Paradise Now

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Paradise Now

الجنة الآن‎
Fitxa
Direcció	Hany Abu-Assad
Protagonistes	Kais Nashef Ali Suliman Lubna Azabal Hiam Abbass Amer Hlehel Ashraf Barhom
Producció	Bero Beyer, Hengameh Panahi (en) , Amir Harel, Gerhard Meixner i Roman Paul (en)
Dissenyador de producció	Olivier Meidinger (en)
Guió	Hany Abu-Assad i Bero Beyer
Dissenyador de so	Uve Haußig (en)
Fotografia	Antoine Héberlé
Muntatge	Sander Vos
Vestuari	Walid Maw'ed (en)
Maquillatge	Friderike Weber (en)
Productora	Augustus Film (en) , Lama Films (en) , Razor Film, Lumen Films (en) , HazazaH (en) i Arte France Cinéma
Distribuïdor	Warner Independent Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Territoris Palestins, Països Baixos, Israel, Alemanya, França i Estat de Palestina
Estrena	14 febrer 2005
Durada	90 min
Idioma original	àrab
Rodatge	Nablus i Tel-Aviv
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, thriller i cinema de ficció criminal
Tema	conflicte arabo-israelià, Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa i Intifada
Lloc de la narració	Nablus i Tel-Aviv
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2006) Premi del Cinema Europeu al millor guionista (2005) Premi del públic a la millor pel·lícula europea (2006) candidata internacional als Premis Oscar (2006)
Premis	Premi Vedella d'Or al millor llargmetratge (2005) Premi del Cinema Europeu al millor guionista (2005)

Paradise Now és una pel·lícula franco-germano-holandeso-palestina dirigida per Hany Abu-Assad estrenada el 2005.

Dos joves palestins que viuen a Nablus, Saïd i Khaled, són escollits per cometre un doble atemptat suïcida a Tel-Aviv. Però en el travessar el límit entre Israel i Cisjordània, una patrulla israeliana els descobreix i fa que se separin. Els dos joves es troben sols i es busquen mútuament. El dubte s'hi instal·la.

• Lubna Azabal: Suha
• Hiam Abbass: La mare de Said
• Kais Nashef: Said
• Ali Suliman: Khaled
• Amer Hlehel: Jamal
• Ashraf Barhom: Abu-Karem
• Mohammad Bustami: Abu-Salim

La pel·lícula es va rodar en scope i en 35 mm, més que en DV, per diferenciar les imatges difoses per les cadenes d'informació. El director intenta comprendre sense excusar. L'ocupació és denunciada, com aquesta manera extrema de lluitar. El director exposa el ritual de preparació dels kamikazes. La pel·lícula és un testimoniatge molt íntim del sentit insuportable de dos amics palestins perduts en un món sense perspectives. Lluny del soroll i del furor, el director mostra els silencis i les contradiccions dels personatges. Posa l'accent sobre la paradoxa entre la monstruositat del gest i la banalitat del dia a dia.

• Poc abans de la seva marxa per realitzar l'atemptat, Saïd i Khaled es reuneixen amb 11 dels seus amics al voltant d'una taula. El pla imita el quadre de Leonardo Da Vinci representant L'últim Sopar.

• 2005. Premi Vedella d'Or
• 2006. Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera

• 2005. Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín
• 2006. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa

• Crítica de la pel·lícula a Critikat