Olimpíada d'escacs de 1964

Olimpíada d'escacs de 1964

Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants	294
Localització  i  dates
Localització	Tel-Aviv (Districte de Tel Aviv) 32° 05′ N, 34° 47′ E / 32.08°N,34.78°E / 32.08; 34.78
Estat	Israel
Interval de temps	2 novembre 1964 – 25 novembre 1964
Número d'edició	16  (1964)
Dades estadístiques
Partits	1.820
← 1962 1966 →

L'olimpíada d'escacs de 1964 fou la setzena Olimpíada oficial d'escacs. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 2 de novembre i el 25 de novembre a Tel-Aviv, Israel. L'única competició disputada fou un torneig obert.^[1]

Al torneig, el primer que fou disputat a l'Àsia, hi varen participar 294 jugadors (dels quals 71 amb el títol de Gran Mestre o de Mestre Internacional) de 50 països diferents, que per primer cop representaven els cinc continents, ja que per primer cop hi era representada Austràlia. Cada equip era format per sis jugadors, dels quals dos eren suplents.

Els equips foren dividits en set grups; els primers classificats de cadascun participaren en la Final A, mentre que la resta foren assignats per ordre de classificació a les altres tres finals, la darrera de les quals tingué només vuit equips.

Als primers dos grups no hi va haver massa disputa per l'accés a la Final A: Espanya es va assegurar el passi batent Suïssa, mentre que la Unió Soviètica va aconseguir 23,5 punts dels 24 possibles; al segon grup Àustria perdé les seves possibilitats després d'unes àmplies derrotes contra Iugoslàvia i els Països Baixos. Israel es va classificar al tercer grup a expenses de Suècia a qui va batre en darrera ronda, mentre que al grup 4 Polònia va passar a expenses d'Anglaterra.

L'única lluita al grup 5 fou entre Colòmbia i Paraguai per l'accés a la Final B, obtingut per aquests últims; Alemanya de l'Est no va aconseguir de classificar-se al sisè grup, després d'haver perdut amb els seus rivals directes, mentre que al darrer grup Bulgària i la RFA passaren fàcilment.

A continuació, cada columna representa un grup; els classificats per a la Final A són en negreta i cursiva, els de la Final B són només en negreta, i els de la Final C només en cursiva.

La segona fase es va iniciar el 10 de novembre. La Unió Soviètica va començar bé, però va veure reduït el seu avantatge quan va perdre 3-1 contra la República Federal Alemanya a la cinquena ronda. Després de vèncer els Estats Units 4-0, però, va augmentar el seu avantatge a un marge de seguretat, fins a guanyar una altra medalla d'or. En segon lloc s'alternaren diversos equips, Romania a les primeres rondes fins que va ser substituïda per Txecoslovàquia i els Estats Units, i després Iugoslàvia, que finalment va guanyar la medalla d'argent. Pel bronze s'enfrontaren a l'última ronda Hongria i Alemanya Occidental: l'última, tot i perdre 2,5-1,5 va poder mantenir la tercera posició.

Pos.	Equip	Jugadors	Punts[2]
	Unió Soviètica	GM[3] Tigran Petrossian, GM Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM Paul Keres, GM Leonid Stein, GM Borís Spasski	36,5
	Iugoslàvia	GM Svetozar Gligorić, GM Borislav Ivkov, GM Aleksandar Matanović, GM Bruno Parma, GM Mijo Udovčić, MI[4] Milan Matulović	32
	RFA	GM Wolfgang Unzicker, GM Klaus Darga, GM Lothar Schmidt, Helmut Pfleger, Dieter Mohrlock, Wolfram Bialas	30,5
4	Hongria	GM Lajos Portisch, GM László Szabó, GM István Bilek, GM Levente Lengyel, MI Győző Forintos, MI János Flesch	30
5	Txecoslovàquia	GM Luděk Pachman, GM Miroslav Filip, MI Vlastimil Hort, Lubomir Kaválek, Vlastimil Jansa, František Blatný	28,5
6	Estats Units	GM Samuel Reshevsky, GM Pal Benko, Anthony Saidi, GM Arthur Bisguier, MI Donald Byrne, William Addison	27,5
7	Bulgària	GM Nikola Padevsky, GM Georgi Tringov, GM Milko Bobotsov, Luben Popov, MI Zdravko Milev, Nikola Spiridonov	27
8	Romania	MI Theodor Ghiţescu, MI Florin Gheorghiu, MI Victor Ciocâltea, Corvin Radovici, Gheorghe Mititelu, Constantin Botez	27

Pos.	Equip	Jugadors	Punts[2]
15	RDA	GM[3] Wolfgang Uhlmann, MI[4] Burkhard Malick, Heinz Liebert, MI Reinhart Fuchs, Werner Golz, Günther Möhring	38,5
16	Suècia	GM Gideon Ståhlberg, Martin Johansson, Kristian Sköld, Zandor Nilsson, Börje Jansson, Anton Frihd	32
17	Dinamarca	MI Borge Andersen, Bent Kølvig, Bjørn Brinck-Claussen, Kaj Blom, Ole Jakobsen, Sigfred From	31,5

Pos.	Equip	Jugadors	Punts[2]
29	Islàndia	Björn Þorsteinsson, Trausti Björnsson, Jónas Þorvaldsson, Jón Kristinsson, Magnús Sólmundarson, Bragi Kristjánsson	37,5
30	Suïssa	MI[4] Josef Kupper, MI Maximilian Blau, MI Edwin Bhend, Edgard Walther, Rolf Roth, Rino Castagna	36,5
31	Colòmbia	MI Miguel Cuéllar Gacharna, Juan Minaya Molano, Carlos Enrique Cuartas, H. Tejada, Bernardo Fernández, José Rodríguez	35

Pos.	Equip	Jugadors	Punts[2]
43	Austràlia	Gregory Simon Koshnitsky, John Hanks, William Geus, Maxwell Fuller, Trevor Hay, Phillip Viner	22,5
44	Sud-àfrica	Kurt Dreyer, Kenneth Kirby, Simon Rubinstein, David Friedgood, Jack Wolpert, David Isaacson	18
45	Bolívia	Percy Ramírez, Hernan Salazar, Juan Zegada, Juan Carvajal	15,5

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM[3] Wolfgang Uhlmann	RDA	B	15	18	83,3
	MI[4] Miguel Cuéllar Gacharna	Colòmbia	C	14	18	77,8
	GM Lajos Portisch	Hongria	A	12	16	75

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	Tudev Ujtumen	Mongòlia	B	13,5	17	79,4
	Heikki Westerinen	Finlàndia	C	13	17	76,5
	GM Mikhaïl Botvínnik	Unió Soviètica	A	9	12	75

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Vassili Smislov	Unió Soviètica	A	11	13	84,6
	Pablo Vergara	Xile	B	10,5	15	70
	Aatos Fred	Finlàndia	C	11	16	68,8
	GM Milko Bobotsov	Bulgària	A	11	16

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM[3] Paul Keres	Unió Soviètica	A	10	12	83,3
	David Friedgood	Sud-àfrica	D	10	12
	Helmut Pfleger	RFA	A	12,5	15

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	GM Leonid Stein	Unió Soviètica	A	10	13	76,9
	MI[4] Zdravko Milev	Bulgària	A	11,5	16	71,9
	Owen Hindle	Anglaterra	B	11	16	68,8

	Jugador	País	Final	Punts	Partides	Percentatge
	MI Milan Matulović	Iugoslàvia	A	11	13	84,6
	Günther Möhring	RDA	B	11	13
	GM Borís Spasski	Unió Soviètica	A	10,5	13	80,8

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1964

• «Olimpíada d'escacs de 1962» (en anglès). OlimpBase.