Wiwa

Wiwa

Tipus	ètnia
Població total	13.627 (2010)[1]
Llengua	Damana
Religió	religió tradicional
Grups relacionats	koguis, arhuacs
Geografia
Originari de	Valledupar (Colòmbia), san juan del cesar (Colòmbia) (en) , Dibulla (Colòmbia) (en) i Becerril (Colòmbia) (en)
Estat	Colòmbia
Regions amb poblacions significatives
Sierra Nevada de Santa Marta

Els wiwa són un dels pobles amerindis de Colòmbia, que parla el damana, llengua de la família lingüística txibtxa.

El nom "wiwa" prové de l'arrel wi que significa càlid, els de les terres baixes càlides; wi també significa "engendrar" o donar origen. Els wiwa a més són coneguts com a Sanjá (Sanha o Sanká), que significa natius o indígenes, en oposició a sentalo, estranger, no indígena. Altres denominacions són gentilicis propis de poblats wiwa: guamacas (de Guamaka), marocaseros (de Marokaso), arsarios (de Rosario). Malayos és una denominació l'origen que no és clara.

El territori wiwa comprèn la zona del departament del Cesar al nord del municipi de Valledupar i la zona confrontant del departament de La Guajira, a Colòmbia. Habiten actualment en la Serra, entre els 900 i 2.500 m.s.n.m.

Segons els wiwa el seu territori original eren les regions de Marokaso, El Rosario i Guamaka i arribava fins a les terres baixes planes. Per efectes de la colonització els wiwa van haver d'emigrar cap a terres més altes i abandonar El Rosario (anomenat després La Sierrita) i durant bastant temps a Marokaso.

El patró de poblament és dispers en cases *uninfamiliares rectangulars en les faldilles i valls de la Serra. Els poblats són centres cerimonials i rituals i a les seves cases se celebren reunions i s'escolten les històries i els consells dels mamos.

Segons el Ministeri de Cultura de Colòmbia, "el poble wiwa té una població de 13.627 persones -6.872 són homes i 6.755 són dones-. D'aquests, 12.803 persones resideixen en àrees rurals i 824 en zones urbanes. El gruix de la població correspon a nens, joves i adults joves (79% té menys de 30 anys), mentre que els adults majors de 60 anys són un nombre reduït de persones (2%)."^[1]

Els principals poblats wiwa són ara Avingüe, Cherúa, Sinká, Surimena, Ahuyamal, Pozo de Humo i Bernaka al Cesar, i Rinconal, Guamaka, Naranjal, Marokaso i Potrerito a La Guajira. Estan localitzats dins de Resguardos Indígenas, propietats col·lectives reconegudes per l'estat. Han constituït l'Organització Wiwa Yugumaiun Bunkuanarrua Tayrona (OWYBT) per estar representats davant la resta de la societat. Es reuneixen a més amb les autoritats dels altres tres pobles de la Serra: koguis, arhuacs i kankuamos per coordinar la defensa del territori dins de l'anomenada línia negra que demarca la Sierra i dels quatre pobles encarregats de cuidar-la.

Els wiwa són agricultors que conreen i cullen yuca, nyam, malanga, plàtan, blat de moro, fesol, coca i canya de sucre panela, destinats al consum familiar i cafè per comerciar.

A més produeixen el fique amb la fibra del qual fabriquen hamaca i la motxilla suzu. Els homes porten croada amb aquesta la motxilla duadu, de cotó filat a casa. Les dones fabriquen la roba, encara que adquireixen la tela, generalment dels koguis. Els homes fabriquen els barrets.

Cacen iguana, conills, rosegadors i aus. Recol·lecten petxines per treure la calç requerida per al consum tradicional de la coca.

Les autoritats tradicionals espirituals i polítiques són els mamos. La seva influència està present en la vida quotidiana i en els esdeveniments importants de les comunitats i els individus, als quals aconsellen respectivament, en les assemblees i en xerrades angag+k+n.

Mamo vol dir sol, avi, conseller i la seva esposa és la saga, lluna, àvia, consellera. Tots dos han rebut una educació especial per conèixer sobre el Creador i entendre la naturalesa, la societat i les persones, guarir, *interpretar somnis i dirigir les cerimònies i rituals.

• María Trillos Amaya, Gerardo Reichel-Dolmatoff, Carolina Ortiz Ricaurte: Lengua de los Wiwa (Lenguas aborígenes de Colombia. Descripciones).
• Hoppe, Dorothy 1978: "Malayo"; Aspectos de la cultura material de grupos étnicos de Colombia I:307-316. Editorial Townsend, Lomalinda, Meta.
• Trillos Amaya, María 1989: "aspecto, modo y tiempo en Damana"; Lenguas de la Sierra Nevada de Santa Marta. CCELA - Universidad de Los Andes, Bogotá.
• Whiton, Louis C. 1962: "Seeking the Sanha of Colombia"; Explorers Journal 4194:28-37. New York.
• Whiton, Louis y Joaquín Rojas Parra 1962: The Sanha Indians of the Sierra Nevada de Santa Marta, Colombia. The Cental Museum, Florida, USA.