Xwla oriental
Altres noms | Houla, Kpla, Offra, Ophra, Pla, Popo, Xwla |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 80 000 (2002, ethnologue)[1] o 127.000 (joshuaproject)[2] |
Autòcton de | departament de Ouémé |
Estat | Benín |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa llengües gbe llengües phla-phera xwla Xwela occidental | |
Codis | |
ISO 639-3 | gbx |
SIL | gbx |
Glottolog | east2390 |
Ethnologue | gbx |
IETF | gbx |
El gble, xwla oriental (o houla, o phla, o popo, o xwla, etc.[1]) és la llengua gbe que parlen els xwlas orientals[2] que tenen el seu territori principalment a la costa del sud-est de Benín, al municipi de Seme-Kpodji, al departament d'Ouémé, a la zona situada a l'est de Cotonou.[1][3] El codi ISO 639-3 de la llengua és gbx i el seu codi al glottolog és east2390.[4]
Segons l'ethnologue el 2002 hi havia 80.000 xwlas orientals[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 127.000.[2]
Família lingüística
[modifica]El gbe, xwla oriental és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[5] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el gbe, xwla oriental, el gbe, gbesi, el gbe, kotafon, el gbe, saxwe, el gbe, waci, el gbe, xwela occidental, el gbe, xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, gbe, ayizo, gbe, defi, gbe, tofin, gbe, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[5] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, ayizo; el gbe, defi; el gbe, ci; el fon; el gbe, gbesi; el gun; el gbe, kotafon; el gbe, maxi; el gbe, saxwe; el gbe, tofin; el gbe, weme; el gbe, xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.[4]
Dialectologia i semblances lèxiques amb altres llengües
[modifica]Ni en l'ethnologue ni en el glottolog hi apareixen dialectes d'aquesta llengua. Segons la primera base de dades, les llengües més semblants a nivell lèxic són el gun (90%), el fon (82%), el gen (68%) i l'aja (68%).[1]
Sociolingüística, estatus i ús de la llengua
[modifica]El xwla oriental és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): S'utilitza per totes les generacions com a llengua de comunicació social en tots els dominis i la seva situació és sostenible, però no està estandarditzada.[6] Els xwlas orientals també parlen fon, francès i gun.[1]
Bibliografia
[modifica]- Kluge, Angela. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo: Gbe language family overview. A: SIL Electronic Survey Reports 2011-012. 1-21.
- Henson, Bonnie J. and Kluge, Angela. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo, Volume 5: Xwla language area. (SIL Electronic Survey Reports 2011-017.) SIL International. 58pp.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Gbe, Eastern Xwla. A language of Benin». ethnologue. [Consulta: 10 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Language: Gbe, Eastern Xwla». joshuaproject. [Consulta: 10 febrer 2015].
- ↑ «Mapa lingüístic de Benin. El Xwla és el número 48». ethnologue. [Consulta: 10 febrer 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «Language: Eastern Xwla Gbe». glottolog. [Consulta: 10 febrer 2015].
- ↑ 5,0 5,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
- ↑ «Eastern Xwla Gbe in the Language Cloud». ethnologue. [Consulta: 10 febrer 2015].