Vindemiatrix
Vindemiatrix (Èpsilon de la Verge / ε Virginis) és el nom d'un estel de magnitud aparent +2,83, la tercera més brillant de la constel·lació de la Verge, després d'Spica (α Virginis) i Porrima (γ Virginis) —considerant conjuntament les dues components d'aquest últim—.[11] Ocupa el lloc 145 entre els estels més brillants del cel nocturn.
Està situat a 110 anys llum del Sistema Solar i el seu màxim acostament tindrà lloc dins de 220.000 anys, quan estarà a 104 anys llum. En aquest moment la seva lluentor aconseguirà magnitud +2,74.[12]
Nom
[modifica]Vindemiatrix, traducció al llatí del grec Protrugeter, Protrugetes o Trugeter, significa «la veremadora». Amb aquest nom figura en les Taules alfonsines, i ha prevalgut fins als nostres dies. Anteriorment, durant l'Imperi romà, va ser coneguda com a Vindemiator, Vindemitor i Provindemiator; la seva sortida matutina a primera hora a la fi d'agost marcava el moment de començar la collita del raïm. Un altre nom que rep aquest estel és Protrigetrix, utilitzat per l'astrònom italià Giovanni Battista Riccioli al segle xvii.[13]
Almuredín i Alaraph són noms d'origen àrab que també s'utilitzen per designar a aquest estel. A la Xina era coneguda com a Tsze Tseang, «el segon general».[13]
Juntament amb Minelava (δ Virginis), Zaniah (η Virginis) i Porrima (γ Virginis) formava un grup d'estels conegut en l'antiga Aràbia com Al 'Awwa', que sembla que representava una caseta per a gossos o un gos lladrant.
Característiques físiques
[modifica]Vindemiatrix és un gegant groc de tipus espectral G8 III amb una temperatura superficial de 5040 K. Té una lluminositat 83 vegades major que la del Sol i el seu radi és 11,4 vegades més gran que el radi solar.[11][14][15] Les seves característiques són similars a les de Capella A, la component més brillant de α Aurigae. Gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació projectada de 1,69 km/s.[16] És una font important de raigs X, cosa que implica una gran activitat magnètica en la seva superfície. La radiació X emesa és 300 vegades major que la que emet el Sol, i només Capella (α Aurigae), Deneb Kaitos (β Ceti) i 24 Ursae Majoris la superen.[17] Amb una massa de 2,6 masses solars, la seva edat s'estima en 560 milions d'anys, quan va començar la seva vida en la seqüència principal com un estel blanc-blavós de tipus B.[15][15]
Vindemiatrix mostra una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— aproximadament un 30 % major que la solar ([Fe/H] = +0,13).[14] Altres elements avaluats com a manganès, coure i zinc són menys abundants que en el nostre estel, mentre que en l'altre extrem destaca el seu elevat contingut de nitrogen i plom ([Pb/Fe] = +0,50).[18]
Existeix evidència que Vindemiatrix forma part del grup de les Híades, associat amb el cúmul del mateix nom en la constel·lació de Taure.[19]
Referències
[modifica]- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 10-2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Gerard T. van Belle «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
- ↑ Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Grzegorz Nowak «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. III. The sample of evolved stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 22-12-2015, pàg. 73–73. DOI: 10.1051/0004-6361/201527362.
- ↑ Pablo Mauas «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-01-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201424474.
- ↑ Andrzej Niedzielski «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. IV. Dwarfs and the complete sample» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201731696.
- ↑ Andrzej Niedzielski «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. IV. Dwarfs and the complete sample» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201731696.
- ↑ Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ 11,0 11,1 Vindemiatrix (SIMBAD)
- ↑ Vindemiatrix. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
- ↑ 13,0 13,1 Vindemiatrix (The Fixed Stars)
- ↑ 14,0 14,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 91-101.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 da Silva, L.; Girardi, L.; Pasquini, L.; Setiawan, J.; von der Lühe, O.; de Medeiros, J. R.; Hatzes, A.; Döllinger, M. P.; Weiss, A. «Basic physical parameters of a selected sample of evolved stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 609-623.
- ↑ Hekker, S.; Meléndez, J. «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1003-1009.
- ↑ Vindemiatrix (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Allen, D. M.; Porto de Mello, G. F. «Mn, Cu, and Zn abundances in barium stars and their correlations with neutron capture elements». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. A63.
- ↑ Vindemiatrix Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
