Abé

Per a altres significats, vegeu «abés».
Infotaula de llenguaAbé

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsAbbé, abbey, abi
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants170.000 (1995 ethnologue)[1] o 239.000 (joshuaproject)[2]
Autòcton deLacs
EstatCosta d'Ivori
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3aba Modifica el valor a Wikidata
SILaba
Glottologabee1242 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueaba Modifica el valor a Wikidata
IETFaba Modifica el valor a Wikidata

L’abé, abbé, abbey o abi és la llengua que parlen els abés que viuen majoritàriament al districte de Lacs de Costa d'Ivori. Té entre 170.000 (1995, Ethnologue)[1] i 239.000 parlants (Joshuaproject)[2] El seu codi ISO 639-3 és aba i el seu codi al glottolog és abee1242.[3] És una llengua kwa, mot que vol dir persona en moltes de les llengües d'aquest grup.[4][5]

Família lingüística

[modifica]

Segons l'ethnologue, l'abé és una llengua nyo que pertany al subgrup de les llengües agnebys juntament amb l'abidji i l'adiokrou.[6] Segons Glottolog, juntament amb l'adidji i l'adiokrou formen les llengües agnebys que són llengües nyos, que al mateix temps són llengües kwes del Volta-Congo.[3]

Situació geogràfica i pobles veïns

[modifica]

L'abé es parla als departaments d'Agboville i de Tiassale (en 70 aldees del districte Abbe), a la regió d'Agneby-Tiassa, al Districte de les Llacunes i al departament de Bongouranou, a la regió de Moronou, al districte de Lacs (Costa d'Ivori), al sud-est de Costa d'Ivori.[1]

Segons el mapa lingüístic de Costa d'Ivori d'Ethnologue, els abés viuen a l'est del riu Bandama i són veïns dels baules, que viuen a l'oest, dels anyin morofos que tenen al nord (i al sud), dels atiés, a l'est i dels abriés, dels adoukrous, dels abidjis, dels krobus, que viuen al sud del seu territori.[7]

Dialectes i semblança amb altres llengües

[modifica]

Segons l'ethnologue i el glottolog, els seus dialectes són l'abbey-ve, el kos (o khos), el morie i el tioffo.[1]

Gramàtica

[modifica]

L'abé és una llengua SVO tonal.

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

[modifica]

L'abé és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible.[8] Entre el 5 i el 10% dels parlants d'abé com a primera llengua han estat escolaritats en aquesta; aquesta proporció és d'entre el 50 i el 75% dels que la parlen com a segona llengua. Hi ha fragments de la Bíblia que foren traduïts a l'abé als anys 1967 i 1980.[1]

Els abés també parlen el francès, llengua oficial estatal, així com l'attié i el krobu com a segones llengües.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Abé, a language of Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 7 octubre 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Language: Abe». joshuaproject. [Consulta: 7 octubre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Language: Abee». glottolog. [Consulta: 7 octubre 2015].
  4. ↑ Keith Brown i Sarah Ogilvie Concise encyclopedia of languages of the world, pàgina 631
  5. ↑ International encyclopedia of linguistics, second edition, pàgina 382
  6. ↑ «Agneby». ethnologue. [Consulta: 7 octubre 2015].
  7. ↑ «Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 7 octubre 2015].
  8. ↑ «Abé in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 7 octubre 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Dumestre, Gérard. 1971. Atlas linguistique de Côte-d'Ivoire: les langues de la région lagunaire. Abidjan: Institut de Linguistique Appliquée (ILA). 323pp.
  • Gbery, Eddy Aime. 1987. Studies in the grammar of Abbey. University of Rochester. Ann Arbor: UMI. xvi+216pp. (Tesis Doctoral).
  • N'Guessan, Jérémie Kouadio. 1983. L'abbey. A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 13-39. Abidjan &París: Institut de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).
  • Rusche, Philip G. 2002. St. Augustine's Abbey and the Tradition of Penance in Early Tenth-Century England. A: Anglia - Zeitschrift für englische Philologie 120. 159-183. Walter de Gruyter GmbH &Co. KG.
  • Ahoua, F. and Gbery, E. 1990. Aspects of the tonal morphophonology of Abbey and the mid tone. A: CIRL 26. 5-22.
  • Rozenski, Steven. 2011. Syon Abbey and its Books: Reading, Writing and Religion, c. 14001700, ed. E. A. Jones &Alexandra Walsham. A: Anglia - Zeitschrift fr englische Philologie 129. Pp: 507-509. Walter de Gruyter GmbH &Co. KG.

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abé&oldid=33979144»