Svyatoslavita
 Svyatoslavita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca(Al₂Si₂O₈) |
| Epònim | Svyatoslav Nostorovich Ivanov (en)  |
| Localitat tipus | Mina de carbó Núm. 45, Kopeisk, conca carbonífera de Txeliàbinsk, óblast de Txeliàbinsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.45 |
| Dana | 76.1.6.4 |
| Heys | 16.9.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,23 Å; b = 8,6 Å; c = 4,85 Å; |
| Grup espacial | space group P2₁2₁2 (en) |
| Color | incolor |
| Exfoliació | dolenta/indistingible |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,552 nβ = 1,578 nγ = 1,581 |
| Birefringència | δ = 0,029 |
| Angle 2V | mesurat: 37°, calculat: 36° |
| Dispersió òptica | de feble a distingible |
| Impureses comunes | Fe, Mg, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1988-012 |
| Any d'aprovació | 1988 |
| Símbol | Svy |
| Referències | [1] |
La svyatoslavita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup del feldespat. V ser anomenada en honor de Svyatoslav Nostorovich Ivanov, geòleg rus.[1]
Característiques
[modifica]La svyatoslavita és un tectosilicat de fórmula química Ca(Al₂Si₂O₈). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són prismàtics paral·lels a [100], mostrant les cares {011}, {100} i {110}, de fins a 0,8 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És un polimorf de l'anortita, la dmisteinbergita i la stöfflerita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la svyatoslavita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofilita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
Formació i jaciments
[modifica]La svyatoslavita va ser descoberta a la mina de carbó Núm. 45 de Kopeisk, a la conca carbonífera de Txeliàbinsk (óblast de Txeliàbinsk, Rússia) en els cremadors miners, com a sublimat en les parets de fractura del carbó. Es va formar a uns 700-900 °C.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Svyatoslavite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].
- ↑ «Svyatoslavite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2012. [Consulta: 11 febrer 2020].