Tongva (llengua)
Tipus | llengua i llengua extinta |
---|---|
Ús | |
Parlants | † (1970) revitalitzada en 2004 |
Autòcton de | Sud de Califòrnia |
Estat | Califòrnia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües uto-asteques septentrionals llengües serranes | |
Codis | |
ISO 639-3 | xgf |
Glottolog | tong1329 |
Linguist List | xgf |
IETF | xgf |
El Tongva (també coneguda com a Gabrielino o Gabrieleño) era una llengua de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels tongva, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al voltant de Los Angeles (Califòrnia). La llengua és força relacionada amb el serrano i el cahuilla.
Els últims parlants fluids de tongva van viure a començaments del segle xx. La llengua està documentada principalment en les notes de camp inèdites que John Peabody Harrington va fer durant aquest temps. El " JP Harrington Project", desenvolupat pel Smithsonian a través d'UC Davis, aplega les seves notes de la llengua tongva i aproximadament 6.000 pàgines van ser codificades per a documentació per un membre tongva que va trigar 3 anys en assonlir.
Hi ha afirmacions que els darrers parlants de tongva haurien mort en la dècada del 1970, però no hi ha verificació independent que aquests individus hagin estat parlants fluids.
Algunes proves de la llengua han sobreviscut en la toponímia del Sud de Califòrnia, com Pacoima, Tujunga, Topanga, Azusa, Cahuenga a Cahuenga Pass, i Cucamonga a Rancho Cucamonga.
Revitalització de la llengua
[modifica]Cap al 2012 membres dels contemporani consell tribal tongva (gabrieleño) estan duent a terme intents per tal de reviure la llengua, fent ús de vocabularis escrits en comparació amb membres millor acreditats de les llengües takic a les quals pertany el tongva[1] i per l'oferiment de classes.[2][3]
Fonologia
[modifica]La següent és una llista de les consonants de la llengua tongva. Entre parèntesis és l'ortografia del so específic. Cal tenir en compte que hi ha diverses ortografies per a l'idioma tongva i algunes lletres representen més d'un so i per tant alguns sons poden tenir múltiples formes de ser escrit.
Consonants
[modifica]Bilabial | Labio- dental | Alveolar | Post- alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nasal | m (m) | ɱ (m) | n (n) | ŋ (ng~n) | |||||
Oclusiva | sorda | p (p) | t (t) | k (k~c~qu) | (ʔ) | ||||
sonora | b (b) | d (d) | ɡ (g~gu) | ||||||
Fricativa | sorda | ɸ (p) | f (p~v~f) | s (s) | ʃ (sh~ch) | ç (h~r) | x ~ χ (h~g) | ||
sonora | β (b) | v (v~w) | z (z) | ʒ (x~sh~ch) | ʝ (y~x~j) | ɣ (x~h) | ʁ (r) | ɦ (h) | |
Vibrant | r (r) | ||||||||
Aproximant | ʋ-ʍ (w) | l (l) | j (y~j) |
Morfologia
[modifica]El tongva és una llengua aglutinant, on les paraules utilitzen sufixos complexos per a una varietat de propòsits amb diversos morfemes enfilats.
Vocabulari
[modifica]El parenostre és anomenat 'Eyoonak en tongva. El següent text era derivat dels registres de les antigues missions.
« | 'Eyoonak 'Eyoonak, 'eyooken tokuupanga'e xaa; Hamaare, 'eyoone' maxaare' 'wee taamet, | » |
(Merriam es refereix a ells com els Tongvā)
- Números
- Po-koo /bo'kʰøː/
- Wěh-hā /ʋɛj'χɒː/
- Pah-hā /pa'χɒː/
- Wah-chah /ʋa'ʃɒχ/
- Mah-har /ma'χɒʁ/
- Pah-vah-hā /pa'va'χɒː/
- Wah-chah-kav-e-ah /ʋa'ʃa'kʰav̥eʲa/
- Wa-ha's-wah-chah /ʋa'χz̥ʷaʃa/
- Mah-ha'hr-kav-e-ah /ma'χaɣ̥ʁ'kʰav̥eʲa/
- Wa-hās-mah-hah'r /ʋa'χɑz'ma'χaɣ̥ʁ/
- Wa-hā's-mah-hah'r-koi-po-koo /ʋa'χɑz'ma'χaɣ̥ʁ' kʰoi'bokʰu/
- Wa-hā's-mah-hah'r-koi-wěh-hā /ʋa'χɑz'ma'χaɣ̥ʁ' kʰoi'ʋɛj'χɒː/
- Ós grizzly
- hoó-nahr /χœ'naʁ/
- hoon-nah /χun'na/ (subject)
- hoon-rah /χun'ra/ (object)
- Ós negre
- pí-yah-hó-naht /pija'χø'natʰ/
- Números
- po-koo /po'kʰø/
- wa-hay /ʋa'χai/
- pa-hey /ʋa'χai/
- wat-sa /ʋa'tsa/
- mahar /maχʁ/
- pawahe /paʋaχe/
- wat-sa-kabiya /ʋa'tsa'kʰaβɨjɒː/
- wa-hish-watchsa /ʋa'χɪʃwatsʒz̥ɒː/
- mahar-cabearka /maχar'çaβir'kʰɒː/
- wa-hish-mar /ʋa'χɪʃ'mar'/
Taylor afirma "no compten més enllà de deu"
- ós
- hoo-nar /χø'nar/
- Números
- pu-gu' /pu'guʲ/
- ve-he' /vɛ'χɛʲ/
- pa'-hi /pʰa'çi/
- va-tcha' /va'tsʃaʲ/
- maha'r /maχ'aʁ/
- pa-va'he /pʰa'vaʝe/
- vatcha'-kabya' /va'tsʃaʲ kʰabʲɒː/
- vehesh-vatcha' /vɛχɛʃ'va'tsʃaʲ/
- mahar-kabya' /maχ'aʁ'kʰabʲɒː/
- vehes-mahar /vɛχɛs'ma'χar/
- puku-hurura /bukʰy'χurura/
- vehe-hurura /vɛ'χɛ'χurura/
- Ós
- unar /œ'nar/
- Números
- pukū
- wehē
- pāhe
- watsā
- Ós
- hundr
Altres fonts
[modifica]- guineu del desert: erow[6]
- Pacoima = de l'arrel Pako entrar, significa entrada
- Tujunga = de la paraula arrel anciana' tux'uu
- Azusa = de la paraula -shuuk 'Ashuuksanga = la seva àvia
Toponímia
[modifica]La taula de baix dona alguns noms de llocs en tongva i en espanyol.[4]
Anglès | Tongva | IPA |
---|---|---|
Los Angeles | Yaa | /jɒː/ |
San Bernardino | Wa'aach | /ʋaj'ɒʃ/ |
San Gabriel | Shevaa | /sʃe'vɒː/ |
San Pedro | Chaaw | /ʃɒːʋ/ |
Santa Ana | Hotuuk | /χo'tʰykʰ/ |
Santa Monica | Kecheek | /kʰɛʃeɪkʰ/ |
Santa Catalina | Pemu | /bʰɛmɯ/ |
Referències
[modifica]- ↑ The Limu Project (active language revitalization)
- ↑ «Keepers of Indigenous Ways: Tongva Language History & classes». Arxivat de l'original el 2017-08-01. [Consulta: 2 novembre 2013].
- ↑ R. Plesset «San Pedro: Science Center Endangered/Tongva Village Site Revitalization». Indymedia Los Angeles, 01-06-2012 [Consulta: 26 agost 2012].
- ↑ 4,0 4,1 Munro, Pamela, et al. Yaara' Shiraaw'ax 'Eyooshiraaw'a. Now You're Speaking Our Language: Gabrielino/Tongva/Fernandeño. Lulu.com: 2008.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 McCawley, William. The First Angelinos: The Gabrielino Indians of Los Angeles. Malki Museum Press, 1996
- ↑ Native Languages of the Americas
Enllaços externs
[modifica]- The Limu Project
- Parla tongva reconstruïda Arxivat 2013-11-03 a Wayback Machine. (tongva comença al 35:10)
- Gabrielino (Tongva) Language, native-languages.org
- Gabrielino language a Survey of California and Other Indian Languages
- Keepers of Indigenous Ways: Tongva Language History & classes Arxivat 2017-08-01 a Wayback Machine.