Squatina
Squatina japonica | |
Període | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Chondrichthyes |
Ordre | Squatiniformes |
Família | Squatinidae |
Gènere | Squatina Duméril, 1806 |
Squatina és l'únic gènere de peixos de la família dels esquatínids i de l'ordre dels esquatiniformes.[3] que compren un total de 24 espécies repartides per tot el món.[4]
Es tracte de taurons aplanats dorsoventralment que habiten les plataformes continentals, des de les parts més someras fins els 500 m de profunditat. El seu tamany es variable però poden arribar als 2 metres de llargada.
Es caracteritzen per tenir unes alters pectorals amples i robustes que utilitzen per enterrarse en els fons de sediments tous i així poder-se camuflar.
Són espécies bentóniques, principalment ictiòfags, que utilitzen la depredació per emboscada per caçar les preses que pasen pel seu voltant. Principalment s'alimenten de diferents espécies de peixos, moluscs, cefalòpodes o altres espécies de elasmobranquis.
Les 24 espécies estan distribuïdes globalment des de mars temperats a tropicals. Algunes compten amb rangs de distribució majors, però la majoria estan restingits en una área geogràfica més petita. Aquesta restricció geogràfica es deu al seu comportament bentònic estacionari. En aquest gènere la migració transoceànica es extremadament improbable, no s'ha reportat casos d'exemplars recorrent grans distàncies per la columna d'aiua. Tot i així, si que shan reportat pretons migratoris costers de gran escala en espécies com S. squatina i S. californica.
Actualment la família Squatinidae es troba entre les famílies d'elesmobranquis més amenaçades del món. La sobrepesa, la pesca accidental, la degradacio d'hàbitats i la contaminació han generat una diminució en les seves poblaciones, que actualment es troben en risc d'extinció.
Més de la meitat d'espècies estan a la llista de la IUCN Red List a la categoria d'amenaçades, 8 d'elles en perill crític, 1 en estat vulnerable, 3 casi amenaçades, 5 en preocupació menor, 1 amb datos insuficients y 1 no evaluada.
Descripció
[modifica]- L'espècie més grossa, Squatina japonica, pot assolir fins a 2 m de llargària màxima.
- Cos aplanat.
- Pell coberta amb denticles dèrmics de forma cònica.
- Cap deprimit.
- Ulls dorsals amb les parpelles lliures i sense parpella nictitant.
- Espiracles grans darrere dels ulls.
- Cinc obertures branquials.
- Boca al capdavant, curta i armada de diverses fileres de dents.
- Dues petites aletes dorsals sense espines darrere de les aletes pèlviques.
- Aletes pectorals triangulars i separades del cap per un coll ben definit.
- Absència d'aleta anal.
- El lòbul inferior de la cua és més llarg que el superior.[5][6][7][8][9]
Reproducció
[modifica]Són ovovivípars i poden produir ventrades de fins a 13 cries.[8][10]
Alimentació
[modifica]Es nodreixen d'una àmplia varietat de petits peixos ossis, crustacis, cefalòpodes, gastròpodes i bivalves, mitjançant llurs mandíbules protràctils.[7][11][12]
Hàbitat
[modifica]Són peixos marins que habiten aigües poc fondes (tot i que n'hi ha una espècie que viu fins als 1.300 m de fondària) i colgats en fons de sorra i grava, encara que són nedadors actius.[7][9][13]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a tots els oceans i mars temperats, tropicals i subtropicals (llevat de l'Índic oriental i el Pacífic central).[6][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24]
Taxonomia
[modifica]- Squatina aculeata (Cuvier, -ex Duméril-, 1829)[25]
- Squatina africana (Regan, 1908)[26]
- Squatina albipunctata (Last & White, 2008)[27]
- Squatina argentina (Marini, 1930)[28]
- Squatina armata (Philippi, 1887)[29]
- Squatina australis (Regan, 1906)[30]
- Squatina californica (Ayres, 1859)[31]
- Squatina dumeril (Lesueur, 1818)[32]
- Squatina formosa (Shen & Ting, 1972)[33]
- Squatina guggenheim (Marini, 1936)[34]
- Squatina heteroptera (Castro-Aguirre, Peréz & Campos, 2006)[35]
- Squatina japonica (Bleeker, 1858)[36]
- Squatina legnota (Last & White, 2008)[27]
- Squatina mexicana (Castro-Aguirre, Pérez & Campos, 2006)[35]
- Squatina nebulosa (Regan, 1906)[30]
- Squatina occulta (Vooren & da Silva, 1992)[37]
- Escat (Squatina oculata) (Bonaparte, 1840)[38]
- Squatina pseudocellata (Last & White, 2008)[27]
- Squatina punctata (Marini, 1936)[39]
- Angelot (Squatina squatina) (Linnaeus, 1758)[40]
- Squatina tergocellata (McCulloch, 1914)[41]
- Squatina tergocellatoides (Chen, 1963)[42][43][44][45][46][47][48]
Observacions
[modifica]Normalment, no són agressius amb els humans però poden mossegar si són trepitjats o manipulats. Si no se'ls molesta no ataquen.[8]
Referències
[modifica]- ↑ The Life and Times of Long Dead Sharks (anglès)
- ↑ Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Weigmann, Simon; Vaz, Diego F. B.; Akhilesh, K. V.; Leeney, Ruth H.; Naylor, Gavin J. P. «Revision of the Western Indian Ocean Angel Sharks, Genus Squatina (Squatiniformes, Squatinidae), with Description of a New Species and Redescription of the African Angel Shark Squatina africana Regan, 1908» (en anglès). Biology, 12, 7, 7-2023, pàg. 975. DOI: 10.3390/biology12070975. ISSN: 2079-7737. PMC: PMC10376720. PMID: 37508405.
- ↑ «Squatina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 6,0 6,1 Discover Life (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 FishBase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Squatina (Genus)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2014. [Consulta: 29 setembre 2010].
- ↑ 9,0 9,1 Marine Species Identification Portal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
- ↑ Compagno, L.J.V. i V.H. Niem, 1998. Squatinidae. Angelsharks, sand devils. p. 1235-1238. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (editors). FAO Identification Guide for Fishery Purposes. The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO, Roma.
- ↑ Springer, V. i J.P. Gold, 1989. Sharks in question: the Smithsonian answer book Smithsonian Institution. Els Estats Units. 187p.
- ↑ Stevens, J. & Last, P.R., 1998. Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N. ed. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press. pp. 64-65. ISBN 0-12-547665-5
- ↑ Compagno, L.J.V. i V.H. Niem, 1998. Squatinidae. Angelsharks, sand devils. p. 1235-1238.
- ↑ Krefft, G., 1979. Squatinidae. p. 49-50. A: J.C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
- ↑ Roux, C., 1984. Squatinidae. p. 148-152. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 1.
- ↑ Springer, S., 1990. Squatinidae. p. 77-78. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA) .JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
- ↑ Roux, C., 1977. Les Anges de mer (Squatinidae) de l'Atlantique et de la Méditerranée. Bull. Off. natl. Pêches Tunisie, 1 (2): 159-167.
- ↑ Capapé, C.; Roux, C., 1980. Etude anatomique du neurocrâne, de la ceinture pelvienne et des ptérygopodes des Squatinidae (Pisces, Pleurotremata) des côtes tunisiennes. Bull. Mus. natn. Hist. nat., Paris, sect. A, Zool., 2 (4): pp. 1161-1180.
- ↑ Bass, A. J.; D'Aubrey, J. D.; Kistnasamy, N., 1975. Sharks of the east coast of southern Africa. V. The families Hexanchidae, Chlamydoselachidae, Heterodontidae, Pristiophoridae and Squatinidae. Invest. Rep. Oceonogr. Res. Inst. Durban, (43): 1-50, 12 fig., 9 pl.
- ↑ Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Francisco Lemus, la Laguna. 230 p.
- ↑ Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.
- ↑ Goodson, G., 1988. Fishes of the Pacific coast. Alaska to Peru including the Gulf of California and the Galapagos Islands. Stanford University Press, Stanford, Califòrnia. 267 p.
- ↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (editors), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
- ↑ Cuvier, G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
- ↑ Regan, C. T., 1908. A collection of fishes from the coasts of Natal, Zululand, and Cape Colony. Ann. Natal Mus. v. 1 (pt 3): 241-255, Pls. 37-42.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 Last, P.R. & White, W.T., 2008. Three new angel sharks (Chondrichthyes: Squatinidae) from the Indo-Australian region. Zootaxa, 1734: 1-26.
- ↑ Marini, T. L., 1930. Nueva especie de pez ángel Rhina argentina n. sp. Physis (Buenos Aires) v. 10 (núm. 35): 5-7.
- ↑ Philippi, R. A., 1887. Historia natural.--Sobre los tiburones y algunos otros peces de Chile. Apendice sobre el peje-espada, peje-aguja, peje-perro y vieja negra. Anales de la Universidad de Chile Sec. 1, v. 71: 535-574, Pls. 1-8.
- ↑ 30,0 30,1 Regan, C. T., 1906. Descriptions of some new sharks in the British Museum Collection. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 18 (núm. 108): 435-440.
- ↑ Ayres, W. O., 1859. (On new fishes of the Californian coast). Proc. Calif. Acad. Sci. (Ser. 1) v. 2 (1858-1862): 25-32.
- ↑ Lesueur, C. A., 1818. Description of several new species of North American fishes. J. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 1 (pt 2): 222-235; 359-368, Pls. 10, 11, 14.
- ↑ Shen, S.-C. & W.-H. Ting, 1972. Ecological and morphological study on fish-fauna from the waters around Taiwan and its adjacent islands. 2. Notes on some rare continental shelf fishes and description of two new species. Bull. Inst. Zool. Acad. Sin. (Taipei) v. 11 (núm. 1): 13-31.
- ↑ Marini, T. L., 1936. Revisión de las especies de la familia "Squatinidae" en las aguas argentinas ("Squatina guggenheim" n. sp.). Physis (Buenos Aires) v. 12: 19-30.
- ↑ 35,0 35,1 Castro-Aguirre J.L., Peréz H.E. & Campos L.H., 2006. Dos nuevas especies del género Squatina (Chondrichthyes: Squatinidae) del Golfo de México. Revista de biología tropical. Vol. 54 Núm. 3 : 1031-1040.
- ↑ Bleeker, P., 1858. Vierde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Japan. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 3 (art. 10): 1-46.
- ↑ Vooren, C. M. & K. G. da Silva, 1992. On the taxonomy of the angel sharks from southern Brazil, with the description of Squatina occulta sp. n. Rev. Bras. Biol. v. 51 (núm. 3) [1991]: 589-602.
- ↑ Bonaparte, C. L., 1840. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma. Iconografia, v. 3: Fasc. 27-29, puntata 136-154, 10 pls.
- ↑ Marini, T. L., 1936. Revisión de las especies de la familia "Squatinidae" en las aguas argentinas ("Squatina guggenheim" n. sp.). Physis (Buenos Aires) v. 12: 19-30.
- ↑ Linnaeus, C., 1758. Tomus I. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decima, reformata. Holmiae. (Laurentii Salvii): (1-4), 1-824. [1] Arxivat 2008-06-10 a Wayback Machine.
- ↑ McCulloch, A. R., 1914. Report on some fishes obtained by the F. I. S. "Endeavour" on the coasts of Queensland, New South Wales, Victoria, Tasmania, South and South-western Australia. Part II. Biol. Results "Endeavour" v. 2 (pt 3): 77-165, Pls. 13-34.
- ↑ Chen, J. T. F., 1963. A review of the sharks of Taiwan. Biol. Bull. Tunghai Univ. Ichthyol. Ser. Núm. 1: 1-102.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ AQUATAB
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ IUCN (anglès)
- ↑ World Register of Marine Species (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Buen, F. de, 1931. Selachii. Squatiniformes-Squatinidae. A: L. Joubin, ed., Faune ichthyol. Atlant. N., CIEM, Copenhaguen: fiche 30.
- Castro-Aguirre, J.L., H.E. Pérez i L.H. Campos, 2007. Dos nuevas especies del género Squatina (Chondrichthyes: Squatinidae) del Golfo de México. Rev. Biol. Trop. (Int. J. Trop. Biol.) [2006] 54 (3):1031-1040.
- Compagno, L.J.V., 1984. Sharks of the World. An annotated and illustrated catalogue of sharks species known to date. Part 1. Hexanchiformes to Lamniformes. FAO Species Catalogue., FAO Fish. Synop. Núm. 125, 4(1):1-249.
- Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. A: Hamlett W.C. (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. The Johns Hopkins University Press: 471-498.
- Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
- McEachran, J.D., 1982. Chondrichthyes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 831-858.
- Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
- Storer, T.I., Usinger, R.L., Stebbins, R.C. & Nybakken, J.W., 1979. General Zoology. Sisena edició. McGraw-Hill Book Company, Nova York: i-ix, 1-902.
Enllaços externs
[modifica]- Encyclopedia of Life (anglès)
- www.oceanfootage.com Arxivat 2012-07-22 a Wayback Machine. (anglès)