William Stern
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1871 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 27 març 1938 (66 anys) Durham (Estats Units d'Amèrica) |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín |
| Activitat | |
| Camp de treball | Psicologia i filosofia |
| Lloc de treball | Hamburg |
| Ocupació | psicòleg, escriptor, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Hamburg Universitat Duke Universitat de Breslau |
| Família | |
| Cònjuge | Clara Stern |
| Fills | Hilde Marchwitza, Günther Anders, Eva Michaelis-Stern |
William Lewis Stern (29 d'abril de 1871 - † 27 de març de 1938) fou un psicòleg i filòsof alemany, conegut com el pioner en el camp de la psicologia de la personalitat i de la intel·ligència. Fou l'inventor del concepte conscient de la intel·ligència, o índex d'intel·ligència, emprat més endavant per Lewis Terman i altres investigadors en el desenvolupament de les primeres proves de quocient intel·lectual, basat en el treball d'Alfred Binet. Fou el pare de l'escriptor i filòsof alemany Günther Anders. El 1897 va inventar el variador de to, permetent investigar la percepció humana del so d'una manera sense precedents.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Va rebre el doctorat en psicologia a la Universitat de Berlín el 1893. Va ensenyar a la Universitat de Wrocław del 1897 al 1916. El 1916 el van designar professor de psicologia a la Universitat d'Hamburg, on va romandre fins al 1933 com a director de l'institut psicològic. En ser jueu fou expulsat pel règim de Hitler després de pujar al poder. Va emigrar primer als Països Baixos, després als Estats Units el 1933, on el van designar conferenciant i professor a la Universitat de Duke, i on va ensenyar fins a la seva mort, el 1938.
Es va casar amb Clara Joseephy, una psicòloga. Van tenir tres fills: Hilde, Eva i Günther, qui es va convertir també en assagista i pensador. Stern era considerat al seu temps com un psicòleg de la joventut i la principal autoritat en psicologia diferencial. Va introduir a l'estudi de la intel·ligència el concepte de quocient intel·lectual i la pràctica de dividir l'edat de desenvolupament mental per l'edat cronològica. La filosofia d'Stern, exposada a diversos llibres, fou expressada com una forma de personalisme. Va escriure també sobre la personalitat de grups de gent. Va veure institucions com l'Església com entitats vives amb personalitats. Arie de Geus el va citar al llibre La companyia viva, que fa servir la filosofia d'Stern per explicar la longevitat de certes companyies com Shell i Mitsubishi. Fou creador també de la psicologia contemporània espiritual.[4]
Obres
[modifica]- The Pshychological Methods of Intelligence Testing, 1912
- General Psychology from the Personalistic Standpoint, 1938
Referències
[modifica]- ↑ Mukherjee, Supriya; Jones, Larry Eugene (ed.). «William Stern (1871-1938): a Word-View at Risk». A: Crossing Boundaries: The Exclusion and Inclusion of MinWilliam ities in Germany and the United States. Berghahn Books, 2001, p. 104–118. ISBN 978-1-57181-285-8 [Consulta: 5 març 2019].
- ↑ Lamiell, James T. «Introducing William Stern (1871-1938)». History of Psychology. American Psychological Association, Vol. 15, Núm. 4, 2012, pàg. 379-384. DOI: 10.1037/a0027439. PMID: 23397925 [Consulta: 5 març 2019].
- ↑ Lamiell, James T.; Rieber, Robert W. (ed.) «Stern, William». Encyclopedia of the History of Psychological Theories, 2012, pàg. 14-17. DOI: 10.1007/978-1-4419-0463-8_149 [Consulta: 5 març 2019].
- ↑ Kreppner, Kurt «William L. Stern, 1871-1938: A Neglected Founder of Developmental Psychology». Developmental Psychology, Vol. 28, Núm. 4, 1992, pàg. 539-547. ISSN: 0012-1649 [Consulta: 5 març 2019].
Bibliografia
[modifica]- Lamiell, James T. William Stern (1871-1938): a brief introduction to his life and work. Pabst Science Publ, 2010. ISBN 9783899675894.
- Schmidt, W. H.O. «Dialogue with a Human Scientist: William Stern (1871-1938)». Phenomenology + Pedagogy, Vol. 3, Núm. 3, 1985, pàg. 149-160. DOI: 10.29173/pandp14990. ISSN: 0820-9189 [Consulta: 5 març 2019].