Pacte de Varsòvia

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Pacte de Varsòvia
	(ru) Договор о дружбе, сотрудничестве и взаимной помощи
Escut del Pacte de Varsòvia
	;
Lema	Union of peace and socialism
Epònim	Tractat de Varsòvia
Dades
Nom curt	ОВД, WTO, 华约, 華約, ОВД, АВД, OTV, VMT i ՎՊԿ
Tipus	organització internacional ; aliança militar
Idioma oficial	rus, alemany, polonès, hongarès, txec, romanès i búlgar
Història
Creació	14 maig 1955
Data de dissolució o abolició	1r juliol 1991
14 maig 1955	Tractat de Varsòvia
Governança corporativa
Seu	Moscou (Rússia);
Empleats	7.300
Format per	República Popular d'Albània (1955–1968); República Popular d'Hongria (1955–1991); República Popular de Polònia (1955–1991); República Socialista de Romania (1955–1991); República Democràtica Alemanya (1955–1990); República Popular de Bulgària (1955–1991); República Socialista Txecoslovaca (1955–1991); Unió Soviètica (1955–1991)

El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda. Fou constituït el 14 de maig de 1955 a Varsòvia ^[1] pels països del Bloc de l'Est i es va desintegrar oficialment l'any 1991.

Dissenyat sota el lideratge de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), el seu objectiu exprés era contrarestar l'amenaça de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN, fundada el 1949), i especialment el rearmament de la República Federal Alemanya, a la que el tractat fundacional de la Comunitat Europea de Defensa permetia reorganitzar les seves forces armades.^[2]

Origen i desenvolupament

La seu d'aquest organisme es trobava a Moscou, on fou format un Comitè Assessor Polític format per tots els països signants. La funció principal d'aquest Comitè era la discussió d'una aplicació eventual d'algun article del tractat en una situació interior o exterior que ho requerís. Tanmateix, les figures amb més influència eren soviètics. D'aquesta manera l'URSS s'assegurà que aquest organisme militar complia els seus interessos en política exterior.

El Pacte de Varsòvia es va establir com un equilibri de poder i contrapart davant l'OTAN.^[3]^[4] No hi va haver enfrontament militar directe entre les dues organitzacions; tot i que el conflicte es va lliurar sobre una base ideològica i mitjançant guerres per delegació. Tant l'OTAN com el Pacte de Varsòvia van portar a l'expansió de les forces militars i la seva integració als blocs respectius. El seu compromís militar més gran va ser la invasió de Txecoslovàquia l'agost de 1968 (amb la participació de totes les nacions del Pacte excepte Albània i Romania), cosa que, en part, va provocar que Albània es retirés del pacte menys d'un mes després. El pacte va començar a desfer-se íntegrament amb la difusió de les revolucions de 1989 a través del bloc de l'Est, començant per la revolució hongaresa de 1956, el moviment Solidarnosc liderat per Lech Walesa a Polònia,^[5] el seu èxit electoral el juny de 1989 i el pícnic paneuropeu a l'agost de 1989,^[6]^[7] i va entrar ja en franc enfonsament amb la caiguda del Mur de Berlín.

A la fi de la dècada dels 80 es van donar contactes bilaterals entre OTAN i Pacte de Varsòvia per dur a terme un desarmament progressiu. Aquesta pacificació va ser possible gràcies a les decisions polítiques de Mikhaïl Gorbatxov, que reduí la presència de tropes soviètiques en els països de l'Europa de l'Est.^[8]

Alemanya Oriental es va retirar del Pacte després de la reunificació alemanya el 1990. El 25 de febrer de 1991, en una reunió a Hongria, els ministres de Defensa i Relacions Exteriors dels sis Estats membres restants van declarar la fi del Pacte, que es va oficialitzar l'1 de juliol de 1991.^[9]

Estats membres

L'aplicació del Pacte de Varsòvia afectava a tots els Estats socialistes d'Europa de l'Est, a excepció de Iugoslàvia. Aquests eren:

Context històric

Cap al final la Segona Guerra Mundial, a la Conferència de Ialta els aliats acordaren una política comuna que assumirien temporalment en els països alliberats dels nazis, que consistiria a facilitar que aquests pobles resolguessin els seus problemes interns per la via democràtica. Tot i això, el que succeí és que als països alliberats per les potències capitalistes es van formar governs democràtics i que als alliberats per les comunistes es van formar governs d'influència anomenats Democràcies populars. Degut a les grans diferències ideològiques entre els aliats capitalistes (els Estats Units) i els comunistes (l'URSS) es van desencadenar recels i tensions que van fer témer una tercera guerra mundial. És el que es coneix com la Guerra Freda.

Un dels primers conflictes amb què es van trobar els dos blocs van ser les conseqüències de l'ocupació d'Alemanya. Aquest país havia quedat ocupat per diversos aliats, tant capitalistes com comunistes i a la Conferència de Potsdam s'acordà dividir el país en quatre zones d'influència, governades per francesos, nord-americans, anglesos i soviètics. A Berlín també s'adoptà aquesta situació, tot i que l'antiga capital alemanya quedava situada geogràficament enmig de la zona d'influència de l'URSS. Arran de la creació del marc alemany (Deutsche Mark) en els territoris d'influència occidental per a rendibilitzar el proveïment dels territoris occidentals d'Alemanya, el dirigent soviètic Stalin decretà el bloqueig de Berlín. Els americans van enviar contínuament avions a Berlín Occidental per tal de proveir la ciutat d'aliments i altres béns de primera necessitat fins que es van desbloquejar els accessos per carretera i ferrocarril a aquesta ciutat.

Les principals conseqüències d'aquest conflicte van ser la creació de l'OTAN i de la República Federal d'Alemanya (Bundesrepublik Deutschland). Com a resposta a aquesta organització, l'URSS i altres estats socialistes del Bloc de l'Est es van consolidar en condicions similars als occidentals. Per tant, es va crear la República Democràtica d'Alemanya (Deutsche Demokratik Republik) i un tractat de cooperació militar (pacte de Varsòvia).

Referències

↑ «Pacte de Varsòvia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 juliol 2023].
↑ «Hace 65 años nació el Pacto de Varsovia como un contrapeso a la OTAN» (en castellà). Radio Prague International, 14-05-2020. [Consulta: 2 juliol 2023].
↑ Yoder, Amos; Yoder, Amos Communist systems and challenges. Communism in transition : the end of the Soviet empires. Washington : Taylor & Francis, 1993, p. 58. ISBN 978-0-8448-1738-5.
↑ Reinalda, Bob. Routledge history of international organizations : from 1815 to the present day. London ; New York : Routledge, 2009, p. 369. ISBN 978-0-415-47624-9.
↑ León Manríquez, José Luis; Ramírez Bonilla, Juan José. Transformaciones en el mundo contemporáneo (en castellà). Secretaría De Educación Pública, 2012-02-11, p. 83-87. ISBN 978-607-8229-24-6.
↑ Erdei, Christian. «European reunification» (en anglès). Desutche Welle, 19-08-2014. [Consulta: 2 juliol 2023].
↑ «El picnic con el que empezó la caída del Muro de Berlín y de la Cortina de Hierro hace 30 años» (en castellà). BBC News Mundo, 18-08-2019.
↑ Kramer, Mark «The Collapse of East European Communism and the Repercussions within the Soviet Union (Part 3)». Journal of Cold War Studies, 7, 1, 2005, pàg. 3–96. ISSN: 1520-3972.
↑ Kramer, Mark «The Collapse of East European Communism and the Repercussions within the Soviet Union (Part 1)». Journal of Cold War Studies, 5, 4, 2003, pàg. 178–256. ISSN: 1520-3972.

Enllaços externs

Articles i disposicions del Pacte De Varsòvia (castellà)
L'OTAN i els països signants del Pacte De Varsòvia en l'actualitat (castellà)

[1] «Pacte de Varsòvia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 juliol 2023].

[2] «Hace 65 años nació el Pacto de Varsovia como un contrapeso a la OTAN» (en castellà). Radio Prague International, 14-05-2020. [Consulta: 2 juliol 2023].

[3] Yoder, Amos; Yoder, Amos Communist systems and challenges. Communism in transition : the end of the Soviet empires. Washington : Taylor & Francis, 1993, p. 58. ISBN 978-0-8448-1738-5.

[4] Reinalda, Bob. Routledge history of international organizations : from 1815 to the present day. London ; New York : Routledge, 2009, p. 369. ISBN 978-0-415-47624-9.

[5] León Manríquez, José Luis; Ramírez Bonilla, Juan José. Transformaciones en el mundo contemporáneo (en castellà). Secretaría De Educación Pública, 2012-02-11, p. 83-87. ISBN 978-607-8229-24-6.

[6] Erdei, Christian. «European reunification» (en anglès). Desutche Welle, 19-08-2014. [Consulta: 2 juliol 2023].

[7] «El picnic con el que empezó la caída del Muro de Berlín y de la Cortina de Hierro hace 30 años» (en castellà). BBC News Mundo, 18-08-2019.

[8] Kramer, Mark «The Collapse of East European Communism and the Repercussions within the Soviet Union (Part 3)». Journal of Cold War Studies, 7, 1, 2005, pàg. 3–96. ISSN: 1520-3972.

[9] Kramer, Mark «The Collapse of East European Communism and the Repercussions within the Soviet Union (Part 1)». Journal of Cold War Studies, 5, 4, 2003, pàg. 178–256. ISSN: 1520-3972.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Registres d'autoritat	WorldCat BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	HDS (1)

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)