Editorial Salvat

Editorial Salvat

Dades
Tipus	editorial
Història
Creació	1898, Barcelona
Governança corporativa
Entitat matriu	Hachette
Lloc web	salvat.com
Seu social Seu de l'Editorial Salvat Dades Tipus Edifici Arquitecte Pau Salvat i Espasa Cronologia 1912 – 1916 construcció Característiques Estil arquitectònic modernisme Localització geogràfica Localització Mallorca, 47-49  41° 23′ 01″ N, 2° 08′ 55″ E / 41.3836°N,2.1486°E / 41.3836; 2.1486 Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 41266 Bé amb protecció urbanística Tipus bé amb elements d'interès Id. Barcelona 1536

L'Editorial Salvat és una empresa editorial creada el 1898 a Barcelona. Al segle xx va ser àmpliament coneguda per les seves enciclopèdies. En l'actualitat pertany al grup francès Hachette-Matra.^[1]

L'empresa Espasa Hermanos y Salvat, precursora de les editorials Espasa i Salvat, va ser creada el 1869 per Manuel Salvat i Xivixell (1842-1901) i els germans Pau (1835-1927) i Josep Espasa i Anguera (1840-1911) .^[2] Manuel Salvat es casà el 1872 amb Magdalena Espasa, germana dels seus socis, i la nova parella anà a viure a la mateixa casa on hi havia la impremta, al carrer Robador.^[2] Pau Espasa es retirà de l'empresa el 1877. El 1881, Josep Espasa arribà a un acord amb el seu cunyat Manuel Salvat per constituir Espasa y Compañía.

El 1897, Salvat va deixar l'empresa i el 1898 va crear Salvat e Hijo, en la que participava el seu fill, l'arquitecte Pau Salvat i Espasa.^[1] En morir, Manuel Salvat va ser succeït com a director pel seu fill Pau, que donà un important impuls a l'empresa. En la seva faceta d'arquitecte, Pau Salvat va ser autor el 1916 de l'edifici modernista de la seva editorial, ubicat al carrer de Mallorca, 47-49 (vegeu Seu de l'Editorial Salvat).

En els seus orígens, l'editorial va publicar obres com Hojas selectas, en la que hi col·laboraren escriptors d'Espanya i Amèrica durant una vintena d'anys. Entre 1906 i 1914 es publicaren els 9 volums del Diccionario Salvat Enciclopédico Popular Ilustrado, i els 12 volums del Diccionario enciclopédico Salvat,^[3] així com el Diccionari de la Llengua Catalana (1910) i la Historia del Arte (1914). L'empresa creà una distribuïdora conjuntament amb Gustau Gili a Buenos Aires, on obrí la primera sucursal americana.^[1]

Pau Salvat va morir prematurament el 1923 i fou succeït pels seus germans Ferran i Santiago Salvat i Espasa (Barcelona 1891-1971).^[4] Aquell any l'empresa canvià la raó social a Salvat Editores, SA.^[3] Ferran i Santiago modernitzaren l'empresa en les dècades de 1920 i 1930, i la convertiren en una de les capdavanteres del sector a l'estat, incorporant avenços en maquinària i en distribució.^[1] En aquesta època publicà la Cirugia, Tratado Teórico-práctico de Patología y Clínica Quirurgicas (1925), la Historia del Mundo (1926) de Josep Pijoan, la Enciclopedia Agrícola Wery (1928) i el Atlas Geográfico Salvat (1928). El 1932 va separar el negoci d'impressió de l'edició, creant l'empresa Imprenta Hispano-Americana SA.^[1]

La guerra civil espanyola i la postguerra van portar la censura i dificultats econòmiques, i l'empresa no es recuperà fins a mitjan dècada de 1950, quan intensificà la presència a l'Amèrica Llatina, amb filials a l'Argentina, Mèxic, Venezuela, Brasil i Colòmbia, i edità l'enciclopèdia El mundo de los niños (1958), i publicà en català el Costumari Català (1950-56), de Joan Amades, en cinc volums, reeditat el 1982.^[1]

L'any 1965, Salvat va presentar Monitor, la primera enciclopèdia moderna de l'època amb fascicles de quiosc, i el 1969 es publicà la primera edició del Diccionario Enciclopédico Salvat Universal.^[3] Publicà la Enciclopedia Salvat de la Fauna (1970-73), dirigida per Félix Rodríguez de la Fuente i la Biblioteca Básica de clàssics universals conjuntament amb RTVE. Al final de la dècada de 1960 tancà la impremta a de Barcelona, que traslladà a Sant Boi de Llobregat i el 1968 obrí Gráficas Estella, planta industrial ubicada a Navarra. S'alià amb De Agostini per servir al mercat francòfon, germanòfon i anglòfon, amb èxit a França on Manuel Salvat, net del fundador, se situà entre els primers editors. A mitjan dècada de 1970 l'empresa tenia 4000 treballadors.^[1] En català publicà el diccionari enciclopèdic Salvat Català (1974-77), en 8 volums, i la Història de Catalunya (1978-79), en 6 volums.^[1]

L'any 1988 l'editorial va ser adquirida per la multinacional francesa Hachette. L'any 1992 el Grup Lagardère va unir les empreses Matra, de noves tecnologies, i Hachette, de comunicació, per formar Hachette-Matra.^[3]

• Pàgina de l'Editorial Salvat