Solstici

El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.

En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord, el Sol arriba al zenit al migdia sobre el tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el tròpic de Capricorn.

Una altra manera d'entendre el significat de solstici és de referir-nos a la durada del dia (en astronomia, el dia comprèn el temps en el qual el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida del sol i la posta). Aquesta durada és variable al llarg de l'any. Hi ha dos dies a l'any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d'estiu, i el més curt, al solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el passatge de la tardor a l'hivern. A l'hemisferi sud, se'n diu solstici d'estiu del solstici del mes de desembre, i solstici d'hivern, del solstici del mes de juny, prenent en compte la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.

En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord (també anomenat solstici de juny), el Sol es troba en la posició més septentrional (més al nord), és a dir, sobre el tròpic de Càncer, a +23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què la part de l'eix de rotació de la Terra situada a l'hemisferi nord es troba més pròxima a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i l'hora exactes en varien cada any.

En el solstici d'hivern de l'hemisferi nord (també anomenat solstici de desembre), el Sol es troba en la posició més meridional (més al sud), és a dir, sobre el tròpic de Capricorn, a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què la part de l'eix de rotació de la Terra situada a l'hemisferi nord es troba més allunyada de la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i l'hora exactes també en varien, lògicament, cada any). El dia 22 de desembre, el solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí solstitium: de sol, i stare, 'estar parat') és el dia més curt de l'any perquè el Sol tarda menys en donar la volta i es pon molt aviat. Hi ha aproximadament 9 hores de "dia" i 15 hores de "nit" en una latitud de 40º N. A partir d'aquesta data, la durada del dia comença a créixer. El dia 21 de març s'arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena equinocci de primavera (comença aquesta estació, del llatí aequinoctium: aequus 'igual', noctis, 'nit'). Després continua augmentant la duració del dia fins al 21 de juny, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any --i, per tant, la nit més curta--. Ara és a la inversa (del llatí inversum, 'girat'), 15 hores de "dia" i 9 hores de "nit". Com es pot observar, hi ha una simetria.

A partir d'eixa data, la durada del dia va minvant. El 23 de setembre (del llatí september, el setè mes, ja que l'any romà primitiu començava l'1 de març) és l'equinocci de tardor (comença aquesta estació, 12 hores de "dia" i 12 hores de "nit").

I el dia segueix reculant davant de la nit fins a arribar al dia més curt, el solstici d'hivern, i es completa així el cicle solar.

Hi ha una relació directa entre les dates de les festes populars i aquestes dates singulars. Eren festes paganes celebrades des de temps primitius (sobretot els dos solsticis): es feien celebracions rituals amb l'encesa de fogueres.

Posteriorment, la religió catòlica s'hi va adaptar: Nadal al solstici d'hivern, sant Joan (fogueres) al solstici d'estiu, i també, sant Josep (les Falles valencianes) a l'equinocci primaveral i sant Miquel a l'equinocci de tardor.

• Equinocci
• Colur
• Dia Internacional de la Celebració del Solstici

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

Viccionari