Llengües txibtxa

Llengües txibtxa

Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Colòmbia Veneçuela Nicaragua Panamà Hondures Costa Rica Nicaragua
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud
Subdivisions
Paya llengües vòtiques llengües ístmiques llengües magdalèniques
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottolog	chib1249

Les llengües txibtxa constitueixen un ampli grup de llengües parlades per diversos pobles amerindis, el territori tradicional dels quals s'estén des del nord-est d'Hondures, la costa del Carib de Nicaragua, la major part de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.

S'ha aconseguit determinar que vint-i-quatre llengües pertanyen a aquesta família lingüística, vuit de les quals es troben extintes. Es tracta, sobretot, de llengües els territoris de les quals van coincidir amb els centres de major activitat social i política dels conqueridors espanyols.

Altres llengües es troben a la vora de l'extinció. Aquest és el cas del paya i el guatuso, ambdues amb uns sis-cents parlants aproximadament, i el rama, llengua parlada a Nicaragua de la qual solament quedaven 24 parlants l'any 2008.^[1]

Pertanyen a la família txibtxa les següents llengües: paya, rama, guatuso, huetar, bribri, cabécar, naso (terraba i teribe), bokota, movere, dorasque, chánguena, kuna, chimila, kogui (kaggaba), wiwa (guamaca, arsario, damana), kankuamo (atanque), arhuac (ika o bintucua), barí, u'wa (tunebo), muisca, duit (molt relacionat amb el muisca),^[2] guane, catío i nutabe. Possiblement el tairona pertany a aquest grup de llengües.

D'aquestes llengües, s'han extingit el huetar, el dorasque, el chánguena, el kankuamo, el muisca (estàs dues últimes en procés de recuperació per part dels seus pobles), el duit i, recentment, el boruca i el térraba.

D'algunes llengües extintes, com la dels muisques, van quedar textos, diccionaris i gramàtiques que també permeten el seu estudi i comparació. L'element cultural txibtxa es distingeix per la seva ceràmica, la seva organització social i les seves tradicions, encara que no necessàriament coincideix amb la família lingüística.

Posició	Autònim	Exònim	Països on es parla
1	Pech	paya	Hondures
2	rama		Nicaragua
3	maléku	guatuso	Costa Rica
4	cabécar		Costa Rica
5	bribri		Costa Rica Panamà
6	naso	teribe	Panamà
7	ngäbere	guaymí	Costa Rica Panamà
8	buglere	bokota	Costa Rica Panamà
9	Kuna		Panamà Colòmbia
10	ika	bíntucua, arhuac	Colòmbia
11	wiwa	damana, guamaca, arsario	Colòmbia
12	kággaba	kogui	Colòmbia
13	u'wa	tunebo	Colòmbia
14	ette taara	chimiles	Colòmbia
15	barí	motilón	Colòmbia Veneçuela

Cassani (1741) va relacionar com a llengües txibtxa el muisca i el tunebo. Müller (1882) va proposar el parentiu d'aquestes llengües amb l'arhuac, la qual cosa va ser confirmat per Max Uhle (1888, 1890), qui a més va comprovar una relació la seva relació amb el guaymí i les llengües talamanquenyes, postulant l'existència de la família lingüística txibtxa. En la ponència de 1888, presentada en el VII Congrés Internacional d'Americanistes, Uhle va aconseguir demostrar hi havia una relació de parentiu entre les llengües talamanquenyes (bribri, cabécar, térraba, boruca), les llengües guaimís (move, murire, muoy), les llengües arhuaques (cábaga, guamaca, bintucua) i l'extint muisca, llengües parlades en parts d'Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà i Colòmbia.

En anys recents, el lingüista costa-riqueny Adolfo Constenla Umaña (1981, 1991, 1995) ha creat una detallada classificació de les llengües txibtxa. La més recent classificació d'aquest autor (Constenla 2008) divideix la família de la següent manera:

I. Paya 990 parlants (1993)^[3]

II. Txibtxa nuclear

IIA. Llengües vòtiques

• Rama 24 (1989)^[4]
• Guatuso 750 (2000)^[5]
• Huetar (filiació probable)

IIB. Llengües ístmiques

B1. Ístmic occidental

a.Llengües viceítiques

• Cabécar 8.840 (2000)^[6]
• Bribri 11.000 (2000)^[7]

b.Boruca 5 (1986)^[8]

c.Naso (teribe o térraba) 3.005 (1991-1996)^[9]

B2. Llengües doràciques

• Dorasque
• Chánguena

B3. Ítsmic oriental

a.Llengües guaimíiques

• Movere (guaymí) 133.090 (1990-2000);^[10] 150.000 (2008)^[11]
• Buglere (bocotá) 2.500 (1986)^[12]

b. Kuna

• Paya-pucuro 1.200 (1990-1991)^[13]
• Chuana 57.100 (2000)^[14]

IIC. Llengües magdalèniques

C1. Magdalènic meridional

a. Llengües txibtxes

• Muisca
• Duit

b. Tunebo (U'wa)

• Occidental 700 (1998)^[15]
• Central 2.500 (2000)^[16]
• Barro Negro 300 (1981)^[17]
• Angosturas 50 (2009)^[18]

c. Barí 5.390 (2001)^[19]

C2. Magdalènic septentrional

a. Llengües arhuaques

a1.Kogui 11.000 (2007)^[20]

a2. Llengües arhuaques orientals-meridionals

i.Llengües arhuaques orientals

• Damana (wiwa o malayo) 1.920 (2001);^[21] 6.600 (2010)^[22]
• Atanque (kankui o kankuamo)†

ii.Ica 14.800 (2001)^[23]

b.Chimila 2.000 (2006)^[24]

C3. Sense classificar

• Antioqueño o nutabe †

Joseph Greenberg (1987), seguint a altres lingüistes, que en el passat van incloure un major nombre de llengües en la família txibtxa, ha proposat la hipòtesi d'una macrofamília macrotxibtxa, que inclouria, amb les llengües txibtxa pròpiament dites, al paez, a les llengües barbacoanes i a les llengües misumalpa. Aquesta hipòtesi, encara que segueix sent debatuda entre els lingüistes, encara no ha estat satisfactòriament provada.

Adolfo Constenla (2005), utilitzant el mètode comparatiu va aconseguir provar que existeix una relació genealògica entre la família txibtxa i les llengües lenca i les misumalpa. En un treball anterior (Constenla 2002), ja havia provat el parentiu entre aquests dos últims grups de llengües. L'avantpassat comú d'aquestes llengües ha estat denominat per Constenla microfil lenmitxí. Aquest va haver de parlar-se prop del 8000 aC en algun lloc de l'Istme Centroamericà.

Constenla (2008) reconstrueix un sistema fonològic pel prototxibtxa format pel següent sistema vocàlic:

Constenla (2008) reconstruí el següent grup de consonants:

A més dels fonemrs segmentals anteriors, es reconstrueixen les següents característiques suprasegmentals:

• Nasalitat vocàlica distintiva: (*~)
• Tres tons: baix (*¹), mig (*²) i alt (*³)
• Accent: (*')

El següent quadre mostra els numerals de l'1 al 10 i les reconstruccions proposades per als principals grups:^[25]

La següent taula inclou alguns cognats entre llengües txibtxa:

(l'accent indica el to alt)

• Cassiani, Joseph. 1741. Historia de la provincia de la Compañía de jesús del Nuevo Reino de Granada en la América. Madrid.
• Constenla Umaña, Adolfo. 1981. (Ph.D. dissertation, Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia). «Comparative Chibchan Phonology».
• Constenla Umaña, Adolfo. (1991). Las lenguas del Área Intermedia: Introducción a su estudio areal. Editorial de la Universidad de Costa Rica, San José.
• Constenla Umaña, Adolfo. (1995). Sobre el estudio diacrónico de las lenguas chibchenses y su contribución al conocimiento del pasado de sus hablantes. Boletín del Museo del Oro 38-39: 13-56.
• Greenberg, Joseph H. 1987. Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
• Müller, Frederich. 1882. Grundriss der Sprachwissenschaft: 189, 356. Wienn.
• Quesada, J. Diego. 2007. The Chibchan Languages. Cartago: Editorial Tecnológica de Costa Rica.
• Uhle, Max. 1890. "Verwandtschaften und Wandcrungen der Tschibtscha"; Actas del VII Congreso Internacional de Americanistas, Berlín 1888: 466-89.
• La Universidad de Costa Rica publica la revista Estudios de Lingüística Chibcha.