Setge de Girona de 1285

Setge de Girona de 1285

Croada contra la Corona d'Aragó
Setge de Girona (1285) Setge de Girona (1285)
Fresc del Castell de Cardona sobre setge de Girona de 1285, hui en dia conservat al MNAC
Tipus	setge
Data	26 juny  –  5 setembre 1285
Coordenades	42° 00′ N, 2° 48′ E / 42°N,2.8°E / 42; 2.8
Lloc	Girona
Resultat	Victòria francesa
Bàndols
Regne de França Corona d'Aragó
Comandants
Felip III de França Roger Bernat III de Foix Eustaqui de Beaumarchais Ramon Folc de Cardona
Baixes
20.000
Cronologia
← Crema de Peralada Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols →

El setge de Girona de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

El papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la seva intervenció a Sicília - arran de les Vespres Sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, que fou coronat el 27 de febrer de 1284 a París.

L'exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig^[1] en direcció als Pirineus, on es va trobar una forta resistència al Coll de Panissars, que el va fer retirar fins a Perpinyà, per finalment creuar pel Coll de la Massana, arribant a Peralada, el quarter general de Pere el Gran d'on es va retirar a Girona, deixant al càrrec de la ciutat a Ramon Folc de Cardona amb les tropes del rei, les hosts dels nobles, i 600 sarraïns del Regne de València, mentre el rei i l'infant Alfons preparaven les següents línies de defensa abans que els croats arribessin a Barcelona, mentre els estols catalans atacaven les línies d'aprovisionament per via marítima mentre Roger de Llúria tornava de Sicília.

Els francesos van ocupar la col·legiata de Sant Fèlix, que estava fora de les muralles, on es trobava el sarcòfag de Sant Narcís, que fou profanat i mutilat per la soldadesca de Felip III de França quan envoltaven la ciutat. Diu la llegenda que van aparèixer les mosques, que van atacar els invasors, matant quatre mil cavalls i vint mil soldats.

Els assetjats van sofrir els terribles efectes de la fam i de les epidèmies, i Ramon Folc VI de Cardona va haver de fer arribar a Pere el Gran una demanda de socors si volia salvar la ciutat, que va ser contestada demanant resistir vint dies més, car confiava poder enviar ajuda. El Vescomte de Cardona va pactar amb Roger Bernat III de Foix, que manava les hosts franceses, una treva de vint dies^[2] a partir del 19 d'agost^[3] prometent-li lliurar la plaça si passat aquest temps el rei no enviava a Girona l'ajut que els havia promès. El 7 de setembre, al terme dels vint dies fixats i no havent rebut l'ajuda del Rei Pere, la ciutat es va rendir als assetjadors.

Eustaqui de Beaumarchais^[4] va entrar a Girona i va deixar a la ciutat una guarnició de 200 genets i 5000 infants,^[2] retirant-se amb la resta de l'exèrcit a l'Empordà. Girona es va rendir per la fam i no perquè no poguessin forçar el setge de les nombroses forces franceses que l'assetjaren.

A causa de les malalties que havien delmat l'exèrcit, i la victòria catalana a la batalla naval de les Formigues, que va deixar l'exèrcit francès sense línies de subministrament, els croats van decidir tornar a França mentre Pere el Gran s'avançava fins a Darnius per tallar la retirada francesa de l'Empordà. Finalment els francesos van retornar Girona a Pere el Gran el 29 de setembre, reunint-se a Castelló d'Empúries i sent massacrats a la Batalla del coll de Panissars entre el 30 de setembre i l'1 d'octubre de 1285.