4 d'agost
<< | Agost 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Tots els dies |
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs. Queden 149 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1889, Palma, Mallorca: s'hi publica el primer número de la segona època del setmanari "La Roqueta".
- 1897, Elx: un treballador del camp descobreix casualment la Dama d'Elx.[1]
- Resta del món
- 1789, París: l'Assemblea Constituent francesa suprimeix el feudalisme.
- 1791, Svixtov, Bulgària: s'acaba la guerra àustrootomana de 1788-1791 entre l'Imperi Otomà i l'Arxiducat d'Àustria amb la signatura del Tractat de Sistova.
- 1836, Fortanet, Maestrat aragonès, Província de Terol: els liberals guanyen la batalla de Fortanet durant la primera guerra carlina.
- 1840, París: fracassa un cop d'estat de Lluís Napoleó.
- 1879, Ciutat del Vaticà: Lleó XIII publica l'encíclica Aeterni Patris.
- 1919, Hongria: el terror blanc substitueix al règim comunista de Bela Kun.[2]
- 1983 -
- Cimera de l'OAP a Tunísia.[3]
- El socialista Bettino Craxi esdevé el cap de govern d'Itàlia.[4]
- Alt Volta: Cop d'Estat contra el govern de Jean-Baptiste Ouédraogo per part de Thomas Sankara.[5]
- 2020, Beirut, el Líban: l'explosió al port de la ciutat de més de 2.700 tones de nitrat d'amoni té efectes devastadors en persones i estructures.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1908 - Sabadell: Conrad Crespí i Vergés, sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen.
- 1915 - Sabadell: Anna Fernández Recasens, professora de piano.
- 1918 - Puigcerdà: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat (m. 1992).[6]
- 1929 - Trullars: André Sanac, jugador de rugbi a 15 (m. 2015).
- 1940 - Moià: Josep Ruaix i Vinyet, sacerdot, gramàtic i escriptor català.
- 1944 - Barcelonaː Lolita Ortiz, futbolista pionera del futbol femení a Catalunya.[7]
- 1965.
- Barcelona: Núria Garcia Quera, escriptora catalana.[8]
- Barcelonaː Neus Asensi, actriu catalana de cinema i televisió.[9]
- 1970 - Gavà: Àngel Edo, exciclista català.
- Resta del món
- 1521 - Roma (Itàlia): Giovanni Battista Castagna futur Papa conegut com a Urbà VII.[10]
- 1792 - Field Place, prop de Horsham (Sussex, Anglaterra): Percy Bysshe Shelley, poeta i pensador anglès. (m. 1822).[11]
- 1821 -Anchay, Jura, França: Louis Vuitton, dissenyador des de 1858.
- 1859 - Lom, Noruega: Knut Hamsun (Knut Pedersen), escriptor noruec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1920 (m. 1952).[12]
- 1878 - Carradale: Flora Drummond, sufragista britànica (m. 1949).[13]
- 1900 - Londres, Regne Unit: Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra.[14]
- 1901 - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Louis Armstrong, músic i cantant de jazz estatunidenc.[15]
- 1910 - Samedan, Suïssa: Selina Chönz, autora suïssa de llibres infantils en romanx engiadinès (m. 2000).[16]
- 1920 - Winchester, Kentucky (EUA): Helen Thomas, periodista i escriptora estatunidenca (m. 2013).[17]
- 1929 -
- el Caire (Egipte) [o Gaza o Jerusalem (Palestina), segons algunes fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, fou president de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país (m. 2004).[18]
- Roma: Gabriella Tucci, soprano italiana, particularment associada al repertori italià.[19]
- 1932 - Peru, Nova York: Frances Allen, informàtica estatunidenca, pionera en el camp de l'optimització de compiladors i guanyadora del Premi Turing (m. 2020).[20]
- 1937 - Londres (Anglaterra): David Bedford, músic i compositor anglès (m. 2011).[21]
- 1956 - Cold Spring Harbor, Estats Unitsː Meg Whitman, empresària i alta directiva nord-americana, que va dirigir Hewlett-Packard.[22]
- 1960 -
- Valladolid, Espanya: José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya des del 16 d'abril del 2004 i secretari general del PSOE des del 22 de juliol del 2000.
- Chicago, Illinois: Deborah Voigt, soprano lírico-dramàtica estatunidenca.[23]
- 1961 - Honolulu, Hawaii, EUA: Barack Obama, polític i president dels Estats Units entre 2009 i 2017, Premi Nobel de la Pau el 2009.[24]
- 1965 - Dorchester (Massachusetts, EUA): Dennis Lehane, escriptor nord-americà.
- 1966 - Limoges (França): Luc Leblanc, ciclista professional francès.
- 1968
- Cieza (Espanya): Ignacio García Camacho, ex ciclista espanyol.
- Graz (Àustria): Olga Neuwirth, compositora austríaca.
- Busan (Corea del Sud): Daniel Dae Kim, actor nord-americà.
- 1972 - Saragossa (Espanya): Eva Amaral, cantant del grup espanyol Amaral.
- 1983 - Sacramento, Califòrnia (EUA): Greta Gerwig, directora, guionista i actriu de cinema estatunidenca.[25]
- 1992
- Arezzo (Itàlia): Cole Sprouse, actor nord-americà.
- Arezzo (Itàlia): Dylan Sprouse, actor nord-americà.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1895 - Madrid: Josep Bosch i Carbonell, empresari i polític català (n. 1843).
- 1940 - Manila, Filipines: Joaquima Barceló i Pagès, religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Augustinianes de la Mare de Déu de la Consolació.
- 1985 - Cadaqués: Rosa Leveroni i Valls, escriptora catalana.[26]
- 1986 - Vigoː Mercedes Núñez Targa, política republicana catalana (n. 1911).[27]
- 1991 - Barcelona: Cassen, humorista català de cinema, teatre i televisió.
- 1995 - Barcelonaː Helena Lumbreras, directora de cinema, guionista i operadora de càmera espanyola (n. 1935).[28]
- 2006 - Mataró: Mariona Galindo, castellera dels capgrossos de Mataró.[29]
- 2013 - Perpinyà: Jordi Carbonell i Tries, escriptor nord-català (n. 1920).[30]
- 2014 - Barcelona: Carmen Forns Aznar, coneguda com a Carmen de Lirio, vedet de revista, actriu i cantant (n. 1923).[31]
- 2018 - Bellaterra: Lluïsa Forrellad i Miquel, escriptora catalana (n. 1927).[32]
- 2022 - València: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià (n. 1923).
- Resta del món
- 1526, oceà Pacífic: Juan Sebastián Elcano, navegant basc.
- 1822, Riga, Imperi Rus: Kristjan Jaak Peterson, poeta estonià, un dels fundadors de la literatura estoniana (n. 1801).[33]
- 1849, Ravenna, Itàliaː Anita Garibaldi, cèlebre lluitadora i dona de Giuseppe Garibaldi (n. 1821).[34]
- 1859, Ars-sur-Formans, França: Jean-Marie Vianney, conegut com el rector d'Ars (n. 1786).[35]
- 1875, Copenhaguen, Dinamarca: Hans Christian Andersen, escriptor danès (n. 1805).[36]
- 1919, Uhlenhorst, Alemanya: Ferdinand Thieriot, compositor alemany.
- 1936, Edimburgː Phoebe Anna Traquair, artista irlandesa, il·lustradora i brodadora, vinculada al moviment Arts and Crafts (n. 1852).[37]
- 1941
- 1951, Leopoldshöhe, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanyaː Emilie Winkelmann, primera arquitecta alemanya.[40]
- 1962, Brentwood, Califòrnia (EUA): Marilyn Monroe, actriu i símbol sexual estatunidenca (trobada morta després d'una aparent sobredosi de somnífers) (n. 1926).[41]
- 1977:
- Madrid, Espanya: Antonio Machín, cantant melòdic espanyol d'origen cubà.
- Cambridge, Anglaterra: Edgar Douglas Adrian, neuròleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1932 (n. 1889).[42]
- 1981, Nova York, Estats Units: Melvyn Douglas, actor estatunidenc.
- 2003,
- 2004, Califòrniaː Mary Sherman Morgan, científica nord-americana de combustible per a coets del programa espacial.[43]
- 2020 - Schenectady, Nova York: Frances Allen, informàtica estatunidenca, pionera en el camp de l'optimització de compiladors i guanyadora del Premi Turing (n. 1932).[20]
- 2021 - Evergreen Park, Illinois: Paul Leighton Johnson, discjòquei e productor discogràfic estatunidenc (n. 1971).
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Aristarc de Tessalònica, un dels Setanta deixebles; Justí i Crescenci de Roma, màrtirs (269); Jacint de Roma, màrtir; Ia de Pèrsia, màrtir (362); Eleuteri de Bizanci, màrtir (s. IV); Onofre de Panaia, eremita; Eufroni de Tours, bisbe (573); Rainer de Split, bisbe (1180); Joan Maria Vianney, prevere, rector d'Ars (1859); a Lió: Just de Lió, bisbe.
- Beats: Cecilia Cesarini, dominica (1290); William Horne, màrtir (1540); Friedrich Janssoone, monjo (1916); Gundisalvo Gonzalo, màrtir (1936); Josep Batalla i Parramon, Josep Rabasa i Bentanacs, Gil Rodicio Rodicio, salesians màrtirs (1936); Henryk Krzysztofik, màrtir (1942).
- Sants i beats no inclosos al Martirologi: Perpètua de Roma, mare de Nazari (ca. 80); Protasi de Colònia, màrtir; Tertul·lí de Roma, màrtir (257); Agabi de Verona, bisbe (250); Luan d'Irlanda, abat (622); Sithney de Helston, abat; translació de les relíquies de Martí de Tours.
- Beats: Berta de Cavriglia, abadessa (1163); Cicco de Pesaro, terciari i eremita (1350); Thomas Lombard, missioner (1606).
- Serventa de Déu Joaquima Barceló i Pagès, fundadora de les Agustines de la Mare de Déu de la Consolació.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Joan de la Creu i Gil de Sevilla (1327).
Església Copta
[modifica]- 28 Abib: Maria Magdalena, seguidora de Jesús.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 17 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 22 de juliol del calendari julià.
- Sants: Maria Magdalena, seguidora de Jesús; Focas de Sinope, bisbe màrtir (117); Agàpias, màrtir; Pompià, màrtir; Zinó; Ciril I d'Antioquia, patriarca (298); Marcela de Quios, màrtir (300 o 1500); Cebrià de Suzdal', foll en Crist (1622); Corneli de Pereiaslavl', monjo (1693); Mihail, prevere màrtir (1918); Aleksej, prevere màrtir (1931).
Esglésies luteranes
[modifica]- Joan Maria Vianney, prevere.
Esglésies anglicanes
[modifica]- Joan Maria Vianney, prevere.
Referències
[modifica]- ↑ M.A. «Misterios sin aclarar de la Dama de Elche» (en castellà). ABC [Madrid], 04-08-2016.
- ↑ Tucker, Spencer. World War I. ABC Clio, 2005, p. Volum 1 (A-D) p.563. ISBN 1851094202.
- ↑ «CONJUNTURA INTERNACIONAL». Dossier-CIDOB, 1, 1983, pàg. 9–12. ISSN: 1132-6093.
- ↑ Stehle, Hansjakob «Italy: A Change but Not a Turning-Point». The World Today, 40, 3, 1984, pàg. 121–126. ISSN: 0043-9134.
- ↑ Encyclopedia of African history. Nova York: Fitzroy Dearborn, 2005. ISBN 1-57958-245-1.
- ↑ «Maria Teresa Bonilla i Elias | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Dolors Ortiz Castañer | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ «Catalans excepcionals. Núria García Quera». La Tribuna, 18-09-2019. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Neus Asensi» (en castellà). Guía del Ocio. Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ «URBANO VII, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Percy Bysshe Shelley | English poet» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1920» (en anglès). [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «Flora Drummond (1878-1949)» (en anglès). National Records of Scotland, 31-05-2013. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «La mujer más peligrosa de Europa» (en castellà). El País [Madrid], 29-03-2002. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Louis Armstrong | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Chönz, Selina» (en alemany). Historischen Lexikons der Schweiz. HLS (Lèxic històric de Suïssa). Acadèmia Suïssa d'Humanitats i Ciències Socials. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Happy Birthday, Helen!». Huffington Post, 04-08-2010 [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Yasser Arafat | Biography, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ Salazar, David. «Artist Profile: Soprano Gabriella Tucci, Roman Treasure» (en anglès). Opera wire, 04-08-2018. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ 20,0 20,1 «Frances ("Fran") Elizabeth Allen». ACM. [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Meg Whitman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ Salazar, David. «Artist Profile: Dramatic Soprano Deborah Voigt» (en anglès). Opera wire, 04-08-2018. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 2009» (en anglès). [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «Greta Gerwig». Munzinger. [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ «Rosa Leveroni i Valls | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «Mercedes Núñez Targa (1911-1986)». Cárcel de Ventas. Madrid 1931-1969. Arxivat de l'original el 2021-05-10. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «El Col·legi de Metges investiga presuntas negligencias en el tratamiento del cáncer» (en castellà). La Vanguardia, 10-08-1995. [Consulta: 14 agost 2021].
- ↑ «Els Capgrossos canvien el nom de la seva diada en homenatge a la nena morta en caure del 4 de 9». Ara, 19-10-2011. [Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ «S'ha mort Jordi Carbonell i Tries». Vilaweb, 05-08-2013 [Consulta: 22 juliol 2023].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 05-08-2014, pàg. 24.
- ↑ «Lluïsa Forrellad i Miquel». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Kristjan Jaak Peterson». [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ «Anita Garibaldi, la historia de un gran amor». HDNH Històrias de Nuestra Historia. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2018. ISSN: 2603-7483 [Consulta: 19 desembre 2018].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - saint Jean-Marie Vianney» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «Hans Christian Andersen | Biography, Fairy Tales, & Books» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «Phoebe Anna Traquair» (en anglès). National Galleries of Scotland. [Consulta: 17 març 2022].
- ↑ «Mihály Babits». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ McDougall, Bonnie S., 1941-. The literature of China in the twentieth century. Nova York: Columbia University Press, 1997. ISBN 0-231-11084-7.
- ↑ «Emilie Winkelmann» (en ge). FrauenOrte im Land Brandenburg. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ «How Did Marilyn Monroe die?». [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1932» (en anglès). [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ Glorfeld, Jeff. «Mary Sherman Morgan – Rocket Girl» (en anglès). Cosmos Magazine, 19-06-2021. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 4. August» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.