Sasserès
| Sassaresu | |
|---|---|
| Altres noms | Sassarese, Tattaresu |
| Tipus | parlar de transició, llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | ~125.000 |
| Parlants nadius | 100.000 (1999 ) |
| Autòcton de | Sud d'Europa |
| Estat | Sardenya, Itàlia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italo-romàniques cors | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | sdc |
| Glottolog | sass1235 |
| Linguasphere | 51-AAA-pe |
| Ethnologue | sdc |
| UNESCO | 408 |
| IETF | sdc |
| Endangered languages | 5361 |
El sasserès o sasserés[1] (sasserès: sassaresu o turritanu, sard: thatharesu o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà. Es parla al nord-oest de l'illa de Sardenya, als municipis de Sàsser, Porto Torres, Sorso, Stintino i bona part del territori de la Nurra; als municipis de Castelsardo, Tergu i Sedini es parla la seva varietat castellanese.
Influència del català
[modifica]- En sasserès, les formes del verb en infinitiu en les dues declinacions principals són acabades en -à i -ì (amà, parthì) i en canvi hi ha molts menys verbs en la segona declinació en -é, que normalment són irregulars. Aquesta forma deriva de la desinència acabada en "-r" muda pròpia del cors i també del català oriental, és a dir que per exemple els verbs "anar", "saber", "córrer" o "fugir" en sasserès són anà, sabé, currì, fugí. La característica també és comuna i compartida amb el gal·lurès i l'alguerès, on és present qualsevol de les excepcions.[2]
- Hi ha diverses paraules d'origen català sovint presents en els dialectes del sard logudorès i gal·lurès:
| Sard logudorès | Sassarès | Castellanès | Gal·lurès | Català |
|---|---|---|---|---|
| agabbare | aggabbà | agabbà | agabbà, micà | acabar |
| cagliare/chelare | caglià | caglià | caglià | callar |
| cara | cara | cara | cara | cara |
| carrela, carrera | carrera | carrera | carrera | carrer |
| gana | gana | gana | gana | gana |
| grogu | grogu | grogu | giallu, grogu | groc |
| matessi | matessi | matessi | matessi | mateix |
| mucadore, mucaloru | muccaroru | muccalori | miccalori | mocador |
| presse, pressa | pressa | pressa | pressa | pressa |
| preguntare, pregontare | priguntà | priguntà | pricuntà | preguntar |
| síndria | sindria | sindria | sindria | síndria |
Topònims
[modifica]En l'ús comú el sasserès pot utilitzar indiferentment topònims sards, del dialecte gal·lurès o bé de l'italià. No obstant això, hi ha localitats on es continua utilitzant el mot sasserès propi:
- L'Alguer: en sasserès L'Aliera, en sard S'Alighera i en italià Alghero
- Cagliari: Castheddu
- Castelsardo: Castheddu Saldhu
- Porto Torres: Polthudorra
- Sàsser: Sàssari
- Sedini: en sasserès, Sèddini
- Sorso: en sorsès i sasserès Sossu
- Stintino: en sasserès Isthintini, en sard Istintinu
- Tergu: en sasserès Zèrigu, en sard Tergu
- Sennori: en sasserès Sènnari, en sard Sènnaru
Referències
[modifica]- ↑ Sasserés en pronúncia occidental i sasserès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
- ↑ Franziska Gostner, Alghero Arxivat 2007-10-08 a Wayback Machine., de J. Armangué i Herrero, Estudis sobre la cultura catalana a Sardenya. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 256
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sasserès
Prova Wikipedia en sasserès a Wikimedia Incubator.