Vilar de Canes

Plantilla:Infotaula geografia políticaVilar de Canes
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 21′ 28″ N, 0° 03′ 57″ O / 40.3579°N,0.0658°O / 40.3579; -0.0658
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Maestrat Modifica el valor a Wikidata
CapitalVillar de Canes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població159 (2023) Modifica el valor a Wikidata (9,99 hab./km²)
GentiliciVilarenc, vilarenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície15,91 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud668 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCastelló de la Plana
Dades històriques
Festa patronalSant Llorenç
Agost
Identificador descriptiu
Codi postal12162 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE12134 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12134 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvilardecanes.es Modifica el valor a Wikidata

Vilar de Canes és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.[1] El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser, Culla i la Torre d'en Besora.

Geografia

[modifica]
Pont de Vilar de Canes sobre la Rambla Carbonera

La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, de la Teuleria i de la Frescor i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. El paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: La Segarreta, La Segarra, L'Hostal de l'Esquerrera, el mas d'en Romeu, el mas del Senyor, el Solar, el mas de les Cogullades, la Pallissa, el Cap del Moro, etc.

Història

[modifica]

Històricament formava part de la tinença de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertànyer a Balasc d'Alagon i després a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau i a sa dona, Guillema, i va ser ella i son fill Pere de Montpalau els que donaren una carta pobla a Doménec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicció civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarcà en el senyoriu de l'orde de Montesa, però mantenia el domini directe la família Montpalau.

Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939) va protagonitzar, junt a Benassal, Albocàsser i Ares del Maestrat, com a víctima i objecte d'experimentació el maig de 1938 per l'aviació de l'Alemanya nazi per provar la capacitat dels bombarders Stuka. El resultat dels bombardejos foren 38 morts.[2]

Demografia

[modifica]

La improductivitat del seu terreny ha propiciat durant el segle XX una forta emigració vers nuclis industrials, la qual cosa ha produït un important descens demogràfic.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2010
221 196 188 188 188 183 183 185 185 181

Alcaldia

[modifica]

Des de 2023 l'alcalde de Vilar de Canes és Iván Barrachina Bellmunt del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Juan Manuel Sales Escrig UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Manuel Sales Escrig AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Aurelio Pitarch Escrig PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Aurelio Pitarch Escrig PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Aurelio Pitarch Escrig PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Alejandro Vidal Escrig PP 03/07/1999 --
2003–2007 Alejandro Vidal Escrig PP 14/06/2003 --
2007–2011 Luciano Ferrer Pons PP 16/06/2007 --
2011–2015 María Asunción García García PP 11/06/2011 --
2015–2019 Aurelio Pitarch Escrig PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 José María Domínguez Rodríguez
Aurelio Pitarch Escrig 		PSPV-PSOE
PSPV-PSOE 		28/10/2021
27/11/2021 		Defunció[4]
--
Des de 2023 Iván Barrachina Bellmunt PSPV-PSOE 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[3]

Economia

[modifica]
Panorámica rural (Vilar de Canes)
Panorámica des de Vilar de Canes amb neu

La ramaderia intensiva i el conreu de l'ametler i l'olivera hi són les úniques activitats econòmiques.

Monuments

[modifica]
  • Ajuntament de Vilar de Canes
    Antiga almàssera.
  • Església de la Purificació de la Verge. Del segle xviii. Va ser realitzada segons traces de Francesc Monfort sobre ruïnes de l'antiga capella, i respon al tipus d'església de saló amb tres naus.
Església parroquial de Sant Llorenç (Vilar de Canes)
Vilar de Canes

Festes i celebracions locals

[modifica]
  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Sant Blai. El 3 de febrer.
  • Festes majors. Se celebren la primera quinzena d'agost en honor de Sant Llorenç i Sant Roc.
  • Fira agrícola. Al mes de desembre.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Vilar de Canes» (PDF). Onomasticon Cataloniae.
  2. ↑ «Deadly wartime bombing raid in Spain 'was target practice for Nazi Stukas', documentary reveals». Telegraph, 29-12-2015 [Consulta: 19 abril 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Vilar de Canes. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].
  4. ↑ «Aurelio Pitarch será el nuevo alcalde de Vilar de Canes a los 89 años» (en castellà). Cadena Ser.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilar de Canes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vilar_de_Canes&oldid=34077758»