Picanya

Picanya

Escut d'armes
Plaça del País Valencià
Localització
39° 26′ 08″ N, 0° 26′ 09″ O / 39.4356°N,0.4359°O / 39.4356; -0.4359
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Horta Sud
Capital	Picanya
Població humana
Població	11.760 (2023) (1.656,34 hab./km²)
Gentilici	Picanyer, picanyera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	7,1 km²
Altitud	15 m
Limita amb	València Paiporta Torrent Catarroja Alaquàs Xirivella
Partit judicial	Torrent
Dades històriques
Patrocini	Mare de Déu de Montserrat, Sant Pere i Pau de Tars
Dia de mercat	Dijous
Festa patronal	Puríssima Sang (juliol)
Organització política
• Alcalde	Josep Almenar Navarro
Identificador descriptiu
Codi postal	46210
Codi INE	46193
Codi ARGOS de municipis	46193
Altres
Agermanament amb	Panasòu
Lloc web	picanya.org

L'Honorable Vila de Picanya^[1] és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud, que limita amb les localitats d'Alaquàs, Catarroja, Xirivella, Paiporta, Torrent i València ciutat. Picanya està agermanat des de l'any 1992 amb Panasòu (França).

El terme municipal s'assenta sobre la plana al·luvial d'origen Quaternari localitzada al voltant del riu Túria. Els relleus morfològics són molt senzills; es un territori que s'eleva lleugerament des de la mar cap a l'interior, amb corbes de nivell paral·leles a la costa, que van minvant en endinsar-se cap a l'oest, fins trobar els primers peus de mont. El terme de Picanya es situa entre les isohipses dels 20 i 30 metres, amb una altitud mitjana de 15 msnm.^[2]

Alaquàs	Xirivella	València
Torrent		València Paiporta
Torrent	Catarroja	Paiporta

Del paisatge destaca el Barranc de Torrent, que naix a mes de 800 m. a la serra Calderona per desembocar a l'Albufera. Creua els termes de Xiva, Xest, Torrent, Picanya, Paiporta, Massanassa i Catarroja.^[3] Travessa el poble de Picanya dividint en dos el nucli urbà. Normalment roman eixut i porta aigua després de fortes pluges. Va tindre crescudes importants els anys 1949 i 1957.^[4] El barranc ha separat històricament les terres de regadiu de les de secà.^[5]

L'extensió del terme municipal és de 7,12 km², ocupat en gran part per diverses explotacions agrícoles, amb predomini de cítrics i cultius de temporada, així com vivers de plantes i flors i quatre polígons industrials (Faitanar, Taronja, Moret i Raga) ocupats i en producció.^[6][7]

Inicialment el nucli originari de Picanya en època musulmana el constituïa la propietat del musulmà Hamet Amazoor, també anomenada Rafal Massot^[8][9] (escrit antigament «Rahal Maçoth» o «Rahal de Maçoth»),^[10] que fou atorgada per Jaume I a Pere de Sanahuja, i els hereus d'aquest la veneren a Arnau de Romaní, que en ingressar com a religiós hospitaler el 17 de març de 1260, la cedí a l'orde per mans del lloctinent del castellà d'Amposta, fra Bernat de Salanova.^[5] Els hospitalers atorgaren carta de poblament a Picanya l'any 1248.

Picanya, que pertanyia a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital depenia del comanador de Torrent i les terres es destinaven a cultius de secà: vinyes, garroferes, oliveres i cereals.^[4]

Vistabella situada a la vora esquerra del barranc, era terra de regadiu i sempre va pertànyer a la corona i per tant baix jurisdicció reial. Dins del seu terme es trobava el lloc de Benàger, que juntament amb el de Faitanar han donat nom a la séquia de Benàger-Faitanar, derivada de la de Quart però organitzada autònomament.^[11]

Les fonts parlen de Picanya com un lloc poblat per cristians vells, per la qual cosa és possible que des d'època primerenca als territoris de Torrent i Picanya visqueren cristians que no abandonaren el territori malgrat el domini musulmà.^[10]

La primera constància directa del poble de Picanya és un document datat el 7 de juliol de 1267 en què el Castellà d'Amposta, Guido Lagessa, amb l'aprovació i consentiment de Jacobo Bentayllono, comanador de l'Hospital de València i Georgi Pau, superior de la casa, veneren a Raymundo Mullerati i al seu fill, a Berengario Domench i Pedro de Pulcrovicino, terratinents de Rahal Maçoth, per a ells i els seus successors, un dia i una nit d'aigua de la séquia de Torrent, des del diumenge a la nit fins als dilluns a la nit, per la qual havien de pagar 100 sous.^[10]

El 8 d'abril de 1383, l'esposa d'Aparici de Villena, del lloc de Picanya, llega a l'església de Torrent 300 sous, fet documentat que confirma l'existència de població, i la seua dependència de l'església de Torrent.^[12]

També es fa referència, tant a Picanya com a Vistabella, a finals del segle xv^[13][14] en la «La brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable Mossen Bernat Fenollar, Preuere», obra escrita per Mossén Jaume Gaçull; així mateix s'arreplega al «Cançoner satírich valenciá dels segles XV i XVI», de Ramon Miquel i Planas, publicat al 1911.:^[15]

« --- Los LLOCHS DELS PAGESOS --- Torrent, Alaquas, y de Vistabella, Picanya, Mislata, de Quart, y d’Aldaya y de Benetucer, Moncada, y Godella d’Albal, d’Alfafar, Patraix, y Giluella[a], y d’Almuçafes, tambe y d’Alboraya: Y de Catarroja, Ruçafa y Sollana, tambe d’Espioca, Carpesa y Payporta de Massamagrell, y de Meliana de Benimaclet, y de Borriana, y per abreujar, de tota la horta. Venien armats, en tantes maneres que no puch estar, del tot nous escriga ab vns marraçans, y espases roperes y molt engaltades, les grans ceruelleres y en guarda del nas, cascu vna’spiga: Portant les cuyraces, damunt ben esteses sens cloure ni’strenyer, correjes ni baldes cuxots y sagnies, de calces Flandeses cuyraces prou altes, de tall Genoueses que fins als genolls, los pleguen les faldes... »

El nucli sorgit al voltant d'algunes alqueries va anar configurant-se des del segle xvi a partir del Carrer Major, concretament a la cruïlla de l'actual carrer Torrent i el Major. En eixe punt, conegut com «els Quatre Cantons» confluïen el camí que unia Paiporta a Torrent, i el que anava des de la Pedrera de Picassent fins a la ciutat de València, és on van nàixer les primeres cases de l'originaria nucli urbà. Al llarg del segle xvii apareixen les primeres edificacions vora el barranc i comença a formar-se la plaça i l'anomenat camí del Carro que travessava el poble, hui anomenat camí de la Pedrera, com a continuació del carrer Major.^[16]

L'any 1598 es va crear la Confraria de la Sang, les constitucions de la qual serien aprovades per Sant Joan de Ribera. Els membres de la confraria eren majoritàriament habitants de Picanya i Vistabella, però també en podien formar part veïns d'altres pobles de la comarca.^[10]

El segle XVII suposa l'assentament definitiu del poble amb la creació dels carrers Major, Sant Josep i les places Major i Església. Vistabella es conforma bàsicament per les cases construïdes vora el barranc, els actuals carrer Almassereta i carrer del Sol.^[4]

Els pobles de Picanya i Vistabella formaven ajuntaments independents, tot i que compartien l'església i les escoles i pel que fa al procés de fusió, ambdós ajuntaments es van reunir per decidir posar-lo en marxa el 1850:^[17]

.

Va ser a l'any 1851 quan Vistabella s'annexionà a Picanya per reial decret d'11 de novembre de 1851, signat per Isabel II.^[4]

La separació física entre els dos «pobles» no es resoldria fins al 1935, durant la Segona República, quan es construí el Pont Vell sobre el barranc. El fet queda reflectit a l'acta del consistori de 9 de novembre de 1935.^[18][17]

El barri de la Florida pertanyé al municipi fins que va ser incorporat al de Paiporta al 1964.

L'any 2024 fou un dels municipis més afectats pel greu episodi de gota freda, amb immenses destrosses materials i pèrdua de vides humanes.^[19]

• 
  Avda. 9 d'Octubre
• 
  Vista de Vistabella des del Carrer Senyera
• Polígon de Raga
• 
  Vista de Vistabella des del Carrer Sanchis Guarner
• 
  Avda. Generalitat Valenciana

El 25 d'abril de 2004, Picanya va acollir la 17^a Trobada d'Escoles en Valencià, ^[20] i l'11 de maig de 2024 la va tornar a acollir, en este cas en la seua 36^a edició, on també es va commemorar el 40^é aniversari de la LUEV.^[21][22]

Just vint anys després, al març de 2024, els pobles de Picanya i Mutxamel van encetar les primeres Trobades d’Escola Valenciana de 2024 amb el lema «Fem poble, parlem valencià», crida per la llengua i pel patrimoni cultural i lingüístic. Este esdeveniment va estar coordinat per «Guaix» i «la Cívica», amb el suport del professorat i les famílies.^[22]

A Picanya, es feren diferents activitats, com ara la Trobada de Secundària i Batxillerat de l’Horta Sud el 22 de març, a la plaça del País Valencià, amb l'afluència d'estudiants de dotze centres dels municipis de Picanya, Paiporta, Torrent, Picassent, Mislata, Alaquàs i la pedania de Castellar-l'Oliveral, inserida dins del terme municipal de València, i altres actes com la Trobada Musical del 15 al 18 d’abril; la Nit del Guaix fou el 19 d’abril, i el lliurament dels premis Sambori el 26 d’abril.

A més a més dels nuclis poblacionals de Picanya i Vistabella, també hi havia població que vivia en casetes i alqueries.^[5]

L'escut de Picanya, mitjançant armes parlants, fa referència al nom del municipi. Per etimologia popular, representa un "pi" i una "canya", vegetació que abunda a la zona, sobretot vora barranc.

El terme de Picanya (juntament amb Vistabella) està conformat per les següents partides:

Partides^[5]

Grans divisions del terme^[5]

• Ricardo Capella Claramunt (rector), assassinat.^[24][25]
• Vicente Cervera Estellés (UGT), represaliat.^[26]
• Vicente Ciscar Sanz (UGT), represaliat.^[26]
• Cayetano Ciscar Cervera (CNT), llibertat provisional.^[26]
• Vicente Escribà Martí (CNT), Presó Model de València i Presó de St. Miquel dels Reis.^[26]
• Antonio Escribà Martí (UGT), represaliat.^[26]
• Ángel García García, represaliat.^[26]
• Enrique Iranzo Escoto (Izquierda Republicana), represaliat^[26]
• José Navarro Anchel (Partit Comunista), executat.^[26]
• José Navarro Hernández (CNT), Presó de St. Miquel dels Reis, condemna 30 anys.^[26]
• José Ricart Morellà (Agrupación Socialista), Presó Model de València.^[26]
• Dalmacio Sos Antonino (Izquierda Republicana), Presó del Puig, Presó de St. Miquel dels Reis, condemna de 30 anys.^[26]
• José Tarazona Alejos (CNT), represaliat.^[26]
• Severino Tarazona Alejos (CNT), detingut, Presó de Llíria.^[26]
• Bautista Tarazona Martínez (Agrupación Socialista), represaliat.^[26]
• Pascual Vilanova Vázquez (Partit Comunista), represaliat^[26]
• Bàrbara Almenar Tarazona, acusada de pertànyer a la UGT, van comdemnar-la a 30 anys dels quals, només en va complir tres a la Presó del Convent de Santa Clara de València. El 2023 el grup Dones de Picanya crea el premi Bàrbara Almenar Tarazona en el seu honor.^[27][28]
• Pilar Coll Alas, represaliada.^[27]
• Josefa Martínez Raga, represaliada.^[27]
• Argimira Montesa Casanova, represaliada.^[27]
• Trinidad Zamorano Márquez, represaliada.^[27]
• Francisco Almenar Dalmau, represaliat.^[27]
• Francisco Baixauli Serrador, represaliat.^[27]
• Manuel Fonfrías Gil, represaliat.^[27]
• Vicente Gil Tejero, represaliat.^[27]
• Eduardo Navarro Hernández, represaliat.^[27]
• Manuel Pérez Pascual, represaliat.^[27]
• Carlos Romeu Beltrán, represaliat.^[27]
• Mariano Soria Machancoses, represaliat.^[27]

A l'octubre de 2022, el poble de Picanya ret homenatge a les víctimes de la guerra civil i als represaliats pel franquisme, instal·lant un memorial a la plaça de la Constitució. L'escultura formada per dues peces de ferro de formes complementàries i corbades que s'unixen i que contenen el text i la relació de persones homenatjades. El text que dona pas al llistat de víctimes és el següent:

La peça s'ha situat allà on estava l'Ajuntament del poble en l'època de la guerra. La iniciativa va nàixer del CEL (Centre d'Estudis Locals), encapçalada per Alfred Ramos González, president del mateix. La factura de l'homenatge és obra de l'artista visual local María José Planells Martínez.^[29][30]

Picanya va ser la primera localitat valenciana a sol·licitar l'Estatut d'Autonomia pel País Valencià el 25 d'abril de 1977 i ho feu per la via de l'article 151; L'històric acord de l'Ajuntament de Picanya (simultani a la petició cursada pel municipi de Bellreguard) es va realitzar a la primera sessió, després de la constitució formal, amb caràcter de sessió extraordinària, adoptant-lo la corporació per unanimitat. L'acord deia (castellà):^[31]

La corporació municipal que va aprovar el text estava formada per:^[31]

L'acord municipal de 25 d'abril, va entrar al registre del Consell del País Valencià el 26 del mateix mes, amb nombre de Registre 162. A partir d'aquest acord, la majoria dels ajuntaments se sumaria a la iniciativa del Consell. Ciprià Císcar va ser pioner prenent iniciatives polítiques, com va ser el fet de ser el primer ajuntament en anomenar a una plaça del País Valencià, que va ser inaugurada pel president del Consell del País Valencià, Josep Lluís Albinyana.^[31] Les de la plaça obres començaren l'any 1978 al lloc on es trobava una illa de cases i magatzems que foren enderrocats per a crear-la; el carrer de la Séquia i la Plaça José Antonio desapareixien; també va afectar els carrers Major i Torrent i a la Plaça Major.^[32]

La petició de l'Estatut d'Autonomia feu que el Consell del País Valencià el 17 de juliol de 1978 concedira al poble de Picanya el tractament d’“Honorable Vila”.^[1] La denominació de la plaça va propiciar que el governador civil de València, Manuel Pérez Olea, en juliol de 1978 basant-se en l'article 11 del Reial decret-llei 10/1978, de 17 de març, pel que s'aprova el règim preautonòmic del País Valencià,^[33] anul·lara concedir el títol d'“honorable” al municipi de Picanya, tot i el que el poble després va obtindre aquest honor.^[31]

Acta notarial de sol·licitud de l'obertura del procés autonòmic, per a la constitució de la Comunitat Autònoma del País Valencià a l'empara de l'article 151 de la Constitució espanyola (castellà)^[31]

El 2022, Picanya tenia 11.665 habitants (INE).^[24][34]

El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.

• Nota: Entre el Padró de 1857 i l'anterior creix el terme municipal de Picanya perquè s'hi incorpora Vistabella, l'any 1851.

Als anys 80 del segle xx l'arqueòloga Magdalena Monraval va descobrir a Picanya un dels vestigis més antics de la població, un exaliptre corinti. La troballa planteja la possibilitat d'un poblament molt antic, ibèric. Situat a espai obert en una zona al·luvial, factor destacat en les evolucions del medi indígena, entre els segles VIII i V aC. Cal puntualitzar, pel que fa a la zona de la troballa, que possiblement l'absència de més testimonis arqueològics es dega a la manca d'exploracions sistemàtiques.^[35]

L'exaliptre és un recipient que a l'antiguitat servia per contenir perfums. És una peça de tocador habitual a l'aixovar grec encara que també els ibers tenien al seu aixovar funerari flascons amb perfums. Aquest tipus de gots es comencen a trobar a partir de 550 aC en recintes funeraris.^[35]

La peça trobada a Picanya forma part del repertori de ceràmiques gregues, púniques i romanes, de la Col·lecció Miguel Martí Esteve. De totes les peces d'aquesta col·lecció, únicament l'exaliptre té una documentació externa que indica el lloc de la troballa. A l'etiqueta consta, «Hort de Vicent Pla. Picanya».^[35]

L'Hort de Pla és una àmplia propietat amb un mas de considerable importància. La zona actualment està dedicada al cultiu de cítrics, lleugerament abancalada, s'observen les modificacions sofertes per l'adequació d'aquests cultius. Podria pensar-se que la troballa devia realitzar-se en el moment de la construcció d'alguna de les dependències de la finca. L'espai ocupat per aquesta propietat és molt considerable i les tasques agrícoles han afavorit en gran manera l'alteració del paisatge, no obstant això, i ateses les característiques geològiques de la zona, el nivell arqueològic pertanyent a aquesta troballa podria molt bé estar a considerable profunditat.^[35]

Dimensions de la peça
Llarg màxim: 8,65 cm. (inclosa l'ansa).
Ample màxim: 7,10 cm. (correspon al diàmetre màxim).
Alçària: 3,40 cm.
Diàmetre de la base: 5,00 cm.
Diàmetre de la boca: 3,80 cm.
Gruix de la paret: 0~60 cm.

Textura de la peça
Es tracta d'un petit exaliptre de fang clar decorat a base de cercles concèntrics al diàmetre de la peça. Fet d'argila beix-groguenca molt homogènia. Superfícies recobertes per engalba beix clar. Decoració geomètrica a base de cercles concèntrics a la boca del recipient. Superfície exterior: banda de color vermell maó contornejant la boca, seguida d'una altra línia fina en ocre clar força perduda. A continuació, uns traços curts en sentit radial, també a ocre. Segueix una altra banda molt fina en vermell maó, dues línies en ocre clar, i un altre filet en vermell maó, que coincideix amb el diàmetre màxim a l'alçada del nansa. A la superfície interior presenta una banda de color vermell maó i una altra en negre, ambdues concèntriques, sent la negra de major diàmetre. A la superfície exterior de la base tres cercles concèntrics, un en vermell maó i els dos estants en ocre clar. Ansa horitzontal, enganxada, de perfil sinusoidal. La base lleugerament sobrealçada.^[35]

Hi ha recipients semblants a Ritsona (Grècia) i a Rússia en soterraments de finals del segle VI aC. L'únic paral·lel peninsular és el trobat a Villaricos (Almeria). L'exaliptre de Picanya connecta el món ibèric de la Contestània, al sud del riu Xúquer, amb la zona de l'Edetània situada al nord. Actualment l'original s'exposa al Museu de la Ciutat de València on va arribar com a part del conjunt de ceràmiques gregues de la col·lecció M. Martí Esteve el 1951. Una rèplica de l'exaliptre original, obra del ceramista ceramista de Manises Xavier Morant s'exhibeix a la Biblioteca Municipal de Picanya.^[36]

Un casament a Picanya de Francesc Palanca i Roca i música de Joan García i Català, va ser dedicada a Josep Bernat i Baldoví; estrenada l'any 1859 al Teatre Princesa de València, pot ser considerada la primera sarsuela escrita en valencià de la nostra història, segons Hilari García Gázquez.^[37][38]

La investigació «Els inicis de la sarsuela en valencià (1859-1874). Un casament en 'Picaña'», d'Hilari García Gázquez, ha estat publicada a la revista científica nord-americana «Studia Iberica et Americana: Journal of Iberian and Latin American Literary and Cultural Studies» de la Universitat Estatal de Califòrnia a Fullerton.

Segons l'estudiós Hilari García Gázquez, filòleg, compositor i director d'orquestra -ha dirigit l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València entre 2011 i 2018- i actual cap de servei de Planificació Educativa en la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, aquesta sarsuela és considerada com la primera escrita en el nostre domini lingüístic, cinc anys abans de la famosa «L'esquella de la torratxa» de Serafí Pitarra i Joan Sariols, estrenada al teatre Odeon de Barcelona el 1864, i consignada, fins ara, com a fita important per ser la primera en català per la major part dels llibres i enciclopèdies.

L'obra, «fou la més exitosa del panorama escènic valencià de la dècada dels seixanta dels segle xix per l'agilitat del llibret, la familiaritat de la trama, la proximitat de la llengua i la música», segons Hilari García. Tant que va ser també estrenada a Alacant, Palma i a Barcelona, on va ser representada al Romea i el Liceu.^[39]

Estructura de sainet Aquesta sarsuela de costums valencianes, d'estructura en forma de sainet, en un acte i en vers. Va ser escrita, segons els autors, per al «benefisi de la distinguida y apresiable actriu Doña Francisca Pastor», que va interpretar el personatge de Toneta, el principal paper femení i eix de la trema sainetesca. Actuaren també en l'estrena d'aquella nit Manuel Nogueras, en el paper de l'alcalde de Picanya; Angela Burgos, com a Tomasa, tia de Toneta; Asensio Mora, en el personatge de Tonet, l'enamorat de Toneta i Angel Mollà que feia de Pascualo, rival de Tonet que pretén la mà de Toneta.

L'acció s'inicia a l'interior de la casa de Tomasa, al poble de Picanya, i després tota l'acció transcorre en aquesta població de l'Horta Sud, que en aquell temps comptava amb uns escassos 900 habitants. El llibret de l'obra, dedicat al conegut sainetista Josep Bernat i Baldoví, es va editar en la impremta de la Regeneració Tipogràfica de Ignasi Boix, el mateix any de l'estrena. L'autor del text Francisco Palanca i Roca, nascut a Alzira el 1834, va ser un popular escriptor de teatre en valencià, membre de Lo Rat Penat. En record seu es va instaurar el Premi de teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca dins dels actuals premis literaris Ciutat d'Alzira.^[39]

L'autor de la música fou Joan García i Català, un conegut compositor, violinista i director, autor de les primeres sarsueles en valencià que tingueren gran èxit popular.

Vist l'èxit popular de l'obra, amb 17 representacions seguides, els mateixos autors, a petició de l'empresari, sis mesos després, estrenen la segona part titulada «Sospirs i llàgrimes», també al teatre Princesa de València,^[40] amb els mateixos personatges. Donada la popularitat d'aquesta peça fou prorrogada el nombre de representacions previstes.

Un sabater de Picanya, és una cançó tradicional valenciana.^[41][42]

Lletra

• Església de la Mare de Déu de Montserrat del segle xvii.^[43]
• Alqueria de Moret. Conjunt arquitectònic de finals del segle XX, típic de la zona de l'horta de València. Després d'una intensa rehabilitació de diversos anys a càrrec de programes de formació de joves, les Escoles Taller i Cases d'Ofici, és ara el Centre Empresarial "Alqueria de Moret" un espai municipal on es presten els serveis de formació i mediació laboral així com de serveis a empreses i comerços de la localitat.^[4]

• Parc Europa. Està situat al costat dels carrers Hospitalaris i l'Avinguda Jaume I, i disposa d'àmplia zona enjardinada, zones de joc infantils, fonts d'aigua decoratives i per beure i pistes de petanca. El travessa el carril bici.
• Parc Panazol. Aquest extens parc està situat al carrer Germanies, molt a prop del Pavelló Esportiu Municipal. El carril bici que uneix Picanya i Paiporta passa pel mateix. Disposa de font d'aigua, zona de passeig arbrada i parc de jocs infantil.
• Parc de la Primavera
• Parc de l'Estació
• Parc de Vistabella
• Parc de Bellavista
• Parc de les Albízies
• Parc infantil Passeig de les Lletres
• Jardí Botànic
• Parc de patinatge i monopatí
• Parc Jove. És una nova instal·lació dedicada a l’oci actiu, especialment pensada per al públic adolescent i jove, on s'hi pot practicar futbol, bàsquet, ping-pong i CrossFit. L’element més singular d’esta nova instal·lació és el sostre tèxtil sobre la pista central, que permet programar activitats a l’aire lliure (concerts, cinema, teatre...) sense haver de patir per les inclemències de l'oratge.^[44]

Cap a finals de la dècada dels 1980, Picanya va apostar per l’art al carrer com a element de millora de l’espai públic. Des d’aleshores, i fins ara, un bon nombre de murals i intervencions plàstiques han transformat mitjaneres, parets o altres elements poc enriquidors del paisatge urbà, en elements artístics.^[45]

• Mural del carrer de la Pau
• Escenari de la Plaça del País Valencià
• Mural de la torre de les Aigües Potables
• Façana del Mercat Municipal
• Templet dels Amants
• Mural homenatge al TBO de l'edifici del carrer Marqués del Túria
• Mural de l'edifici del Carrer València, al costat del pont Vell
• Mural façana conservada al carrer Alqueria Rulla^[46]

• Penya Ciclista Tarazona
• Atlètic Benimar Picanya C.F.
• Picanya Bàsquet
• Club d'atletisme Camesllargues

• Quarta i Mitja Marató Picanya-Paiporta.

• Sants de la Pedra. Les festes en honor d'Abdó i Senent se celebren el 30 de juliol. Ha sigut tradicionalment la festa celebrada pels festers més joves del municipi i té els seus orígens en l'economia agrària que tradicionalment va tindre el poble de Picanya. En els darrers anys els actes festius s'han traslladat en acabar les Festes Majors de «La Sang».

• Sant Antoni Abat (Sant Antoni del porquet). Té lloc el 17 de gener amb la tradicional benedicció dels animals. Hi acudix gent d'altres pobles amb cavalls i carros.

• Falles. En l'actualitat existixen quatre Falles i una Junta Local Fallera. Per orde d'antiguitat, la primera falla que es va crear va ser la Falla Barri del Carme, que com el seu nom indica, està ubicada al barri del Carme de la població, un barri que pertany al nucli antic del poble. Posteriorment, va nàixer la Falla Plaça del País Valencià, i per acabar, la falla Avinguda Santa Maria del Puig. Cal assenyalar, que des del 1981 fins al 1993 va existir una quarta falla anomenada Falla Colon, que va acabar desapareixent. Al 2019 es va crear la falla Vistabella. D'entre les quatre falles, destaca la Falla Barri del Carme, per ser la més veterana i la que més primers premis ha aconseguit fins al moment. Quant a la Junta Local Fallera, es va fundar l'any 1981 i des d'eixe moment, s'encarrega de marcar les pautes que han de seguir les Falles als diferents concursos i actes. La Junta Local, compta amb el President Nat, que és l'alcalde que estiga governant en eixe moment, i que té un paper més aviat simbòlic. A més, està el President Executiu i els seus delegats, que pertanyen a les tres comissions. Finalment, és important ressaltar que la Junta Local, compta cada any amb dos falleres majors del poble, que són la màxima representació al món de les falles picanyer i que es trien de manera rotatòria entre les quatre Comissions de Falla, de manera que totes puguen estar representades. Les Falleres Majors cada any estan acompanyades de les seues respectives Corts d'Honor, pertanyents a totes les Falles.

• Corpus Christi. El dia del Corpus es fa una enramada de pètals de flors al llarg dels carrers pels quals transcorre la processó.^[17] Es tracta d'una festa de tradició antiquíssima, en la qual els grups de danses ballen la moma, la magrana, nanos, etc...

• Festes Majors. Se celebren en honor de la «Puríssima Sang», «La Sang», (Ecce Homo) i a la Mare de Déu de Montserrat, el segon dimecres després de Sant Pere i el 8 de setembre respectivament.^[17] Eixos dies se celebren cercaviles, actuacions musicals i de teatre, cavalcades, processons, ofrenes de flors, etc.

Picanya té una agricultura basada en la producció de cítrics i cultius de temporada, indústria amb un gran auge productiu i empreses sobretot del sector terciari, principalment de distribució, logística i serveis.^[47] En el municipi hi ha quatre polígons industrials (Faitanar, Taronja, l'Alqueria de Moret i Raga) i la zona industrial Sud.^[6][7]

Picanya està comunicada directament amb una xarxa extensa i autovies de qualitat.

• Aeroport de València (12 km), Port (13 km), A-3 (6 km), V-30 (3 km), València ciutat (6 km), Parc tecnològic (18 km).
• Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, també compta amb estació de ferrocarril (Línies 1, 2 i 7 de Metrovalència, l'estació es troba a la zona A de Metrovalència).

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 2023 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Picanya (Compromís),4 del Partit Popular (PP) i 1 VOX.

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Picanya
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	PSOE		Josep Almenar i Navarro	3.305		9 (-2)
	Partit Popular		Remedios Pellicer	1.479		4 (+2)
	Compromís per Picanya		Guillem Gil Puig	1.241		2 (+1)
	VOX		Ángel García de Marina	471		1 (+1)
	Vots en blanc			86
Total vots vàlids i regidors				6582	100 %	17
	Vots nuls			60
Participació (vots vàlids més nuls)				6642	**
Abstenció				*	**
Total cens electoral				'*	100 %**
Alcalde: Josep Almenar i Navarro (PSPV) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://picanya.org/rs/55974/d112d6ad-54ec-438b-9358-4483f9e98868/a3b/filename/resultats-municipals-autonomiques-2023.pdf (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

A continuació s'inclou una llista incompleta dels alcaldes anteriors a l'any 1979:

Des de 1983 l'alcalde de Picanya és Josep Almenar Navarro de PSPV-PSOE.^[50][51]

• Francisco Valero i Simó (Picanya 1895 - 1969) fou empresari i advocat.
• Ciprià Císcar Casaban (Picanya, 1946) és un advocat i polític.
• Víctor Fuentes Prósper (Picanya, 1948) és un economista i polític.
• Carmen Amoraga Toledo (Picanya, 1969) és una periodista, política i escriptora.

• 
  Cementeri Parroquial de Picanya
• 
  Església de Picanya
• 
  La festa del Corpus
• 
  Plaça Major
• 
  Avinguda de Germanies
• 
  Rosa dels Vents
• 
  Carrer de la Senyera
• 
  L'autovia Torrent-València al seu pas per la partida del Realenc.
• 
  Rotonda a Picanya, direcció València Torrent.

• Ajuntament de Picanya
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística