L'olimpíada d'escacs de 1952 fou la desena Olimpíada oficial d'escacs, i la segona després de la Segona Guerra Mundial. Es va celebrar entre el 9 d'agost i el 31 d'agost a Hèlsinki, poc després dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1952. L'única competició disputada fou un torneig obert.[1]
Hi varen participar 140 jugadors dividits en 25 equips, formats cadascun per quatre taulers; cada equip podia disposar de fins a dos suplents. Els equips es varen dividir en tres grups de vuit o nou components; els primers tres classificats de cada grup es varen classificar per la final per les medalles, mentre que els següents tres classificats jugaren una Final "B" i els restants una Final "C". Fou la primera participació de la Unió Soviètica.
Als primers dos grups no hi va haver massa lluita; Àustria era molt més feble que abans de la guerra, i fins i tot l'RDA, tot i que acabà quarta, ho va fer amb cinc punts menys que Iugoslàvia (tercera). Al tercer grup, la Unió Soviètica no va perdre cap partida, mentre que Finlàndia, els Estats Units i els Països Baixos es disputaven els dos darrers llocs classificatoris. A la penúltima ronda, encara, els Països Baixos perderen amb Israel, que no podria depassar Finlàndia per classificar-se al seu torn per a la final.
A la taula següent, cada columna representa un grup; en negreta hi ha els equips classificats per a la final, en cursiva aquells que disputaren la Final B.
La Final estigué composta per nou equips; com que cadascun tenia una ronda de descans, la tendència a la classificació no estava massa clara. La Unió Soviètica es trobava en el sisè lloc després de quatre rondes, a tres punts i mig de Iugoslàvia, que anava al capdavant. Tres rondes més tard, tot i un empat doble amb Hongria i Txecoslovàquia, eren tercers, a dos punts i mig de Iugoslàvia, a la qual van superar la següent ronda en guanyar 3,5-0,5 contra la RFA, i Iugoslàvia, tot i superar els Estats Units a l'última ronda, va haver de conformar-se amb la medalla de bronze, després d'haver estat superat per l'Argentina.
La Unió Soviètica i l'Argentina també van guanyar quatre de les medalles d'or individuals (dues per banda); Txecoslovàquia, tot i que comptava amb només quatre jugadors, va reeixir en obtenir el quart lloc mercès principalment a la gran actuació de Kottnauer al quart tauler (12,5/15).[2]
Pos. | Equip | Jugadors | Punts[3] |
| Unió Soviètica | GM[4] Paul Keres, GM Vassili Smislov, GM David Bronstein, GM Iefim Hèl·ler, GM Issaak Boleslavski, GM Aleksandr Kótov | 21 |
| Argentina | GM Miguel Najdorf, MI[5] Julio Bolbochán, GM Erich Eliskases, GM Herman Pilnik, MI Hector Rossetto | 19,5 |
| Iugoslàvia | GM Svetozar Gligorić, MI Barslav Rabar, MI Petar Trifunović, MI Vasja Pirc, MI Andrija Fuderer, MI Borislav Milić | 19 |
4 | Txecoslovàquia | Miroslav Filip, MI Luděk Pachman, MI Jaroslav Šajtar, MI Čeněk Kottnauer, MI František Zíta, František Pithart | 18 |
5 | Estats Units | GM Samuel Reshevsky, MI Larry Evans, MI Robert Byrne, MI Arthur Bisguier, MI George Koltanowski, Hans Berliner | 17 |
6 | Hongria | GM László Szabó, MI Gedeon Barcza, MI József Szily, MI Tibor Flórián, József Pogáts, István Molnár | 16 |
7 | Suècia | GM Gideon Ståhlberg, MI Gösta Stoltz, MI Erik Lundin, Kristian Sköld, Inge Johansson, Gösta Danielsson | 13 |
8 | RFA | Rudolf Teschner, MI Lothar Schmidt, Gerhard Pfeiffer, Herbert Heinicke, Wilfried Lange, MI Ludwig Rellstab | 10,5 |
9 | Finlàndia | MI Eero Böök, MI Kaarle Ojanen, MI Osmo Kaila, Toivo Salo, Aatos Fred, Ilmari Niemelä | 10 |
Pos. | Equip | Jugadors | Punts[3] |
10 | Països Baixos | MI[5] Theodore Van Scheltinga, MI Lodewijk Prins, MI Jan Donner, MI Nicolaas Cortlever, Haije Kramer, Johan Barendregt | 21 |
11 | Israel | MI Moshe Czerniak, Menachem Ore, MI Yosef Porath, Izak Aloni, Albert Mandelbaum | 19,5 |
12 | Polònia | Alfred Tarnowski, Andrzej Pytlakowski, MI Kazimierz Plater, Bogdan Śliwa, Władysław Litmanowicz, Izaak Grynfeld | 16,5 |
Pos. | Equip | Jugadors | Punts[3] |
19 | Brasil | MI Eugênio German, João Souza Mendes, José Mangini, Flávio de Carvalho jr, Oswaldo Cruz Filho, Fernando Vasconcellos | 18,5 |
20 | Grècia | Georgios Gaitanaros, Kostantinos Tsiknopoulos, Fotis Mastihiadis, Ioannis Anagnostou, Theodoros Sakellaropoulos, Aristides Zografakis | 13,5 |
21 | Noruega | Aage Vestøl, Erling Myhre, Otto Morcken, Ernst Rojahn, Wilhelm Ramm, E. Madsen | 13 |
Cinquè tauler (primer suplent)
[modifica] Només dos jugadors en aquest tauler varen jugar més de la meitat de les partides i foren per tant inclosos en aquesta classificació.
|
---|
|
Només absolutes | |
---|
Només femenines | |
---|
Combinades | |
---|
No oficials | |
---|
|