Xoixon

Infotaula de llenguaXoixon
newe da̲i̲gwape
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants2.743 (2000)[1] 1.000 (2007)[2]
Parlants nadius1.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deGran Conca
EstatWyoming, Utah, Nevada, Idaho
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües uto-asteques
llengües uto-asteques septentrionals
llengües numic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2shh
ISO 639-3shh Modifica el valor a Wikidata
Glottologshos1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueshh Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1469 Modifica el valor a Wikidata
IETFshh Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1473 Modifica el valor a Wikidata

El xoixon (ʃoʊˈʃoʊni;[3] en xoixon: Sosoni' da̲i̲gwape o newe da̲i̲gwape) és una llengua ameríndia parlada pels xoixons. Els principals dialectes del xoixon són el xoixon occidental a Nevada, Gosiute a Utah occidental, xoixon septentrional a Idaho del Sud i Utah del nord, i xoixoni oriental a Wyoming.

Els parlants nadius de xoixon ocupen àrees de Wyoming (470 parlants en 2000), Utah (104 parlants), Nevada (808 parlants), Idaho (980 parlants) i Montana (30 parlants). El nombre de parlants de xoixon ha estat disminuint constantment en les últimes dècades, de manera que avui només hi ha uns pocs centenars de persones que parlen l'idioma amb fluïdesa. Uns pocs milers la saben en un grau o un altre. El xoixon es defineix per la UNESCO com a "seriosament en perill" a Idaho, Utah i Wyoming.[4]

El xoixon és la més septentrional de les llengües de la família uto-asteca, família que inclou unes trenta llengües que es parlen en el territori comprès entre el riu Salmon al centre d'Idaho fins al Salvador. El xoixon pertany a la branca de les llengües numic. La paraula numic vé d'una paraula cognata a totes les parles numic que vol dir "persona". Per exemple, en xoixon la paraula és neme, en timbisha és nümü, i en paiute del sud és nuwuvi.

Revitalització de la llengua

[modifica]

Des de 2012 la Universitat Estatal d'Idaho ofereix xoixon elemental, intermedi i conversacional.[5] amb arxius d'audio xoixon de codi obert online per a completar la instrucció a l'aula, com a part del projecte a llarg termini Shoshoni Language Project.[6][7] Les classes de xoixon també es poden ensenyar com a part del programa de preservació de la llengua i cultura de la Tricu Xoixon-Bannock.[8] a la reserva índia Wind River de Wyoming els ancians han estat actius en l'arxiu digital de la llengua i el xoixon s'ensenya usant les tècniques d'adquisició accelerada d'una segona llengua del Dr Steven Greymorning.[9]

Des de 2009 té lloc cada estiu el programa Shoshone/Goshute Youth Language Apprenticeship Program (SYLAP), promocionat pel Center for American Indian Languages de la Universitat de Utah ha aparegut en el programa Weekend Edition de la NPR.[10][11][12] Els joves xoixons hiserveixen com a interns, assistint amb registres digitalitzats de llengua xoixon i documentació de la col·lecció de Wick R. Miller de manera que els materials poden estar disponibles per als membres de la tribu.[10] El programa va produir el primer videojoc en xoixon l'agost de 2013.[13]

Pel juliol de 2012 la Blackfoot High School al sud-est d'Idaho anuncià que oferiria classes de llengua xoixon. També s'ha proposat una cartilla escolar xoixon per a la reserva índia Fort Hall; s'espera una decisió al setembre de 2012.[14]

Morfologia

[modifica]

El xoixon és una llengua aglutinanten la que les paraules utilitzen sufixos complexos per a una varietat de propòsits amb diversos morfemes enfilats.

Sons

[modifica]

Vocals

[modifica]

El xoixon té el típic inventari vocàlic numic de cinc vocals. En addicció, té el diftong comú ai, que varia més lliurement amb e, encara que alguns morfemes sempre contenen ai i altres sempre contenen e.

anterior posterior
no arrodonida		 posterior
arrodonida
Alta i ɨ u
No Alta a o
Diftong ai

Consonants

[modifica]

El xoixon té un inventari consonàntic numic típic.

Bilabial Coronal Palatal Velar Labialitzada
velar		 Glotal
Oclusiva
sorda 		p t k kʷ ʔ
Africada ts
Fricativa s h
Nasal m n
Semivocal j w

Fonologia

[modifica]

Les oclusives xoixon (incloses les africades) i les nasals són sonores i lenitades entre vocals (oclusives i africades esdevenen fricatives sonores i les nasals esdevenen nasals lliscants), són sordes en els grups oclusius-nasals, i són lenitades (però no sordes) després de h.

Les vocals curtes són habitualment sordes a final de paraula i en síl·labes àtones anteriors a /h/.

Sistema d'escriptura

[modifica]

S'estan utilitzant dos principals sistemes d'escriptura. El més antic és el sistema Crum-Miller usat per Miller en 1972; Crum & Dayley 1993 i 1997; i Crum, Crum, & Dayley 2001.[15][16][17][18] L'altre sistema és el de la Universitat Estatal d'Idaho i és usat en Gould & Loether (2002).[19] El sistema Estatal d'Idaho és de base més fonètica mentre que el Crum-Miller és de base més fonèmica. Amb dos sistemes usen "e" per representar la vocal ɨ.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cens dels EUA
  2. ↑ Fitxa del xoixon a Ethnologue
  3. ↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
  4. ↑ «UNESCO Atlas of the World's Languages in danger».
  5. ↑ «Native American Academic Services – Diversity Resource Center». Idaho State University. Arxivat de l'original el 2012-11-08. [Consulta: 15 octubre 2013].
  6. ↑ «Idaho State University Shoshoni Language Project still going strong after 20 years». Idaho State University. Arxivat de l'original el 2013-10-15. [Consulta: 15 octubre 2013].
  7. ↑ «An Introduction to the Shoshoni Language : University Press Catalog». Utah University Press. Arxivat de l'original el 2012-10-16. [Consulta: 15 octubre 2013].
  8. ↑ «Language and Culture Preservation Program». Shoshone-Bannock tribe. Arxivat de l'original el 2011-10-01. [Consulta: 15 octubre 2013].
  9. ↑ Tetona Dunlap «As elders pass, Wind River Indian Reservation teachers turn to technology to preserve Shoshone language». County 10 [Consulta: 15 octubre 2013]. Arxivat 2013-03-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-03-17. [Consulta: 15 octubre 2013].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Shoshone/Goshute Youth Language Apprenticeship Program». Center for American Indian Languages, University of Utah.
  11. ↑ Paul Koepp «University of Utah program helps Shoshone youths keep language alive». Deseret News, 21-07-2010 [Consulta: 30 agost 2012].
  12. ↑ Jenny Brundin. «Ten Teens Study To Guard Their Native Language». Morning Edition, NPR, 18-07-2009.
  13. ↑ «First Shoshone Language Video Game». ScienceBlog.com, 14-08-2013.
  14. ↑ «Idaho district to offer Shoshoni classes». Deseret News [Consulta: 29 agost 2012].
  15. ↑ Miller, Wick R. University of Utah Press. Newe Natekwinappeh: Shoshoni Stories and Dictionary, 1972. 
  16. ↑ Crum, Beverly; Dayley, Jon P. Western Shoshoni Grammar. Boise, Idaho: Department of Anthropology, Boise State University, 1993. ISBN 978-0-9639749-0-7. 
  17. ↑ Crum, Beverly; Dayley, Jon P. Shoshoni Texts. Boise, Idaho: Department of Anthropology, Boise State University, 1997. 
  18. ↑ Crum, Beverly; Crum, Earl; Dayley, Jon P. Newe Hupia: Shoshoni Poetry Songs. Logan, Utah: Utah State University Press, 2001. 
  19. ↑ Drusilla Gould & Christopher Loether. 2002. An Introduction to the Shoshoni Language: Dammen Daigwape. Salt Lake City, Utah: The University of Utah Press.

Enllaços externs

[modifica]
Prova Wikipedia en xoixon a Wikimedia Incubator.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xoixon&oldid=33190306»