3CR 10 (The revised 3C catalogue of radio sources)
3U 0022+63 (The third UHURU catalog of X-ray sources)
4U 0022+63 (The fourth UHURU catalog of X-ray sources)
AJG 112 (The structure of the Milky Way. I. A radio continuum survey of the galactic plane at 408 MHz (en) Tradueix)
ASB 1 (A survey of extended sources of radio emission (en) Tradueix)
BG 0022+63 (1408MHz fan-beam survey at low galactic latitudes. I. The observations and a catalogue of small diameter sources (en) Tradueix)
CTB 4 (A survey of galactic radiation at 960 MC/S (en) Tradueix)
KR 101 (A 21 cm radio continuum survey of the galactic plane between l=93 and l=162 (en) Tradueix)
VRO 63.00.01 (A 610.5 MHz survey of the sky between declinations +40 and +44 degrees)
[DGW65] 3 (A catalogue of discrete sources observed at 400 Mc/s)
PBC J0024.9+6407 (The Palermo Swift-BAT hard X-ray catalogue. II. Results after 39 months of sky survey)
F3R 3628 (A radio continuum survey of the Galactic Plane at 11cm wavelength. II. The area 358<=l<=76, -5<=b<=5 (en) Tradueix)
WB 0022+6351 (A new catalog of 30239 1.4 GHz sources)
CGPSE 107 (A sharper view of the outer Galaxy at 1420 and 408 MHz from the Canadian Galactic Plane Survey II: the catalogue of extended radio sources (en) Tradueix)
GB6 B0022+6352 (The GB6 catalog of radio sources) Modifica el valor a Wikidata

SN 1572 o Nova Tycho va ser una supernova en la constel·lació de Cassiopea, una de les vuit supernoves que han estat visibles a ull nu. Va ser observada pel famós astrònom Tycho Brahe l'11 de novembre de 1572, quan era més brillant que Venus. Altres observadors europeus destacats van ser l'astrònom sicilià Francesco Maurolico i Wolfgang Schuler i, entre els espanyols, des de València, Jeroni Munyós, de visió molt més moderna, completa i precisa que l'aristotèlica que, des de Salamanca, va fer també Bartolomé Barrientos.[4] Al març de 1574 la seva lluentor havia disminuït de nou i ja no es veia a simple vista.[5]

El romanent d'aquesta supernova va ser descobert en els anys 1960 per científics de l'Observatori Palomar. Aquesta nebulosa després va ser fotografiada pel telescopi espacial ROSAT.

A l'octubre de 2004, en una carta a Nature es va reportar el descobriment d'un estel de tipus espectral G2, la qual cosa prova que va ser una supernova de tipus Ia.

Actualment un estudi de l'institut Max Planck dona noves informacions sobre la supernova: va ser l'explosió de dos estels, una nana blanca i la seva veïna.[6] Fa més de quatre segles, la llum generada per aquest cataclisme va ser visible en el cel diürn durant 16 mesos. Avui, de l'explosió a una distància d'uns 7500 anys llum, queden encara núvols de pols i una feble resplendor que els telescopis de la NASA han capturat en la imatge que es presenta.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Afirmat a: SIMBAD.
  2. ↑ «Tycho Brahe's supernova: light from centuries past» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2004, pàg. 357–363. DOI: 10.1086/422419.
  3. ↑ 3,0 3,1 «The Westerbork Northern Sky Survey (WENSS). I. A 570 square degree Mini-Survey around the North Ecliptic Pole». Astronomy and Astrophysics, 1997, pàg. 259–280. DOI: 10.1051/AAS:1997358.
  4. ↑ Bartolomé Barrientos, cap. XVII de su obra Cometarum explicatio..., 1574 (“De huius nostrae aetatis cometae consideratione”)
  5. ↑ Jerónimo Muñoz. Libro del nuevo Cometa, y del lugar donde se hazen; y como se vera por las Parallaxes quan lexos estan de tierra; y del Prognostico deste, 1573. 
  6. ↑ «Nasa, nuova luce sulla supernova di Tycho - Galleria - Repubblica.it» (en italià). [Consulta: 2009].

Bibliografia

[modifica]
  • Miguel Ángel Granada, Novas y cometas entre 1572 y 1618: revolución cosmológica y renovación política i religiosa, Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=SN_1572&oldid=32099288»