Regne (biologia)
En biologia, un regne és una categoria taxonòmica, cada una de les grans subdivisions en què es consideren distribuïts els éssers vius, basant-se en les seves característiques comunes.
Com a categoria taxonòmica és tradicionalment la categoria superior i en el més recent sistema de tres dominis, la categoria zoològica sota el domini biològic.
Els regnes es divideixen en grups més petits anomenats fílums (en zoologia) o divisions (en botànica). La seqüència completa de categories és vida, domini, regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie.
Actualment als Estats Units pocs llibres de text utilitzen el sistema de sis regnes, només als llocs mes exquisits (Animalia, Plantae, Fungi, Protista, Archaea, Eubacteria) mentre que a la Gran Bretanya, Austràlia i Colòmbia els llibres de text poden descriure cinc regnes (Animalia, Plantae, Fungi, Protista i Prokaryota o Monera).
Històricament el nombre de regnes acceptats ha crescut de dos a sis. Tanmateix la recerca filogenètica de l'any 2000 ençà no fa valença a cap dels sistemes tradicionals.
Infraregne
[modifica]Infraregne en biologia (en llatí: infraregnum, que significa per sota del regne) és una categoria taxonòmica immediatament per sota del subregne i per sobre del fílum. Per exemple: domini eukaryota, regne chromalveolata, subregne biciliata, infraregne alveolata, fílum myzozoa, subfílum apicomplexa.
Dos regnes
[modifica]La classificació dels éssers vius entre animals i plantes és la més antiga. Aristòtil (384 aC–322 aC) classificà les espècies animals en el seu llibre Història dels animals, i el seu deixeble Teofrast (c. 371–c. 287 aC) escriví un llibre similar en paral·lel (Història de les plantes).[1]
Carl von Linné (1707–1778) va fer els fonaments de la moderna nomenclatura biològica, actualment regulada en codis de nomenclatura. Distingí dos regnes d'éssers vius: Regnum Animale ('regne animal') per als animals i Regnum Vegetabile ('regne dels vegetals') per a les plantes. (Linnaeus també va incloure els minerals, ubicant-los en el tercer regne, Regnum Lapideum.) Linnaeus dividí cada regne en tres classes, més tard agrupats en phyla per als animals i divisions per a les plantes.
| ||||||||||
Tres regnes
[modifica]El 1674, Antonie van Leeuwenhoek, sovint anomenat el pare de la microscopia, envià a la Royal Society de Londres una còpia de les seves primeres observacions al microscopi d'organismes unicel·lulars. Fins aquell moment s'ignorava completament que aquells organismes microscopics existissin. De primer aquests organismes es van dividir entre animals i plantes i ubicats en el seu regne apropiat. Tanmateix cap a la meitat del segle xix va quedar clar que "la dicotomia existent entre els regnes de les plantes i dels animals [havia passat] ràpidament a ser borrosa i els seus límits passats de moda".[2] El 1866, seguint les propostes de Richard Owen i John Hogg, Ernst Haeckel proposà un tercer regne de la vida. Haeckel revisà el contingut d'aquest regne moltes vegades abans d'encabir-lo en una divisió basada en quins organismes eren unicel·lulars (protista) o pluricel·lulars (animals i plantes).[2]
| |||||||||||||
Quatre regnes
[modifica]El desenvolupament del microscopi, i el microscopi electrònic en particular, revelaren una distinció important entre els organismes que eren unicel·lulars les cèl·lules dels quals no tenien nucli diferenciat (procariotes), i aquells organismes unicel·lulars o pluricel·lulars que sí que en tenien (eucariotes). Es va fer una classificació en quatre regnes, desplaçant els dos grups procariotes, bacteris i algues blaves, en un regne separat: Monera.[2]
| ||||||||||||||||
La distinció entre procariotes/eucariotes es va revelar molt important i Roger Stanier i Van Niel popularitzaren la proposta d'Édouard Chatton cap a la dècada de 1960 de reconèixer formalment aquesta divisió. Això va requerir que per primera vegada s'establís un rang superior al de regne, un superregne o imperi.[3]
| ||||||||||||||||||||||||||||
Cinc regnes
[modifica]La diferència entre fongs i altres organismes vists com a plantes havia estat reconeguda des de feia temps. Per exemple, Haeckel va desplaçar els fongs fora de Plantae cap a Protista, abans de canviar d'idea. Robert Whittaker va reconèixer un regne addicional per al regne dels fongs. El sistema resultant era el de cinc regnes, proposat el 1969, i que ha passat a ser molt utilitzat i forma la base dels nous sistemes amb diversos regnes. Està basat principalment en la nutrició (plantes autòtrofes, animals heteròtrofs, fongs sapròfits). Els dos regnes restants són Protista i Monera.[4] El sistema dels cinc regnes pot combinar-se amb el sistema dels dos imperis.
| |||||||||||||||||||||||||||||||
Sis regnes
[modifica]Des de la meitat de la dècada de 1970 hi ha hagut molt interès que el principal factor de classificació fossin les comparacions genètiques a nivell molecular (inicialment els gens de l'ARN dels ribosomes). Es va primar la similitud genètica per sobre la morfològica. Els grups taxonòmics, inclosos els regnes, havien de ser grups d'organismes amb un avantpassat comú, ja fos monofilètic (tots descendents d'un antecessor comú) o parafilètic (només alguns descendeixen d'un avantpassat comú). Basant-se en aquests estudis d'ARN, Carl Woese dividí els procariotes (regne Monera) en dos grups, anomenats Eubacteria i Archaebacteria. Els grups eucariotes com les plantes, fongs i animals encara que uns i altres semblin molt diferents són més similars que als Eubacteria o Archaebacteria. S'ha de tenir present, a més, que els eucariotes estan més estretament relacionats genèticament amb els Archaebacteria que no pas amb els Eubacteria. Woese mirà d'establir un sistema de "tres regnes primaris" o "urkingdom".[5] El 1990, es va proposar el nom de domini per al rang més alt.[6] El sistema de sis regnes que es mostra a sota representa una fusió del sistema de cinc regnes i el sistema de tres dominis. Aquest sistema és l'estàndard en molts treballs.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Woese també reconegué que el regne Protista no era un grup monofilètic.
Sis regnes de Cavalier-Smith
[modifica]No tothom accepta els punts de vista de Thomas Cavalier-Smith.[7] El 1998, publicà un model en sis regnes,[8] que ha anat revisant. A sota es mostra la revisió de l'any 2004.[9] Cavalier-Smith no accepta la importància de la divisió eubacteria–archaebacteria de Woese i altres. El seu regne Bacteria inclou els Archaebacteria com a part d'un subregne junt amb un grup d'Eubacteria (Posibacteria).
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sumari
[modifica]La seqüència des del sistema de dos regnes fins al sistema de sis regnes de Cavalier-Smith es pot resumir en la taula de sota.
| Linnaeus 1735[10] 2 regnes | Haeckel 1866[11] 3 regnes | Chatton 1937[12][13] 2 imperis | Copeland 1938[14][15] 4 regnes | Whittaker 1969[4] 5 regnes | Woese i cols. 1977[5][16] 6 regnes | Woese i cols. 1990[17] 3 dominis | Cavallier-Smith 1993[18][19][20] 8 regnes | Cavallier-Smith 1998[21][22][23] 6 regnes |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| (no tractats) | Protista | Prokaryota | Monera | Monera | Eubacteria | Eubacteria | Eubacteria | Eubacteria |
| Archaebacteria | Archaea | Archaebacteria | ||||||
| Eukaryota | Protista | Protista | Protista | Eukarya | Archaezoa | Protozoa | ||
| Protozoa | ||||||||
| Chromista | Chromista | |||||||
| Vegetabilia | Plantae | Fungi | Fungi | Fungi | Fungi | |||
| Plantae | Plantae | Plantae | Plantae | Plantae | ||||
| Animalia | Animalia | Animalia | Animalia | Animalia | Animalia | Animalia |
S'ha de tenir en compte que les equivalències de la taula no són perfectes. Per exemple Haeckel ubicà les algues roges (la seva Florideae, les modernes Florideophyceae) i algues verd-blaves (la seva Archephyta, que ara es diuen Cyanobacteria) en el seu Plantae.
De tota manera, la recerca del segle XXI no dona suport a la classificació dels eucariotes en cap d'aquests sistemes (any 2010).[24]
Referències
[modifica]- ↑ Singer, Charles J. A short history of biology, a general introduction to the study of living things. Oxford: Clarendon Press, 1931. OCLC 1197036.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Scamardella, Joseph M. «Not plants or animals: a brief history of the origin of Kingdoms Protozoa, Protista and Protoctista». International Microbiology, 2, 4, 1999, p. 207–16.
- ↑ Stanier, R.Y.; Van Neil, C.B. «The concept of a bacterium». Archiv Für Mikrobiologie, 42, 1962, p. 17–35. DOI: 10.1007/BF00425185.
- ↑ 4,0 4,1 Whittaker, RH «New concepts of kingdoms of organisms». Science, 163, 863, January 1969, pàg. 150–60. DOI: 10.1126/science.163.3863.150. PMID: 5762760.
- ↑ 5,0 5,1 C. R. Woese; W. E. Balch; L. J. Magrum; G. E. Fox; R. S. Wolfe «An ancient divergence among the bacteria». Journal of Molecular Evolution, 9, 4, August 1977, pàg. 305–311. DOI: 10.1007/BF01796092. PMID: 408502.
- ↑ Woese, C.R.; Kandler, O.; Wheelis, M. «Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya». Proc Natl Acad Sci U S A, 87, 12, 1990, p. 4576–9. DOI: 10.1073/pnas.87.12.4576.
- ↑ Palaeos.com. «Origins of the Eukarya». Arxivat de l'original el 29 abril 2010. [Consulta: 29 abril 2010].
- ↑ Cavalier-Smith, T. «A revised six-kingdom system of life». Biological Reviews, 73, 03, 1998, p. 203-66. DOI: 10.1017/S0006323198005167.
- ↑ Cavalier-Smith, T. «Only six kingdoms of life». Proc. R. Soc. Lond. B, 271, 1545, 2004, p. 1251–62. DOI: 10.1098/rspb.2004.2705 [Consulta: 29 abril 2010].
- ↑ Linnaeus, C. Systemae Naturae, sive regna tria naturae, systematics proposita per classes, ordines, genera & species, 1735.
- ↑ Haeckel, E. Generelle Morphologie der Organismen. Berlin: Reimer, 1866.
- ↑ Chatton, É «Pansporella perplexa. Réflexions sur la biologie et la phylogénie des protozoaires». Ann. Sci. Nat. Zool, 10-VII, 1925, pàg. 1–84.
- ↑ Chatton, É. Titres et Travaux Scientifiques (1906–1937). Sottano (Itàlia): Sette, 1937.
- ↑ Copeland, H «The kingdoms of organisms». Quarterly review of biology, 13, 1938, pàg. 383–420. DOI: 10.1086/394568.
- ↑ Copeland, H. F. The Classification of Lower Organisms. Palo Alto: Pacific Books, 1956.
- ↑ Woese, CR; Fox, GE «Phylogenetic structure of the prokaryotic domain: the primary kingdoms». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 74, 11, November 1977, pàg. 5088–90. PMC: 432104. PMID: 270744.
- ↑ Woese, C; Kandler, O; Wheelis, M «Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya.». Proc Natl Acad Sci U S A, 87, 12, 1990, pàg. 4576–9. DOI: 10.1073/pnas.87.12.4576. PMC: 54159. PMID: 2112744.
- ↑ Cavalier-Smith, Thomas «Eukaryote kingdoms: seven or nine?». Bio Systems, 14 (3–4), 1981, pàg. 461–481. DOI: 10.1016/0303-2647(81)90050-2.
- ↑ Cavalier-Smith, Thomas «Origins of secondary metabolism». Ciba Foundation symposium, 171, 1992, pàg. 64–80; discussion 80–7. PMID: 1302186.
- ↑ Cavalier-Smith, Thomas «Kingdom protozoa and its 18 phyla». Microbiological reviews, 57 (4), 1993, pàg. 953–994. PMID: 8302218.
- ↑ Cavalier-Smith, Thomas «A revised six-kingdom system of life». Biological Reviews, 73, 3, 1998, pàg. 203-266. DOI: 10.1111/j.1469-185X.1998.tb00030.x. PMID: 9809012.
- ↑ Cavalier-Smith, Thomas «Only six kingdoms of life"». Proceedings of the Royal Society of London B Biological Sciences, 271, 1545, 2004, pàg. 1251-1262. DOI: 10.1098/rspb.2004.2705. PMID: 15306349.
- ↑ Cavalier-Smith, Thomas «Kingdoms Protozoa and Chromista and the eozoan root of the eukaryotic tree». Biol. Lett., 6, 3, 2010, pàg. 342–345. DOI: 10.1098/rsbl.2009.0948. PMID: 20031978.
- ↑ Roger, A.J.; Simpson, A.G.B. «Evolution: Revisiting the Root of the Eukaryote Tree». Current Biology, 19, 4, 2009, p. R165–7. DOI: 10.1016/j.cub.2008.12.032.