Transport passiu

El transport passiu és una modalitat de moviment de substàncies químiques a través de membranes biològiques mitjançant la difusió simple (molècules polars petites, molècules apolars, substàncies lipídiques, triglicèrids…) o la difusió facilitada (monosàcarids i aminoàcids). A diferència del transport actiu, aquest procés no requereix l'alliberament d'energia química (hidròlisi d'ATP) car, a diferència del transport actiu, redueix l'energia lliure i augmenta l'entropia del sistema. El transport passiu depèn de la permeabilitat de la membrana cel·lular, que, al seu torn, depèn de la seva composició lipídica i proteínica. Els quatre tipus principals de transport passiu són la difusió, la difusió facilitada, la filtració i l'osmosi.

Les molècules que entren a través de la bicapa lipídica acostumen a ser petites i presenten apolaritat. Cal destacar una sèrie de substàncies que entren a través de la bicapa: molècules polars petites, molècules apolars, substàncies lipídiques i triglicèrids.

Les proteïnes intríseques totals (transmembranoses) o també conegudes com a proteïnes de canal formen un forat pel qual els ions entren i surten de la cèl·lula. Exemples: Na⁺, K⁺, Cl^-, Mg²⁺.

Es tracta d'un dels mètodes de transport passiu pels quals la cèl·lula fa entrar substàncies sense la necessitat d'alliberar energia. Les permeases (proteïnes) s'encarreguen de localitzar les molècules, identificar-les, ajuntar-se amb elles i permetre l'entrada al medi intern cel·lular. Les substàncies que entren per transport passiu i difusió facilitada són: monosacàrids (glucosa i galactosa normalment) i aminoàcids.