Societat de Salvament i Seguretat Marítima

Infotaula d'organitzacióSocietat de Salvament i Seguretat Marítima
Dades
Tipusorganització de salvament marítim Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1992
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJosé Luis Ábalos Meco Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuDirecció general de la Marina Mercant Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc websalvamentomaritimo.es Modifica el valor a Wikidata

La Societat de Salvament i Seguretat Marítima, també coneguda per l'acrònim SASEMAR o de manera extraoficial com a Salvament Marítim, és un ens públic empresarial encarregat de la seguretat marítima en aigües espanyoles. Està sota dependència directa del Ministeri de Foment d'Espanya per mitjà de la Direcció General de la Marina Mercant.[1] La seva fundació data de l'any 1992, arran de la promulgació de la Llei 27/92 de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, entrant en funcionament l'any 1993.[2]

La Societat de Salvament i Seguretat Marítima té com a principal tasca el dur a terme operacions de cerca i rescat a les zones de responsabilitat assignades a Espanya, que cobreixen més d'1.500.000 km².[3] També té assignades altres tasques com la lluita contra la contaminació marítima, el control del tràfic marítim -especialment en zones de gran tràfic com l'Estret de Gibraltar i el dispositiu de separació de trànsit (DST) a l'altura de Finisterre -, i l'assistència a embarcacions.[4]

Història

[modifica]

La primera societat de salvament en la mar en Espanya, la Societat Espanyola de Salvament de Nàufrags, data de 1880 i va estar molt influenciada per l'èxit de la Royal National Lifeboat Institution britànica. Igual que el seu homòleg britànic, aquesta societat estava creada per voluntaris, i era gestionada de manera local, sense que existís una agència que coordinés els esforços de cerca i rescat.[5]

Amb el pas dels anys, aquesta societat acabaria desapareixent i el seu paper ho va passar a assumir la Armada Espanyola, l'empresa estatal Remolques Marítimos S.A. per a rescats en alta mar, i la Creu Roja per a rescats a banyistes a platges i costes.[5]

Un segle després de la creació de la primera experiència d'una societat de rescat marítim, Espanya faria el pas definitiu per asseure les bases d'un sistema de salvament modern. En 1979, les autoritats espanyoles van signar a la ciutat d'Hamburg la inscripció en el Conveni Internacional de Cerca i Salvament SAR 79, que entraria en vigor en 1985.[6]

Aquest conveni definia l'organització d'una xarxa de centres encarregats de la coordinació dels diferents recursos humans i materials per a la realització de missions de salvament.

Amb l'Armada i l'empresa Remolques Marítimos com a úniques dues entitats per al rescat marítim, Espanya, amb un total de 7.880 km de costa i una superfície de responsabilitat marítima de més d'1.500.000 km²,[3] no disposava dels mitjans suficients per complir les exigències d'aquest conveni. Per tant, davant la carestia de mitjans, es va publicar en 1989 el primer Pla Nacional de Salvament per a la construcció de dos centres de coordinació de salvament i del centre nacional de coordinació, així com la contractació dels primers bucs i helicòpters per dotar de mitjans a la futura Societat de Salvament i Seguretat Marítima.[7]

La Societat de Salvament i Seguretat Marítima va ser creada el 24 de novembre de 1992, amb la promulgació de la Llei 27/92 de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant. Des de la seva creació, a Salvament Marítim se li van encomanar diverses funcions:

« Correspon a la Societat de Salvament i Seguretat Marítima la prestació de serveis de cerca, rescat i salvament marítim, de control i ajuda del tràfic marítim, de prevenció i lluita contra la contaminació del mitjà marí, de remolc i embarcacions auxiliars, així com la d'aquells complementaris dels anteriors. »
— Llei 27/92. Article 90: Objecte de la societat estatal[2]

Des d'aquella es responsabilitza de les quatre zones de responsabilitat de Cerca i Salvament Marítim que li té assignada l'Organització Marítima Internacional (OMI), que són les següents:[8] MRCC Atlántico, MRCC Canàries, MRCC Estret i MRCC Mediterrani.

Els Planes Nacionals de Salvament

[modifica]

Per complir amb les responsabilitats subscrites amb l'Organització Marítima Internacional, es van crear una sèrie de Planes Nacionals de Serveis Especials de Salvament de la Vida Humana en la Mar i de la Lluita contra la Contaminació del Medi Marí, comunament coneguts com a Pla Nacional de Salvament. Aquests han estat els documents bàsics de planificació i desenvolupament del conjunt de les estructures relatives al control del tràfic marítim, salvament i lluita contra la contaminació marina que competeix a Espanya. Té com a objectiu salvaguardar la vida humana al mar i protegir el medi ambient mitjançant la coordinació de tots els recursos susceptibles de ser utilitzats davant qualsevol emergència marítima.

Aquests Planes Nacionals de Salvament, han contribuït al fet que Espanya millori les seves capacitats de rescat i protecció marina al llarg dels anys. L'any de la seva creació, en 1993, Salvament Marítim tan sol comptava amb tres helicòpters, una flota pròpia composta d'embarcacions de la classe Salvamar i alguns remolcadors en règim de lloguer.[5]

El Pla Nacional de Seguretat i Salvament Marítim en vigor, és el 2010-2018 amb una dotació d'1.690,5 milions d'euros, revisable en 2013 en funció de les necessitats operatives del moment.

Col·laboració amb altres organismes

[modifica]
Un patruller del Servei de Vigilància Duanera col·laborant amb una embarcació de la classe Salvamar en un dispositiu de cerca a La Corunya.

Salvament Marítim, a més dels seus mitjans propis, es responsabilitza de coordinar la intervenció dels mitjans pertanyents a altres administracions i institucions col·laboradores, a les àrees corresponents a la cerca, salvament i lluita contra en la contaminació en la mar. Aquests organismes són:

Centres de salvament

[modifica]
Una embarcació de la classe Salvamar, acudint en auxili d'un caiuc.

La Societat de Salvament i Seguretat Marítima compta amb un total de 21 centres per gestionar als diferents mitjans disponibles. Aquests es divideixen en un Centre Nacional de Coordinació de Salvament (CNCS), situat en Madrid, i vint Centres de Coordinació de Salvament (CCS), que són els següents:[9]

  • Torre del Centre de Coordinació de Salvament de La Corunya.
    Torre del Centre de Coordinació de Salvament de La Corunya.
  • Torre del Centre de Coordinació de Salvament de Gijón.
    Torre del Centre de Coordinació de Salvament de Gijón.
  • Centre de Coordinació de Salvament d'Almeria.
    Centre de Coordinació de Salvament d'Almeria.
  • Centre de Coordinació de Salvament de Vigo.
    Centre de Coordinació de Salvament de Vigo.

Unitats de salvament

[modifica]

Unitats marítimes

[modifica]

Per a la realització de la feina, la Societat de Salvament i Seguretat Marítima disposa de mitjans marítims i aeris. Dins de les unitats marítimes disposa d'un total de cinc bucs polivalents, nou remolcadors d'altura, cinc embarcacions polivalents (Guardamars), cinquanta-cinc[10] embarcacions ràpides (Salvamars) i quaranta-dues embarcacions de mida menor (Creu Roja),[11] sumant en total unes 116 embarcacions.

Bucs polivalents

[modifica]
Buc Polivalent Luz de Mar, BS-41, al Port de Santa Cruz de Tenerife.
Bucs de la Classe Luz de Mar[12][13]
Article principal: Classe Luz de Mar
Nom Codi Any Potència (cv.) Tir (tons.) Eslora (m.) Zona
Luz de Mar BS-41 2005 10 300 128 56 Estret
Miguel de Cervantes BS-21 2005 10 300 128 56 Canàries
Bucs de la Classe Don Inda[14][13]
Article principal: Classe Don Inda
Nom Codi Any Potència (cv.) Tir (tons.) Eslora (m.) Zona
Don Inda BS-11 2006 20 600 228 80 Atlàntic
Clara Campoamor BS-32 2007 20 600 228 80 Mediterrani
Heroinas de Salvora 2023 15.600 kW 213 82,35 Canarias

Bucs remolcadors

[modifica]
Buc Remolcador María Pita (BS-14).
Buc Remolcador Alonso de Chaves (BS-12) al Port de Cillero, Viveiro (Lugo).
Una altra imatge de l'Alonso de Chaves, aquí al Port del Musel, Gijón (Astúries).
Buc Remolcador Punta Mayor (BS-31) al Port de Barcelona, Barcelona.
Buc Remolcador Punta Salinas (BS-42) a Santa Cruz de Tenerife.

Salvament Marítim disposa de nou bucs remolcadors[15][13]

Bucs de la classe María de Maeztu[16]
Article principal: Classe María de Maeztu
Nom Codi Any Potència (cv.) Tir (tons.) Eslora (m.) Zona
María Pita BS-14 2007 5 500 60 39,7 Galícia (Rías Bajas)
María Zambrano BS-22 2007 5 500 60 39,7 Golf de Cadis
María de Maeztu BS-13 2008 5 500 60 39,7 Cornisa Cantàbrica
Marta Mata BS-33 2008 5 500 60 39,7 Baleares
Sar Mastelero BS-23 2010 5 500 60 39,7 Mediterrani Sud
Sar Gavia BS-15 2010 5 500 60 39,7 Galícia (Rías Altas)
Sar Mesana BS-34 2010 5 500 60 39,7 Llevant
Punta Mayor BS-31 1984 8.000 70 60 Barcelona
Alonso de Chaves BS-12 1987 8640 70 63,90 Gijón

Embarcacions Polivalents (Guardamar)

[modifica]
Embarcació d'Intervenció Ràpida Guardamar Concepción Arenal (G-10) al Porto de Celeiro, Viveiro (Lugo).
Embarcació d'Intervenció Ràpida Guardamar Calíope (G-40) al Port d'Almeria, Almeria.
Article principal: Classe Guardamar

Conegudes com a "Guardamares", són un total de cinc embarcacions fabricades per Auxiliar Naval del Principado, del grup Astilleros Armón.[4][15][17][13]

Nom Codi Entrada en servei Potència (cv.) Tripulació Eslora (m.) Base IMO
Guardamar Calíope G-40 6 d'octubre de 2008 3.480 kW 8 31 Almeria 9541643
Guardamar Concepción Arenal (ex Guardamar Terpsícore) G-10 18 de febrer de 2009 3.480 kW 8 31 La Corunya 9541655
Guardamar Polimnia G-30 2009 3.480 kW 8 31 València 9541679
Guardamar Talía G-20 2009 3.480 kW 8 31 Santa Cruz de Tenerife 9541667
Guardamar Uránia 2023 3.680 kW 8 40 Lanzarote 9967770

Embarcacions d' intervenció ràpida (Salvamar)

[modifica]

Conegudes com a "Salvamares", són un total de cinquanta-cinc vaixells que són capaços de navegar a alta velocitat (entorn dels trenta nusos), distribuïdes per tota la costa espanyola.[4][15] Existeixen dos tipus de classes de navilis dins de les Salvamares; les Alusafe 2000, de 20 o 21 metres d'eslora,[13][18][19]y las Alusafe 1500, de 15 metros de eslora.[20][13] Ambdues classes van ser dissenyades per la companyia Maritime Partner AS, de Ålesund, Noruega, que va construir les cinc primeres unitats de les Alusafe 1500 de SASEMAR, havent estat les altres d'aquesta classe i totes les de l'Alusafe 2000 fabricades a Espanya sota llicència, segons un contracte signat al febrer de 1992, per la drassana Auxiliar Naval del Principado, S.A. o AUX NAVAL, S. a., pertanyent al grup Astilleros Armón, a Puerto de Vega, parròquia del conceyu de Navia (Astúries). Un derivat de les Alusafe 1500, la classe Alusafe 1500 MK.II, és emprat a Espanya, en aquest cas en el Servei Marítim de la Guàrdia Civil.[21]

Zona Atlàntica
Nom Entrada en servei Potència (cv.) Tripulació Eslora (m.) Base
Orión 22 de desembre de 1999 2 x 1.300 3 20 Pasaia (Guipúscoa)
Monte Gorbea 1 de juliol de 1992 2 x 450 3 15 Bermeo (Biscaia)
Alcyone 27 de juny de 2008 2 x 1.300 3 21 Bilbao
Deneb 24 de gener de 2001 2 x 1.400 3 21 Santander (Cantàbria)
Castor 20 de juliol de 1991 2 x 450 3 15 Llanes (Astúries)
Rigel 3 d'abril de 2000 2 x 1.300 3 20 Gijón (Astúries)
Capella 20 de març de 2002 2 x 1.400 3 21 Ḷḷuarca (Astúries)
Alioth 29 d'octubre de 2007 2 x 1.400 3 21 Burela (Lugo)
Sargadelos 1 de febrer de 1995 2 x 450 3 15 Ribeira (La Corunya)
Shaula 1 de juliol de 2001 2 x 1.400 3 21 Cariño (La Corunya)
Betelgeuse 23 d'abril de 2017 2 x 1.400 3 22 La Corunya
Altair 30 de novembre de 2000 2 x 1.400 3 21 Camariñas (La Corunya)
Regulus 1 de setembre de 2003 2 x 1.400 3 21 Porto do Son (La Corunya)
Mirach 2 de desembre de 2002 2 x 1.400 3 21 Cangas de Morrazo (Pontevedra)
Zona de Canàries
Nom Entrada en servei Potència (cv.) Tripulació Eslora (m.) Base
Adhara 11 d'agost de 2006 2 x 1.400 4 21 La Restinga (Santa Cruz de Tenerife)
Mizar 11 de febrer de 2005 2 x 450 4 15 San Sebastián de La Gomera (Santa Cruz de Tenerife)
Alphard 1 de juny de 2007 2 x 1.400 4 21 Santa Cruz de La Palma (Santa Cruz de Tenerife)
Alpheratz 20 de juny de 2006 2 x 1.400 4 21 Los Cristianos (Santa Cruz de Tenerife)
Menkalinan 3 d'agost de 2005 2 x 1.400 4 21 San Juan (Santa Cruz de Tenerife)
Tenerife 5 de setembre de 1995 2 x 1.250 4 20 Santa Cruz de Tenerife
Macondo 27 de Gener de 2021 2 x 1.400 4 22 Arguineguín (Las Palmas)
Nunki 4 de febrer de 2002 2 x 1.400 4 21 Las Palmas de Gran Canaria
Mizar 12 d'agost de 2004 2 x 1.400 4 21 Gran Tarajal (Las Palmas)
Al Nair 1 de maig de 2010 2 x 1.000 4 21 Arrecife (Las Palmas)
Zona de l'Estret
Nom Entrada en servei Potència (cv.) Tripulació Eslora (m.) Base
Alkaid 12 d'agost de 1998 2 x 1.250 4 20 Mazagón (Huelva)
Enif 29 de juny de 2020 2 x 1.400 4 22 Barbate (Cadis)
Suhail 12 de novembre de 2009 2 x 1.300 4 20 Cadis
Arcturus 12 d'agost de 2019 2 x 1.400 4 22 Tarifa (Cadis)
Atria 1 d'abril de 2009 2 x 1.300 4 21 Ceuta
Mirfak 5 de juny de 2007 2 x 1.300 3 21 Melilla
Denébola 1 de novembre de 2009 2 x 1.300 4 21 Algesires (Cadis)
Alnitak 23 de juliol de 2007 2 x 1.400 4 21 Màlaga
Gadir 20 de maig de 20007 2 x 1.400 4 21 Estepona (Màlaga)
Gienah 6 de novembre de 2020 2 x 1.400 4 22 Motril (Granada)
Hamal 2 de Gener de 2006 2 x 1.400 4 21 Caleta
Zona de la Mediterrània
  • Embarcació de Salvament Salvamar Polaris al Port d'Alacant, Alacant.
    Embarcació de Salvament Salvamar Polaris al Port d'Alacant, Alacant.
  • Vista per la popa de la Salvamar Polaris.
    Vista per la popa de la Salvamar Polaris.
Nom Entrada en servei Potència (cv.) Tripulació Eslora (m.) Base
Spika 3 d'agost de 20020 2 x 1.400 4 22 Almeria
Algenib 21 d'octubre de 2002 2 x 1.400 4 21 Garrucha (Almeria)
Draco 1 d'agost de 2021 2 x 1.400 4 22 Cartagena (Múrcia)
Leo 12 de juliol de 2022 2 x 1.400 4 22 Alacant
Diphda 1 de maig de 2007 2 x 1.300 3 21 Xàbia (Alacant)
Sabik 26 de març de 2007 2 x 1.400 3 21 Borriana (Castelló)
Pollux 12 de març de 2001 2 x 1400 3 21 València
Achernar 1 d'agost de 2007 2 x 450 3 15 Sant Carles de la Ràpita (Tarragona)
Fomalhaut 5 de desembre de 2017 2 x 1.400 3 21 Tarragona
Polaris 1 d'agost de 1996 2 x 450 3 15 Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
Mintaka 1 de desembre de 2009 2 x 1.400 3 21 Barcelona
Sirius 20 de maig de 2000 2 x 1.300 3 20 Palamós (Girona)
Lyra 12 de juliol de 2023 2 x 1.400 3 22 Roses (Girona)
Alnilam 29 de maig de 2007 2 x 1.400 3 21 Port de la Selva (Girona)
Acrux 16 de novembre de 2020 2 x 1.400 4 22 Eivissa (Balears)
Libertas 14 de novembre de 20210 2 x 1.400 4 22 Port Portals (Balears)
Saiph 1 de maig de 2009 2 x 1.300 4 21 L'Alcúdia (Balears)
Mimosa 11 de juliol de 2006 2 x 1.300 4 21 Port Colom (Balears)
Antares 20 de juliol de 1999 2 x 1.300 4 21 Maó (Balears)
Markab 7 de maig de 2002 2 x 1.400 4 21 Ciutadella de Menorca (Balears)
Embarcacions de cobertura
  • Embarcació de salvament Salvamar Alonso Sánchez a Santander (abarloada a la Salvamar Deneb).
    Embarcació de salvament Salvamar Alonso Sánchez a Santander (abarloada a la Salvamar Deneb).

Salvamar itinerant

Nom Entrada en servei Potència (cv.) Tripulació Eslora (m.) Base
Illes Pitiuses 1 de novembre de 1992 2 x 450 3 15 Itinerant

Mitjançant el Pla d'Actuació Conjunta, subscrit amb Creu Roja el 17 de gener de 1995, Salvament Marítim també explica per a les tasques de rescat amb quaranta-dues embarcacions de menor grandària que les Salvamar.

Embarcacions de lluita contra la contaminació

[modifica]
Article principal: Classe Urania Mella
Nom Entrada en servei Potència (cv.) Tripulació Eslora (m.) Base
Urania Mella 2009 540 x 2 10 73,5 m La Corunya
El buc de lluita contra la contaminació Urania Mella al Port de La Corunya.

Per a la lluita contra els abocaments contaminants i vessaments d'hidrocarburs al mar, Salvament Marítim compta amb el buc recollidor, l'Urania Mella.[13] Va ser construït a les Drassanes Cardama de Vigo (Pontevedra), i és una unitat noliejada a Sertosa Norte, amb seu a La Corunya i propietat del Grup Ibaizábal. La seva capacitat d'emmagatzematge és de 3.100 m³. L'any 2013 el buc va ser retornat a l'armador per falta de fons de l'administració (el seu lloguer costava uns 80.000 euros mensuals) i reacondicionat per al subministrament de bunkering al Port de la Corunya i en l'actualitat presta servei rebatejat amb el nom de Monte Arucas, el casc de la qual també va ser repintat, en aquesta ocasió en color negre. Malgrat això, tant la companyia Sertosa com l'administració estatal asseguren que la lluita contra la contaminació és la funció prioritària i precisen que en cas que se'l requereixi, el vaixell pot descarregar a Ferrol i posar-se en servei en no més de quatre hores.[22]

Unitats aèries

[modifica]
CASA CN-235-300 MP Persuader Sasemar 102, Rosalía de Castro, s Lavacolla.
AgustaWestland AW139SAR Helimer 204 durant la Festa al Cel a Barcelona.
Sikorsky S-61N Mk.II Helimer 208.

Els mitjans aeris són un total d'onze helicòpters coneguts com a Helimer (més un d'accidentat enfront del litoral d'Almeria el 21 de gener de 2010) i tres avions. Els Helimer són en la seva majoria aeronaus del model AgustaWestland AW139, que van substituir en una primera tanda als vetusts Sikorsky S-61 en servei. Està previst que els S-61 que queden en servei siguin substituïts gradualment per aeronaus del model Eurocopter EC225.[23]

Els mitjans aeris estan composts per les següents aeronaus:[15]

Aeronau Origen Tipus Versions En servei Notes
AgustaWestland AW139 Itàlia Itàlia/Regne Unit Regne Unit Helicòpter de rescat AW139 SAR 8 Un total de 9 entregats. Un s'estavellà a Almería en 2010.
Sikorsky S-61 Estats Units Estats Units Helicòpter de rescat S-61N Mk.II 2[24] En procés de baixa. L'EC-FTB continua prestant servei a la base de la Corunya com a helicòpter de reserva.[25]
Eurocopter EC225 Super Puma Unió Europea Unió Europea Helicòpter de rescat EC225 SAR 1 En servei com HELIMER 401.[26] Substituint els Sikorsky S-61.[23]
CASA CN-235 Espanya Espanya/Indonèsia Indonèsia Avió de patrulla CN-235-300 MP Persuader 3

Els avions operen des de sis aeroports diferents:[27]

Els helicòpters estan situats al llarg de la costa espanyola, en els següents aeroports:[27]

Accidents i incidents d'Aeronaus

[modifica]

El 21 de gener de 2010, un helicòpter AW-139SAR de la Societat de Salvament i Seguretat Marítima s'estavella en el seu retorn a l'Aeroport d'Almeria, morint 3 tripulants.[28]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Organigrama de la Dirección General de la Marina Mercante». Direcció General de la Marina Mercant - Ministeri de Foment d'Espanya. Arxivat de l'original el 2017-12-31. [Consulta: 28 desembre 2008].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Ley 27/1992, de 24 de noviembre, de Puertos del Estado y de la Marina Mercante.». Noticias Jurídicas. [Consulta: 28 desembre 2008].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Sólo setecientas personas vigilan 1,5 millones de kilómetros cuadrados de mar en España (25 de junio de 2004)». Belt Ibérica. Arxivat de l'original el 2018-01-21. [Consulta: 30 desembre 2008].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Informe Anual 2007 - Sociedad de Salvamento y Seguridad Marítima». Salvamento Marítimo. [Consulta: 28 desembre 2008].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Salvamento Marítimo cumple 15 años: un crecimiento espectacular.». Revista Marina Civil. [Consulta: 29 desembre 2008].
  6. ↑ «International Convention on Maritime Search and Rescue, 1979». Organització Marítima Internacional. Arxivat de l'original el 2008-12-20. [Consulta: 28 desembre 2008].
  7. ↑ «Tres lustros de servicio en el mar». Ministeri de Foment d'Espanya. [Consulta: 29 desembre 2008].
  8. ↑ «Mapa de Zonas SAR en el Atlántico y Mediterráneo». Salvamento Marítimo. [Consulta: 29 desembre 2008].
  9. ↑ «Centros de Salvamento». Salvamento Marítimo. Arxivat de l'original el 2008-07-31. [Consulta: 29 desembre 2008].
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.salvamentomaritimo.es/sm/flota-y-medios/medios-maritimos/embarcaciones-salvamares-y-salvamares/ Arxivat 2015-05-05 a Wayback Machine.
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.salvamentomaritimo.es/sm/flota-y-medios/medios-maritimos/embarcaciones-de-cruz-roja-espanola/ Arxivat 2015-05-05 a Wayback Machine.
  12. ↑ «sea-rescue.info - Embarcaciones de Salvamento - SaSeMar 1 / 56,00 m.». sea-rescue.info. Arxivat de l'original el 2016-03-09. [Consulta: 21 juny 2009].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 «Catálogo de unidades marítimas.». Sociedad de Salvamento y Seguridad marítima. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 26 agost 2012].
  14. ↑ «sea-rescue.info - Embarcaciones de Salvamento - SaSeMar 2 / 80,00 m.». sea-rescue.info. Arxivat de l'original el 2016-03-11. [Consulta: 21 juny 2009].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «SASEMAR - Spanish Search and Rescue Review.». Shipping World On-Line. Arxivat de l'original el 2009-08-31. [Consulta: 29 desembre 2008].
  16. ↑ «sea-rescue.info - Embarcaciones de Salvamento - SaSeMar 3 / 39,70 mm.». sea-rescue.info. Arxivat de l'original el 2016-03-09. [Consulta: 21 juny 2009].
  17. ↑ «sea-rescue.info - Embarcaciones de Salvamento - Guardamar / 31,90 m.». sea-rescue.info. Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 21 juny 2009].
  18. ↑ «sea-rescue.info - Embarcaciones de Salvamento - ALUSAFE 2000 / 20,20 m». sea-rescue.info. Arxivat de l'original el 2016-03-12. [Consulta: 21 juny 2009].
  19. ↑ «sea-rescue.info - Embarcaciones de Salvamento - ALUSAFE 2000 / 21,19 m». sea-rescue.info. Arxivat de l'original el 2016-03-09. [Consulta: 21 juny 2009].
  20. ↑ «sea-rescue.info - Embarcaciones de Salvamento - ALUSAFE 1500 / 14,60 m». sea-rescue.info. Arxivat de l'original el 2016-03-12. [Consulta: 21 juny 2009].
  21. ↑ «Los pequeños astilleros españoles reactivan su producción de lanchas patrulleras.». Infodefensa.com (IDS, S.L.), 03-04-2008. [Consulta: 14 octubre 2010].[Enllaç no actiu]
  22. ↑ «Blanco presenta en La Corunya dos nuevas embarcaciones para Salvamento Marítimo la patrullera rápida "Guardamar Concepción Arenal" y el buque contra la contaminación "Urania Mella".». Salvamento Marítimo, 17-08-2017. [Consulta: 9 setembre 2004].[Enllaç no actiu]
  23. ↑ 23,0 23,1 «Fomento adjudica a Eurocopter el súper Helimer .». El Correo Gallego. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 19 agost 2011].
  24. ↑ [enllaç sense format] http://www.laopinioncoruna.es/mar/2014/07/08/salvamento-maritimo-cuenta-helicopteros-rescate/858120.html
  25. ↑ «El «Helimer Galicia» será sustituido antes de un año por Salvamento.». La Voz de Galicia. [Consulta: 28 desembre 2008].
  26. ↑ Infodefensa. «Fomento arrendará un EC-225 en construcción por 29,6 millones de euros», 10-06-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-02. [Consulta: 12 juny 2013].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Red d'Aviones y helicópteros de Salvamento Marítimo.». Salvamento Marítimo. Arxivat de l'original el 2012-04-08. [Consulta: 4 març 2012].
  28. ↑ Interim statement A002/2010 - Accident involving an AgustaWestland AW139, registration EC-KYR, operated by INAER, off the Almeria coast, on 21 January 2010, at 19:16 UTC.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Societat de Salvament i Seguretat Marítima
Vídeos
Software
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Societat_de_Salvament_i_Seguretat_Marítima&oldid=33824338»