The Prisoner (pel·lícula de 1955)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Peter Glenville |
Protagonistes | |
Producció | Vivian Cox |
Guió | Bridget Boland |
Música | Benjamin Frankel |
Fotografia | Reginald Wyer |
Muntatge | Frederick Wilson |
Distribuïdor | Columbia Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit |
Estrena | 1955 |
Durada | 95 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Estudis Pinewood |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama |
The Prisoner és una pel·lícula britànica de 1955, dirigida per Peter Glenville. Protagonitzada per Alec Guinness i Jack Hawkins en els papers principals.[1]
Argument
[modifica]L'argument se centra en l'empresonament i interrogatori d'un cardenal catòlic, heroi nacional en la Segona Guerra Mundial, per part del nou poder establert d'ideologia comunista, qui l'acusa d'haver col·laborat amb els ocupadors nazis del seu país i el força perquè en faci una confessió.
Hi ha una subtrama sobre un jove mossèn (Ronald Lewis) que està enamorat d'una dona casada (Jeannette Sterke), que vol sortir del país i unir-se al seu marit.[2]
Comentaris
[modifica]Està basada en la vida del cardenal hongarès József Mindszenty[3] i en la del cardenal croat Alojzije Stepinac (1898–1960), que també fou jutjat en acabar la guerra al seu país.[4] Fou rodada a Anglaterra, Ostende i Brugge.
Recepció
[modifica]La pel·lícula va ser controvertida. Alguns a Irlanda la van considerar com a "procomunista"; mentre que a França, on la pel·lícula se li va prohibir la presentació a Canes, fou titllada d'"anticomunista". Així mateix, va ser prohibida a la Mostra Internacional de Cinema de Venècia pel fet de ser considerada "tan anticomunista que seria ofensiva per als països comunistes". Alguns a Itàlia la van veure com "anti-catòlica", però malgrat això, la pel·lícula va rebre un guardó per l'Oficina Catòlica Internacional del Cinema i recomanada pel Cardenal Griffin.[5][6]
La Radio Times, tot elogiant les dues actuacions principals, va escriure: "La direcció teatral de Peter Glenville no farà molt per persuadir a aquells sense conviccions religioses o polítiques que s'hi impliquin".[7] TV Guide va escriure "bàsicament una obra teatral fotografiada i, tot i que hi ha uns quants altres actors, Hawkins i Guinness són el centre dels escenaris la majoria del temps, el seu mà a mà és una delícia de veure. El director Glenville va haver de fer servir tota la seva experiència per evitar que la pel·lícula sigui poc més que caps parlants, però el seu toc hi és segur".[5]
The New York Times va nomenar The Prisoner "un drama ombrívol i agressiu - que també és una pel·lícula cinematogràfica igualment reveladora, una de les millors de l'any ... un film que us farà tremolar i pensar."[8]
Repartiment
[modifica]- Alec Guinness: El cardenal
- Jack Hawkins: L'interrogador
- Wilfrid Lawson: El carceller
- Kenneth Griffith: El secretari
- Jeanette Sterke: La noia
- Ronald Lewis: El guàrdia
- Raymond Huntley: El general
- Mark Dignam: El governador
- Gerard Heinz: El doctor
Premis
[modifica]- Premi National Board of Review 1955: a la millor pel·lícula estrangera.
- 5a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia 1961: al millor actor estranger (Alec Guiness).[9]
Referències
[modifica]- ↑ «The Prisoner». BFI. Arxivat de l'original el 2015-09-13. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «The Prisoner.». The Australian Women's Weekly. National Library of Australia, 19-10-1955, p. 65 [Consulta: 19 maig 2012].
- ↑ Díaz, Onésimo «József Mindszenty: El heroísmo de un pastor, en su contexto histórico». Revista Palabra, 676-677, 4-2019, pàg. 6-8 Dossier: Los santos, el rostro más bello de la Iglesia. ISSN: 1132-0591.
- ↑ http://www.jutarnji.hr/kardinal-stepinac-u-ocima-hollywooda/414207/ Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 «The Prisoner». TV Guide. Arxivat de l'original el 2015-01-03. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ "The Prisoner" Wins Catholic Film Award, Catholic Standard, 20 de juliol de 1956
- ↑ David Parkinson. «The Prisoner». Radio Times.
- ↑ «Movie Review – The Prisoner». NY Times.
- ↑ Los Premios de Cinematografía San Jorge, La Vanguardia, 26 d'abril de 1961