Olimpíada d'escacs de 1978

Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1978
Imatge
Segell commemoratiu de l'Olimpíada d'escacs de 1978
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants300 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
LocalitzacióBuenos Aires (Argentina) 34° 35′ 59″ S, 58° 22′ 55″ O / 34.5997°S,58.3819°O / -34.5997; -58.3819 Modifica el valor a Wikidata
EstatArgentina Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps25 octubre 1978 – 12 novembre 1978 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició23  (1978) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits1.848 Modifica el valor a Wikidata

1976 Modifica el valor a Wikidata
1980 Modifica el valor a Wikidata

L'Olimpíada d'escacs de 1978 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 25 d'octubre i el 12 de novembre de 1978 a Buenos Aires, Argentina. Va ser la vint-i-tresena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, fou organitzada per la FIDE, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina, així com d'altres esdeveniments destinats a promoure els escacs.

Després del boicot de fa dos anys, el bloc dels països de l'est retornaren, incloent l'equip soviètic que, com de costum, era grans favorits encara que al final es quedaren amb la medalla de plata. Hongria, dirigida per Lajos Portisch, va guanyar la medalla d'or per un sol punt. Els Estats Units varen obtenir la medalla de bronze.

Torneig obert

[modifica]

Seixanta-cinc països varen jugar un torneig pel sistema suís a 14 rondes. Per tenir un nombre parell d'equips, els amfitrions argentins varen presentar un equip "B". En el cas d'empat, els desempats que es varen decidir fou primer utilitzar el sistema Buchholz i llavors per punts de matx.

Torneig obert
# País Jugadors Mitjana
ELO
Punts
1 Hongria Hongria Portisch, Ribli, Sax, Adorján, Csom, Vadász 2570 37
2 Unió Soviètica Unió Soviètica Spassky, Petrosian, Polugaevsky, Gulko, Romanishin, Vaganian 2620 36
3 Estats Units Estats Units Kavalek, Browne, Lein, Byrne, Tarjan, Lombardy 2553 35

Classificació de la resta dels equips:

Medaller individual

[modifica]

Torneig femení

[modifica]

Trenta-dos països varen participar en les olimpíades femenines. De quatre grups preliminars els equips varen passar a quatre finals. En el cas d'empat, els desempats que es varen decidir fou primer per punts de matx i llavors utilitzar la puntuació Sonneborn-Berger.

L'equip soviètic retornà, i dirigit novament per la campiona del món Maia Txiburdanidze van assegurar la medalla d'or amb una imatge superior, així com tots quatre premis dels taulers individual. En el tauler de reserva, Elena Akhmilovskaya va guanyar totes de les seves deu partides, la puntuació perfecta única a la història de les olimpíades. Hongria i Alemanya Occidental varen quedar-se amb la medalla de plata i bronze, respectivament.

Preliminars

[modifica]
  • Grup 1: 1. URSS, 2. Anglaterra, 3. Netherlands, 4. França, 5. Mèxic, 6. Finlàndia, 7. Veneçuela, 8. Nova Zelanda.
  • Grup 2: 1. Hongria, 2. Alemanya de l'oest, 3. EUA, 4. Argentina, 5. Dinamarca, 6. Escòcia, 7. Islàndia, 8. Mònaco.
  • Grup 3: 1. Iugoslàvia, 2. Polònia, 3. India, 4. Suècia, 5. Canadà, 6. Brasil, 7. Gal·les, 8. Bolívia.
  • Grup 4: 1. Espanya, 2. Bulgària, 3. Romania, 4. Austràlia, 5. Colòmbia, 6. Japó, 7. Puerto Rico, 8. Uruguai.

Finals

[modifica]
Final A
# País Jugadores Mitjana
ELO
Punts MP S-B
1 Unió Soviètica Unió Soviètica Chiburdanidze, Gaprindashvili, Alexandria, Akhmilovskaya 2370 16
2 Hongria Hongria Verőci-Petronić, Ivánka, Makai, Kas 2260 11 8 43.00
3 RFA RFA Laakmann, Fischdick, Hund, Weichert 2143 11 8 37.50

Medaller individual

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.

Enllaços externs

[modifica]