Songo

Songo

Altres noms	nsongo, sungu
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	50.000 (1978, ethnologue)[1] o 145.000 (joshuaproject) [2]
Autòcton de	centre-nord, a la riba del riu Cuanza
Estat	Angola
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu centre-occidentals llengües njila llengües kimbundus
Codis
ISO 639-3	nsx
SIL	nsx
Glottolog	nson1238
Ethnologue	nsx
IETF	nsx

El songo (o nsongo o sungu) és una llengua bantu que parlen els songos al centre-nord d'Angola, a la riba del riu Cuanza, a la província de Malanje.^[1] Segons l'ethnologue, el 1978 hi havia 50.000 parlants de songo i segons el joshuaproject n'hi ha 145.000.^[2] El seu codi ISO 639-3 és nsx, el seu codi al glottolog és nson1238 i el seu codi Guthrie és H.24.

El songo, segons l'ethnologue, és una llengua bantu central del grup H (H.24) que forma part del subgrup de les llengües kimbundus, juntament amb el sama, el bolo i el kimbundu.^[3] En el glottolog apareix com una de les llengües kimbundus, que són llengües bantus central-occidentals, juntament amb aquestres mateixes tres llengües.^[4] També ha estat considerada com una llengua teke.

El songo és una llengua desenvolupada (EGIDS 5). Gaudeix d'un ús vigorós, està estandarditzada i té literatura escrita en aquesta llengua.^[5] S'escriu en alfabet llatí i hi ha trossos de la Bíblia escrits (1936-78).