Palau d'Esports de la Comunitat de Madrid

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau d'Esports de la Comunitat de Madrid
Vista nocturna
Imatge
Vista des de l'angle nord-est del Palau d'Esports de la Comunitat de Madrid
Nom en la llengua original(es) Palacio de Deportes de la Comunidad de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEstadi cobert Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEnrique Hermoso Lera
Paloma Huidobro de la Torre Modifica el valor a Wikidata
Construcció8 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata
Obertura2005 Modifica el valor a Wikidata
Úsestadi Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMadrid i Salamanca (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. de Felipe II, s/n, 28009 Madrid Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 25′ 26″ N, 3° 40′ 18″ O / 40.4239°N,3.6718°O / 40.4239; -3.6718
Activitat
Propietat deComunitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorLive Nation Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima17.453 Modifica el valor a Wikidata
OcupantReial Madrid Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwizinkcenter.es Modifica el valor a Wikidata

Facebook: palaciodedeportes X: WiZinkCenter Modifica el valor a Wikidata
Façana oest del Palau d'Esports de Madrid.
Vista des de l'angle sud-oest (carrer de Jorge Juan).

El Palau d'Esports de la Comunitat de Madrid, actualment conegut com a WiZink Center per motius de patrocini, és un pavelló multiusos de la ciutat de Madrid.

Història

[modifica]

Orígens (1874-1960)

[modifica]

Fins a finals del segle xix l'àrea on es troba el Palau dels Esports era una zona d'hortes en el perímetre de la ciutat, en la continuació del carrer Goya, a la vora de l'eixample que s'havia realitzat a instàncies del marquès de Salamanca. El 1872 el llavors alcalde de Madrid, el comte de Toreno, va posar la primera pedra d'una nova plaça de toros, ja que l'anterior, ubicada al costat de la Puerta de Alcalá, havia estat enderrocada per a la construcció del nou barri. Dos anys després, el 4 de setembre de 1874 va ser inaugurada la plaça que era d'estil neomudèjar i havia estat projectada pels arquitectes Lorenzo Álvarez Capra i Emilio Rodríguez Ayuso.

A causa de l'augment de població de la ciutat i de la gran afició per la tauromàquia existent a Madrid, la plaça es va quedar petita i el 1931 se'n va inaugurar una altra, la Monumental de Las Ventas al costat del rierol Abroñigal. Durant tres anys la nova plaça va estar pràcticament sense ús, de manera que es van seguir celebrant curses a l'antiga. L'última va tenir lloc el 14 d'octubre de 1934. Una setmana després, el 21 d'octubre, es va inaugurar formalment la plaça de Las Ventas. La plaça del carrer Goya, antecedent del Palau dels Esports, va ser enderrocada uns dies després.

El solar va quedar buit durant anys atès l'estat de penúria en què es trobava el país després de la Guerra Civil i els anys de postguerra. Finalment, el 1952, l'alcalde José María Gutiérrez del Castillo va promoure la construcció d'un pavelló esportiu com el que ja existia en altres capitals europees. El 1953 es va convocar un concurs per a la realització del palau. El 1956 la Delegación Nacional de Deportes es va decantar pel projecte dels arquitectes José Soteras i Lorenzo García Barbón, autors del Palau dels Esports de Barcelona, inaugurat un any abans per servir de seu als Jocs Mediterranis que es van celebrar a la ciutat comtal.

Primer Palau dels Esports (1960-2001)

[modifica]

El projecte del Palau dels Esports consistia en un edifici circular de 115 m. de diàmetre, construït de formigó armat i amb coberta metàl·lica. L'obra va costar 56 milions de pessetes.

L'aforament original anava dels 10.000 als 16.000 espectadors depenent de la configuració de grada i de les activitats que es desenvoluparien en el seu interior. Així, per exemple, per a proves de ciclisme la capacitat era de 10.609 i per combats de boxa de 16.137.

El Palau va ser inaugurat el 1960. El 1969 va ser ampliat amb pistes de bàsquet, ciclisme, hoquei i atletisme. El 1985 la titularitat del Palau va ser transferida a la Comunitat de Madrid, que va emprendre una reforma integral de l'edifici.

Durant els 41 anys de vida d'aquest primer Palau dels Esports s'hi van donar cita un gran nombre de competicions esportives de bàsquet, atletisme, boxa, handbol, arts marcials, ciclisme i gimnàstica, així com d'hípica, patinatge, hoquei i fins i tot trial. Va ser seu dels equips de bàsquet del Reial Madrid de 1986 fins a 1998 i del CB Estudiantes de 1987 fins a l'incendi.

El 28 de juny de 2001 el palau va patir un incendi i va quedar en estat de ruïna.

Segon Palau dels Esports (2005)

[modifica]

Després de l'incendi, la Comunitat de Madrid va decidir construir un nou edifici al mateix lloc. Va ser projectat pels arquitectes Enrique Hermoso i Paloma Huidobro. La construcció va començar el 20 de febrer de 2002 amb un pressupost de 124 milions d'euros. Es va aprofitar de l'anterior edifici part de l'estructura, en concret les façanes de la Plaça de Salvador Dalí i avinguda de Felip II així com la part posterior del carrer Font dels Créixens. Va ser inaugurat el 16 de febrer de 2005 per l'alcalde Alberto Ruiz-Gallardón i la presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre. Té una capacitat variable segons la configuració que s'adopti:

  • Atletisme: 10.000 espectadors (amb pista de 200 m de corda i 6 carrers).
  • Handbol: 14.000 espectadors.
  • Bàsquet: 15.000 espectadors.
  • Concerts: 15.500 espectadors.

Grans esdeveniments esportius celebrats

[modifica]
Interior del Palau d'Esports.

Arts marcials

[modifica]

Atletisme

[modifica]

Bàdminton

[modifica]

Bàsquet

[modifica]

Handbol

[modifica]

Boxa i lluita

[modifica]

A més la WWE (World Wrestling Entertainment) ha participat diverses vegades al palau amb diverses lluites per alguns dels títols però mai van arribar a canviar de mans.

Gimnàstica

[modifica]

Hípica

[modifica]
  • Campionat d'Espanya de salt d'obstacles de 1964

Hoquei sobre patins

[modifica]

Patinatge artístic

[modifica]

Grans esdeveniments artístics celebrats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Conveni perquè Barcelona sigui seu del Mundial de bàsquet del 2014». 324.cat, 25-05-2010. [Consulta: 18 juliol 2014].
  2. «Mejor aforo registrado en el Palacio en un evento deportivo.». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 setembre 2011].

Enllaços externs

[modifica]