Universitat Federal de Rio de Janeiro

Infotaula d'organitzacióUniversitat Federal de Rio de Janeiro
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUFRJ i UFRJ Modifica el valor a Wikidata
Tipusuniversitat pública
editor en accés obert Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació7 setembre 1920
Activitat
Membre deAgència Universitària de la Francofonia Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants67.329 (2013) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
RectorRoberto Leher Modifica el valor a Wikidata
Empleats9.376 (2012) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Science & Cognition (en) Tradueix
Museu Nacional UFRJ (Rio de Janeiro) Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Pressupost3.100 MR$ (2013) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webufrj.br Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PortalUFRJ X: ufrj Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), també anomenada Universitat del Brasil,[1] és la major universitat federal del Brasil.[2] La UFRJ va ser fundada a la ciutat de Rio de Janeiro l'any 1920 i és considerada una de les millors institucions d'Amèrica Llatina.[3]

A més de cursos de pregrau i postgrau, la UFRJ té 13 museus, 9 hospitals universitaris, 45 biblioteques i més d'un miler de laboratoris.[4] En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada entre les 500 millors del món.[5]

La dea romana Minerva en la seva identitat institucional. S'hi pot trobar diverses escultures en les entrades dels recintes universitaris.[6]

Història

[modifica]

La Universitat Federal de Rio de Janeiro va ser creada el 7 de setembre de 1920 (coincidint amb el 98è aniversari de la Independència del país) amb el nom oficial d'Universidade do Rio de Janeiro, en virtut del decret llei núm. 14.343, signat pel President de la República Epitácio Pessoa.[7]

Façana de l'antiga Acadèmia Imperial i Escola de Belles Arts (1891).

No obstant, la seva història és ben més antiga, ja que l'entitat englobava d'altres molt més antigues. És el cas de l'Escola Politècnica, hereva de la Reial Acadèmia d'Artilleria, Fortificació i Disseny, que havia estat inaugurada en desembre de 1792 per la reina Maria I de Portugal, quan el Brasil encara era una colònia portuguesa.[8] La Facultat Nacional de Medicina fou creada el 1808 pel regent Joan VI,[9] mentre que l'emperador Pere II va ser l'encarregat de fundar l'Escola Nacional de Belles Arts, el 1890 i la Facultat Nacional de Dret, el 1891.[10]

Durant l'era Vargas, el Ministre d'Educació Gustavo Capanema va posar en pràctica una gran reforma en l'entitat, moment en què va rebre el nom d'Universidade do Brasil. L'objectiu era controlar i estandarditzar l'ensenyament superior del país, prenent-la com el model a seguir per la resta d'universitats brasileres.[11]

Als inicis de la segona meitat del segle xx, s'hi va institucionalitzar la investigació acadèmica, amb la conseqüent implantació d'instituts dedicats, la formació d'un cos docent altament especialitzat i la firma de convenis amb el sector privat.[12]

L'any 1965 el centre va rebre el seu nom actual, dintre del procés d'homogeneïtzació de la nomenclatura de les universitats federals al Brasil. La dictadura militar, novament en el comandament de la nació, va encarregar un conjunt de mesures que pretenien modernitzar l'educació terciària. Però, el projecte va resultar ser un fracàs i, juntament a la censura i la repressió exercides per evitar l'aflorament de moviments d'oposició al règim, van sumir al sector en una profunda crisi, de la que no es va recuperar fins a la recuperació de la democràcia (1985) i de la posterior crisi econòmica, a fins a mitjans dels 90.[13][14]

En l'actualitat, la URFJ ha fet un pas endavant per convertir-se en un referent internacional, acollint estudiants i professors estrangers, desenvolupant programes d'intercanvi i proporcionant als seus docents l'oportunitat de realitzar estades en altres universitats de prestigi. S'ha posat en marxa un programa de cursos d'extensió i també s'imparteixen cursos de tot el rang acadèmic, involucrant així a tota la comunitat de Rio.[15]

Rectoria

[modifica]

Des del 8 de juny de 2019, Denise Pires de Carvalho és la rectora de la UFRJ, sent la primera dona en ocupar aquest càrrec.[16]

Altres figures que han ocupat el càrrec amb anterioritat, han estat:[17]

  • Benjamin Franklin Ramiz Galvão, metge, primer rector i membre de l'Acadèmia Brasilera de Lletres (ABL).
  • Raul Leitão da Cunha, metge.
  • Pedro Calmon, exministre d'Educació i Salut.
  • Deolindo Couto, membre de l'ABL.
  • Raymundo Augustto de Castro Moniz de Aragão, exministre d'Educació.
  • Carlos Lessa, economista i expresident del Banc Nacional de Desenvolupament Econòmic i Social (BNDS).

Estructura

[modifica]

Segons dades de 2013, la Universitat Federal superava els 55.700 estudiants de grau, 6.000 de màster i 5.500 doctorands. El cos docent era compost per 3.735 professionals.[4]

La UFR té dos campus principals. El major és la Ciutat Universitària, que se situa a l'illa del Fundão, una illa artificial que data dels anys 50.[18] A més de diverses facultats, s'hi troben residències, restaurants i àrees esportives.[19]

El segon campus és el de Praia Vermelha, a la zona sud de la ciutat. S'hi troben la majoria de facultats d'humanitats.[20] Hi ha una xarxa d'autobusos pròpia de la UFRJ que recorre i uneix els dos campus, així com la resta d'edificis que estan repartits per la ciutat.[21]

Altres localitats de la regió metropolitana acullen edificis de la UFRJ. Són: Xerém, Macaé, Duque de Caxias, Jacarepaguá, Arraial do Cabo i Santa Teresa.[22]

El Pont del Saber uneix la Ciutat Universitària amb la resta de Rio
El Palácio Universitário (Campus de Praia Vermelha).

Altres unitats

[modifica]

A més de 43 biblioteques repartides pels campus i per tota la ciutat, la UFRJ administra reputats museus, com el Museu Nacional (el major museu d'història natural i antropològica d'Amèrica Llatina) i la Casa de la Ciència.[23][24]

L'Hospital Universitari Clementino Fraga Filho es troba a la Ciutat Universitària.

Els nou hospitals i centres d'atenció sanitària de la Universitat contribueixen decisivament en la millora de la xarxa assistencial de la regió metropolitana fluminense. Són:[25]

  • Hospital Universitari Clementino Fraga Filho
  • Institut d'Atenció a la Salut São Francisco de Assis
  • Institut de Psiquiatria
  • Institut de Puericultura i Pediatria Martagão Gesteira
  • Institut de Malalties del Tórax
  • Institut de Neurologia Deolindo Couto
  • Institut de Ginecologia
  • Institut del Cor Edson Saad
  • Maternitat - Escola

Parc Tecnològic

[modifica]
D'esquerra a dreta: Eduardo Paes, Sérgio Cabral Filho i Luiz Inácio Lula da Silva, en aquella època alcalde, governador i president, durant una visita al Centre de Recerca Leopoldo Américo Miguez de Mello (2012).

En el recinte de la Ciutat Universitària, es troba el Parc Tecnològic de Rio. És un complex tecnològic de 350.000 m² dedicat a la investigació sobre l'energia, el petroli i el gas, el major centre mundial d'investigació tecnològica en el sector del petroli, atès que l'explotació Pre-Sal requereix el desenvolupament de noves tecnologies.[26][27]

Recentment s'han creat l'Institut d'Enginyeria Nuclear, el Centre de Tecnologies de Recuperació d'Ecosistemes i un centre de realitat virtual.[28][29][30]

Ex-alumnes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «UFRJ vai voltar a se chamar Universidade do Brasil» (en portuguès brasiler). Folha de S. Paulo, 01-12-2000. Arxivat de l'original el 2019-01-21. [Consulta: 5 juliol 2015].
  2. ↑ «Lista das maiores universidades brasileiras em número de matrículas» (en portuguès). UFF. Arxivat de l'original el 2019-04-11. [Consulta: 9 gener 2012].
  3. ↑ «UFRJ é a 4ª melhor universidade da América Latina» (en portuguès brasiler). Diário do Rio, 20-11-2021. Arxivat de l'original el 2022-02-06. [Consulta: 6 febrer 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Fatos e números» (en portuguès brasiler). Universidade Federal do Rio de Janeiro. Arxivat de l'original el 2022-02-06. [Consulta: 6 febrer 2022].
  5. ↑ «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking, 2021. Arxivat de l'original el 2020-01-30. [Consulta: 31 octubre 2021].
  6. ↑ «UFRJ: a filha de Minerva completa um século de excelência em conhecimentos» (en portuguès brasiler). Cultura em Movimento, 29-09-2020. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  7. ↑ Manes Albanesi Filho, Francisco «O Ensino, a Universidade e a Realidade». Revista da SOCERJ, 2008, pàg. 352-356. Arxivat de l'original el 2014-01-18 [Consulta: 6 febrer 2022].
  8. ↑ Santos, Sara Rios Bambirra; Da Silva, Maria Aparecida «Os cursos de engenharia no Brasil e as transformações nos processos produtivos - do século XIX aos primórdios do século XXI». Educação em Foco, 11, 12, 01-12-2008, pàg. 21–35. Arxivat de l'original el 2022-02-06. DOI: 10.24934/eef.v2i12.65. ISSN: 2317-0093 [Consulta: 6 febrer 2022].
  9. ↑ «Escola Anatômica, Cirúrgica e Médica do Rio de Janeiro» (en portuguès brasiler). Dicionário Histórico-Biográfico das Ciências da Saúde no Brasil (1832-1930). Casa de Oswaldo Cruz / Fiocruz. Arxivat de l'original el 2013-03-23. [Consulta: 6 febrer 2022].
  10. ↑ Albuquerque, Fávero, Maria de Lourdes de «A universidade do Brasil: um itinerário marcado de lutas» (en portuguès). Revista Brasileira de Educação, 10, 4-1999. Arxivat de l'original el 2022-02-06. ISSN: 1413-2478 [Consulta: 6 febrer 2022].
  11. ↑ Suruagy A. de Figueiredo, Erika «Reforma Do ensino Superior no Brasil: um olhar a partir da história». Revista UFG, 7, 2, 2005. Arxivat de l'original el 2022-02-06 [Consulta: 6 febrer 2022].
  12. ↑ Sampaio, Helena. Evolução do ensino superior brasileiro, 1808-1990 (en portuguès brasiler). São Paulo: Núcleo de Pesquisas sobre Ensino Superior, 1991. OCLC 34022601.  Arxivat 2022-02-06 a Wayback Machine.
  13. ↑ Meneghel, Stela M. Políticas de Modernização da Universidade no Brasil: a Reforma Universitária de 1968 e a LDB/96 (tesi) (en portuguès brasiler). Blumenau: Fundação Universidade Regional de Blumenau, 2007.  Arxivat 2021-08-31 a Wayback Machine.
  14. ↑ Mendonça, Ana Waleska P. C. «A universidade no Brasil» (en portuguès). Revista Brasileira de Educação, 14, 7-2000, pàg. 131–150. Arxivat de l'original el 2022-02-06. ISSN: 1413-2478 [Consulta: 6 febrer 2022].
  15. ↑ «Intercâmbio» (en portuguès brasiler). Superintendência de Convênios e Relações Internacionais - UFRJ. Arxivat de l'original el 2013-06-05. [Consulta: 8 febrer 2022].
  16. ↑ «Denise Pires de Carvalho é a primeira mulher à frente da UFRJ, maior universidade do país» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 03-06-2019. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  17. ↑ «O desmonte da ciência» (en portuguès brasiler). Diário do Comércio, 18-05-2021. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  18. ↑ Barbosa de Oliveira, Antonio José; Goyannes Dill Orrico, Evelyn «UM LUGAR PARA A UNIVERSIDADE DO BRASIL: A ILHA E O PALÁCIO COMO METONÍMIA DA IDENTIDADE INSTITUCIONAL» (pdf). XIV Encontro Regional de História, 7-2010. Arxivat de l'original el 2022-01-31 [Consulta: 8 febrer 2022].
  19. ↑ Guimar, Caroline. «Guia de Sobrevivência» (en portuguès brasiler), 2018. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  20. ↑ «Campus Praia Vermelha» (en portuguès brasiler). Prefeitura Universitária UFRJ. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  21. ↑ «UFRJ inaugura estação de integração no campus Cidade Universitária» (en portuguès brasiler). O Globo, 23-08-2010. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  22. ↑ «Centros e Unidades» (en portuguès brasiler). Universidade Federal do Rio de Janeiro. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  23. ↑ «Museu Nacional - UFRJ» (en portuguès brasiler). Museu Brasil. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  24. ↑ «Casa da Ciência da UFRJ, entre que a ciência é sua!» (en portuguès brasiler). Casa da Ciência. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  25. ↑ «Hospitais» (en portuguès brasiler). Universidade Federal do Rio de Janeiro. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  26. ↑ «Parque Tecnológico do Rio de Janeiro» (en portuguès brasiler). Agende Guarulhos. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 8 febrer 2022].
  27. ↑ Pamplona, Nicola. «Um Vale do Silício para o pré-sal - Geral» (en portuguès brasiler). Estadão, 07-03-2010. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  28. ↑ «IEN» (en portuguès brasiler). IEN. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  29. ↑ «V&M entra no parque tecnológico da UFRJ» (en portuguès brasiler). O Globo, 03-10-2011. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
  30. ↑ «Quem Somos» (en portuguès brasiler). Portal de Realidade Virtual (URFJ). Arxivat de l'original el 205-07-06. [Consulta: 8 febrer 2022].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Federal de Rio de Janeiro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Universitat_Federal_de_Rio_de_Janeiro&oldid=33628935»