William Faulkner
_(photo_by_Carl_van_Vechten).jpg) William Faulkner l'any 1954 | |
| Nom original | (en) William Cuthbert Faulkner  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (en) William Cuthbert Falkner 25 setembre 1897 New Albany (Mississipi) |
| Mort | 6 juliol 1962 (64 anys) Byhalia (Mississipi) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | St. Peter's Cemetery (Oxford, Mississipi) |
| Religió | Presbiterianisme |
| Formació | Universitat de Mississipi - Master of Science (1919–1921) Universitat de Virgínia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Novel·la |
| Ocupació | Escriptor |
| Activitat | 1919 - 1962 |
| Membre de | |
| Gènere | Guió cinematogràfic |
| Moviment | Modernisme anglosaxó |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Estelle Oldham Faulkner (1929–1962), mort de la persona |
| Pare | Murry Faulkner |
| Germans | John Faulkner |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
          | |
William Cuthbert Faulkner (New Albany, Mississipi, 1897 - Byhalia, Mississipi, 1962)[1] fou un escriptor i guionista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1949.[2]
Biografia
[modifica]Va néixer el 25 de setembre del 1897 a la ciutat de New Albany, situada a l'estat nord-americà de Mississipi. Fill d'uns rics propietaris sudistes, lluità l'any 1918 en la Primera Guerra Mundial en les forces aèries del Canadà i després estudià a la Universitat de Mississipi, on es graduà el 1921.
Amb freqüents problemes ocasionats pel seu alcoholisme, va morir el 6 de juliol del 1962 a la ciutat d'Oxford, situada a l'estat de Mississipi, a causa de les complicacions d'una ferida després de caure del cavall a la finca propietat de la família, on havia viscut des dels cinc anys.
Obra literària
[modifica]Entre el 1919 i el 1921, inicià les seves col·laboracions en diferents revistes de l'estat de Mississipi, on publicà els seus primers poemes, que posteriorment recollí en el seu primer llibre, The Marble faun ('El faune de marbre', 1924).
Expulsat de l'oficina de correus on treballava, el 1925 anà a viure a Nova Orleans per fer-hi de periodista i escriure una part de la seva primera novel·la, A Soldier's pay ('La paga del soldat', 1926), obra influenciada per Sherwood Anderson. Aquesta obra va anar seguida, entre d'altres, de Mosquitoes ('Mosquits', 1927); The Sound and the Fury (El soroll i la fúria, 1929), el primer punt d'inflexió en la seva carrera; As I Lay Dying (Mentre agonitzo, 1930); Light in August (Llum d'agost, 1932); Absalom, Absalom! (1936); The Unvanquished ('Els invençuts', 1938); A fable ('Una faula', 1954), guardonada amb el Premi Pulitzer a la millor obra de ficció l'any 1955; The Town (La ciutat, 1957); The Mansion ('La mansió', 1959), i The Reivers ('Els murris', 1962), premiada també amb el Pulitzer l'any 1963. Així mateix, va destacar per la seva gran col·lecció d'històries curtes. Bona part de les seves obres estan ambientades en un territori fictici, el comtat de Yoknapatawpha, a Mississipi.
Com altres autors prolífics, va patir enveges i va ser considerat el rival estilístic d'Ernest Hemingway. Es tracta, probablement, de l'únic modernista americà de la dècada del 1930, seguint la tradició experimental d'escriptors europeus com James Joyce, Virginia Woolf i Marcel Proust, i és conegut pel seu ús de tècniques literàries innovadores, com el monòleg interior, la inclusió de múltiples narradors o punts de vista i salts en el temps dins de la narració.
El 1949, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva contribució artística única i de gran abast a la novel·la americana moderna.
Hollywood
[modifica]Des del 1932, passà llargues temporades a Hollywood per treballar-hi com a guionista de cinema, i va destacar per la seva col·laboració en films dirigits pel seu amic Howard Hawks: The Big Sleep (El son etern, 1946), To have and have not (Tenir-ne o no, 1944) i Land of the Pharaohs (Terra de faraons, 1955).
Obra publicada
[modifica]Novel·la
[modifica]
|
Poesia[modifica]
|
Contes
[modifica]
|
|
|
Traduccions al català
[modifica]Les traduccions al català de les seues obres, almenys fins al 1999, fou deficient, ja que la meitat de llurs novel·les no estaven traduïdes de manera satisfactòria, sinó deficient. Destaquen les traduccions satisfactòries de Folch i Camarasa.[3]
A partir de 2014, Edicions de 1984 ha iniciat una nova sèrie de traduccions de les obres principals de William Faulkner.[4]
Llegat
[modifica]
_-_2022-04-14_-_2.jpg)
Influència
[modifica]Faulkner és àmpliament considerat una figura important en la literatura del sud; Flannery O'Connor va escriure que "la presència sola de Faulkner entre nosaltres marca una gran diferència en el que l'escriptor pot i no pot permetre's fer. Ningú vol que el seu vagó estiguin estancats a la mateixa pista on la Dixie Limited està rugint". El 1943, mentre treballava a Warner Brothers, Faulkner va escriure una carta d'ànim a una jove escriptora de Mississipí, Eudora Welty.[5] Segons la crítica i traductora Valerie Miles, la influència de Faulkner en la ficció llatinoamericana és considerable, amb mons de ficció creats per Gabriel García Márquez (Macondo) i Juan Carlos Onetti (Santa Maria) "molt en la línia de" Yoknapatawpha, i que La mort d'Artemio Cruz de Carlos Fuentes no existiria si no fos per As I Lay Dying.[6] El mateix Fuentes va citar Faulkner com un dels escriptors més importants per a ell.[7] Faulkner va tenir una gran influència en Mario Vargas Llosa, especialment en les seves primeres novel·les El temps de l'heroi, La casa verde i Conversa a la catedral. Vargas Llosa ha afirmat que durant els seus anys d'estudiant va aprendre més de Yoknapatawpha que de les classes.[8] Jorge Luis Borges va traduir al castellà The Wild Palms de Faulkner.[9]
Les obres de William Faulkner tenen una clara influència sobre el novel·lista francès Claude Simon,[10] i el novel·lista portuguès António Lobo Antunes.[11] Cormac McCarthy ha estat descrit com un "deixeble de Faulkner".[12]
A The Elements of Style, EB White cita Faulkner: "Si les experiències de Walter Mitty, de Dick Diver, de Rabbit Angstrom han semblat de moment reals a innombrables lectors, si en llegir Faulkner tenim gairebé la sensació d'habitar el comtat de Yoknapatawpha durant la decadència del Sud, és perquè els detalls utilitzats són definits, els termes concrets". Més tard, l'estil de Faulkner es contrasta amb el de Hemingway.[13]
Després de la seva mort, Estelle i la seva filla, Jill, van viure a Rowan Oak fins a la mort d'Estelle el 1972. La propietat va ser venuda a la Universitat de Mississipí aquell mateix any. La casa i el mobiliari es mantenen tal com eren en l'època de Faulkner. Els gargots de Faulkner es conserven a la paret, inclòs el contorn del dia a dia que cobreix una setmana que va escriure a les parets del seu petit estudi per ajudar-lo a fer un seguiment dels girs de la trama a la seva novel·la A Fable.[14] Alguns dels premis Nobel de Faulkner van ser per establir la Fundació William Faulkner. Va donar un premi a la Primera Novel·la Notable; Els guanyadors van incloure A Separate Peace de John Knowles, V. de Thomas Pynchon, The Orchard Keeper de Cormac McCarthy, The Origin of the Brunists de Robert Coover i A Fan's Notes de Frederick Exley. A partir de 1981, es va convertir en el PEN/Faulkner Award for Fiction, fundat per, entre d'altres, Mary Lee Settle com a alternativa al National Book Award.[15]
Algunes de les obres de Faulkner han estat adaptades al cinema. Han rebut una resposta polaritzada, amb molts crítics que afirmen que les obres de Faulkner són "infilmables".[16] L'obra final de Faulkner, The Reivers, va ser adaptada a una pel·lícula de 1969 protagonitzada per Steve McQueen.[17] La pel·lícula neooccidental de Tommy Lee Jones The Three Burials of Melquiades Estrada es va basar en part en As I Lay Dying de Faulkner.[18]
Durant l’ocupació nazi de França a la Segona Guerra Mundial, els ocupants alemanys van prohibir la literatura nord-americana. Va sorgir un mercat negre de llibres nord-americans i la lectura d'obres de Hemingway i Faulkner es va convertir en un acte de desafiament.[19] Faulkner segueix sent especialment popular a França, on una enquesta de 2009 el va trobar com el segon escriptor més popular (després només de Marcel Proust). El contemporani Jean-Paul Sartre va afirmar que "per als joves de França, Faulkner és un déu", i Albert Camus va fer una adaptació escènica del Rèquiem per una monja de Faulkner.[20] A Al final de l'escapada de Jean-Luc Godard, Patricia (Jean Seberg) cita Les palmeres salvatges: "Entre el dolor i el res, em portaré el dolor".[21]
També va guanyar el Premi Nacional de Llibres dels EUA dues vegades, per Històries Recopilades el 1951 i A Fable el 1955.
El Servei Postal dels Estats Units va emetre un segell de 22 cèntims en el seu honor el 3 d'agost de 1987.[22] Faulkner havia exercit una vegada com a director de correus a la Universitat de Mississipí, i en la seva carta de renúncia el 1923 va escriure:
| « | Mentre visqui sota el sistema capitalista, espero que la meva vida sigui influenciada per les demandes de la gent amb diners. Però seré condemnat si em proposo estar al servei de tot canalla itinerant que tingui dos cèntims per invertir en un segell de correus. Aquesta és, senyor, la meva renúncia.[23] | » |
El 10 d'octubre de 2019, es va instal·lar un marcador històric Mississippi Writers Trail a Rowan Oak d'Oxford, Mississipí, en honor a les contribucions de William Faulkner al panorama literari nord-americà.[24]
Referències
[modifica]- ↑ Millgate, Michael «William Faulkner | Biography & Works» (en anglès). Encyclopedia Britannica, 07-07-2017.
- ↑ Bru de Sala, 1999, p. 23.
- ↑ Bru de Sala, 1999, p. 35-36.
- ↑ Edicions de 1984. «Faulkner, William». [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ St. C. Crane, Joan The Mississippi Quarterly, 42, 3, 1989, pàg. 223–227. ISSN: 0026-637X. JSTOR: 26475181.
- ↑ The Paris Review, 9 d’abril 2015. Arxivat de l'original el 14 d’abril de 2015 [Consulta: 16 d’abril 2015].
- ↑ The Latin Master Arxivat 2021-06-24 a Wayback Machine. The Guardian 5 maig 2001
- ↑ «The masters who influenced the Latin American Boom: Vargas Llosa and García Márquez took cues from Faulkner». El Pais, 21-11-2012. Arxivat de l'original el 24 de juny de 2021. [Consulta: 22 juny 2021].
- ↑ Vegh, Beatriz The Faulkner Journal, 11, 1/2, 1995, pàg. 165–179. JSTOR: 24907724.
- ↑ Duncan, Alistair B. Claude Simon and William Faulkner Forum for Modern Language Studies, Volum IX, tema 3, juliol 1973, Pàgines 235–252
- ↑ Bucaioni, Marco, A Huge Debt to 20th Century Modernism? António Lobo Antunes’s Prose Style and his Models, Repositório da Universidade de Lisboa, 2019, p.477-497
- ↑ Prescott, Orville «Still Another Disciple of William Faulkner». The New York Times, 12-05-1965. Arxivat de l'original el 23 de maig de 2022 [Consulta: 12 juny 2022].
- ↑ White, E. B.. The Elements of Style. 3a, 1975, p. 22.
- ↑ Block, Melissa. «William Faulkner's Home Illustrates His Impact On The South» (en anglès). NPR.org, 13-02-2017. Arxivat de l'original el 11 d’agost de 2018. [Consulta: 11 agost 2018].
- ↑ «Our History | The PEN/Faulkner Foundation». www.penfaulkner.org. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ Bartunek (2017), p. 97.
- ↑ Ebert, Roger «The Reivers». RogerEbert.com, 29-12-1969. Arxivat de l'original el 9 de juliol de 2021 [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ Mills, Warren «As Melquiades Lay Dying». Indiana Daily Student, 15-06-2006.
- ↑ Blotner (1974), p. 1222.
- ↑ Dugdale, John «France's strange love affair with William Faulkner». The Guardian, 19-03-2009. Arxivat de l'original el 4 de juny de 2022 [Consulta: 4 juny 2022].
- ↑ «Breathless (1960) - IMDb». [Consulta: 16 març 2023].
- ↑ Scott catalogue #2350.
- ↑ «William Faulkner Quits His Post Office Job in Splendid Fashion with a 1924 Resignation Letter». Openculture, 30-09-2012. Arxivat de l'original el 25 de març de 2015. [Consulta: 5 febrer 2014].
- ↑ Thompson, Jake. «William Faulkner marker added to Mississippi Writers Trail». The Oxford Eagle, 11-10-2019. Arxivat de l'original el 17 de juny de 2020. [Consulta: 16 juny 2020].
Bibliografia
[modifica]- Bru de Sala, Xavier. El descrèdit de la literatura. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. ISBN 84-7727-268-9.
- Bartunek, C. J. «The Wasteland Revisited: William Faulkner's First Year in Hollywood». South Atlantic Review, 82, Summer 2017, pàg. 97–116. Arxivat de l'original el June 25, 2021. JSTOR: 90013647 [Consulta: 19 juny 2021].
- Camus, Albert. Vintange. Lyrical and Critical Essays, 1970. ISBN 0394708520.
- Capps, Jack L. «West Point's William Faulkner Room». The Georgia Review, 20, Spring 1966, pàg. 3–8. Arxivat de l'original el June 25, 2021. JSTOR: 41396230 [Consulta: 19 juny 2021].
- Jaillant, Lise. «"'I'm Afraid I've Got Involved With a Nut': New Faulkner Letters." Southern Literary Journal 47.1 (2014): 98–114.». Arxivat de l'original el 29. 05. 2021.
- Kerr, Elizabeth Margaret, and Kerr, Michael M. Fordham Univ Press. William Faulkner's Yoknapatawpha: A Kind of Keystone in the Universe, 1985. ISBN 978-0-8232-1135-7.
- Koch, Benjamin «The French Quarter Apprentice: William Faulkner's Modernist Evolution». Louisiana History: The Journal of the Louisiana Historical Association, 48, Winter 2007, pàg. 55–68. Arxivat de l'original el June 25, 2021. JSTOR: 4234243 [Consulta: 18 juny 2021].
- Liénard-Yeterian, Marie. 'Faulkner et le cinéma'. Michel Houdiard Editeur. {{{títol}}}, 2010. ISBN 978-2-35692-037-9.
- Minter, David L. Johns Hopkins University Press. William Faulkner, his life and work, 1980.
- McKay, David «Faulkner's First War: Conflict, Mimesis, and the Resonance of Defeat». South Central Review. The Johns Hopkins University Press, 26, Fall 2009, pàg. 119–130. Arxivat de l'original el June 25, 2021. DOI: 10.1353/scr.0.0062. JSTOR: 40645990 [Consulta: 18 juny 2021].
- Phillips, Gene D. Frederick Ungar Publishing Co. Hemingway and Film, 1980. ISBN 978-0804426954.
- Sensibar, Judith L. University of Texas Press. The Origins of Faulkner's Art, 1984. ISBN 0-292-79020-1.
- Sensibar, Judith L. Yale University Press. Faulkner and Love: The Women Who Shaped His Art, A Biography, 2008. ISBN 978-0-300-16568-5.
- Sensibar, Judith L. University of Texas Press. Vision in Spring, 1984. ISBN 0-292-78712-X..
- O'Connor, William Van. University of Minnesota Press. William Faulkner, 1959.
- Parini, Jay. HarperCollins. One Matchless Time: A Life of William Faulkner, 2004, p. 22–29. ISBN 0-06-621072-0.
- Pikoulis, John. Barnes & Noble Books. The Art of William Faulkner, 1982. ISBN 9780333300947.
- Rosella Mamoli Zorzi. Marsilio. William Faulkner in Venice: proceedings of the International Conference Language, Stylistics, Translations, 2000, p. 347. ISBN 9788831776264. OCLC 634327206.
- Rife, David «Rex Stout and William Faulkner's Nobel Prize Speech». Journal of Modern Literature. Indiana University Press, 10, 3-1983, pàg. 151–152. Arxivat de l'original el June 25, 2021. JSTOR: 3831202 [Consulta: 18 juny 2021].
- Zeitlin, Michael «Faulkner and the Royal Air Force Canada, 1918». The Faulkner Journal. Johns Hopkins University, 30, Spring 2016, pàg. 15–38. Arxivat de l'original el June 24, 2021. DOI: 10.1353/fau.2016.0009. JSTOR: 44578811 [Consulta: 17 juny 2021].
- Bleikasten, André. Indiana University. William Faulkner: A Life through Novels, 2017, p. 218. ISBN 9780253023322 [Consulta: 13 febrer 2020].
Enllaços externs
[modifica]
- «William Faulkner» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
