Penàguila

Penàguila

Escut d'armes
Localització
38° 40′ 45″ N, 0° 21′ 33″ O / 38.679166666667°N,0.35916666666667°O / 38.679166666667; -0.35916666666667
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	l'Alcoià
Capital	Penàguila (en)
Població humana
Població	313 (2023) (6,27 hab./km²)
Gentilici	Penaguilenc, penaguilenca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	mancomunitat El Xarpolar
Superfície	49,92 km²
Altitud	685 m
Limita amb	Alcoleja Cocentaina Gorga Relleu Sella Benilloba Benasau Benifallim Alcoi la Torre de les Maçanes
Partit judicial	Cocentaina
Dades històriques
Festa major	Verge del Patrocini (19 d'agost)
Organització política
• Alcalde	Carlos Blanes Gisbert
Identificador descriptiu
Codi postal	03815
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03103
Codi ARGOS de municipis	03103
Lloc web	penaguila.es

Penàguila és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià. El seu terme té 49,9 km².

Situat en el domini prebètic valencià, el municipi de Penàguila s'estén des de l'Ull del Moro (1051 m), a l'oest, fins a l'alt de la Creueta a l'est, formant part dels vessants septentrionals de la serra d'Aitana i obert cap a la foia d'Alcoi. Recorre el terme longitudinalment el riu de Frainós, que afluïx en el riu Bolet.

La localitat està enclavada en el vessant occidental de la Serra d'Aitana. Es comunica, a través de la CV-70 que enllaça amb l'autovia A-7, amb Alacant i València. Limita amb els termes municipals d'Alcoleja, Alcoi, Benasau, Benifallim, Benilloba, Cocentaina, Gorga, Relleu, Sella i la Torre de les Maçanes.

El clima és mediterrani, matisat per l'altitud i la seua localització a l'interior, a les valls d'Alcoi, amb una temperatura mitjana anual de 14,5 °C i unes precipitacions de 536 mm.^[1]

D'origen musulmà, la vila estigué totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres; així com diversos casalots senyorials. En el segle xiii serà protagonista el seu castell degut a les insurreccions d'Al-Azraq. Dominats els sublevats en l'any 1258, els mudèjars seran expulsats de la població, que va quedar així despoblada. El rei Jaume I d'Aragó en fou el primer senyor, el qual en document fet a Cocentaina el 18 de juny de 1258 donà la senyoria de Penàguila al cavaller Ximèn Peres d'Orís. Després de la segona sublevació, en la qual morirà al-Azraq, les terres seran entregades (1276) als ballesters que defensaven el castell, i per tant, fou repoblada amb cristians de natura.^[2] Un descendent de Ximèn Peres d'Orís, Joan Ximèn d'Orís, senyor de Penàguila, en vengué les terres a Bernat de Cruïlles, ja senyor de Penàguila. L'any 1338 Pere III el Cerimoniós va fortificar-lo, i encarregà la seua defensa a Sanxo Lopez de Boltaina. Fou vila reial amb dret a vot en les Corts Valencianes. Fins a l'any 1535 depengueren de la seua parròquia les esglésies d'Alcoleja, Ares, Benigali i Beniafe. Pertanyé durant els segles XV i XVI a la família Fenollar i després als marquesos de Guadalest.

Ha tingut sempre un alt índex de població, perquè l'expulsió dels moriscos no va afectar-la, així com el fet que en el segle xviii s'hi instal·laren tres fàbriques de mantes morellanes (més de 1.000 habitants); fins i tot, en el present segle ha sofrit una contínua regressió arribant als 334 veïns (penaguilencs o penaguilers) l'any 2006.

Tot seguit, s'hi mostra l'esdevenir demogràfic de la població del municipi al llarg de l'època estadística:

Des de 2019 l'alcalde de Penàguila és Salvador Català Picó del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).^[3]

• Porta medieval "El Portalet".
• Casa dels Fenollars.
• Casa dels Moncada.
• Jardí de Santos.
• Font dels 30 canons.
• Castell de Penàguila.

• Bernat Fenollar (1438? - 1516), eclesiàstic i poeta clàssic valencià.^[4]
• Joaquim Company i Soler (1732 - 1813), franciscà i arquebisbe de Saragossa i València.
• Pasqual Boronat i Barrachina (1866 - 1908), erudit, historiador i eclesiàstic.
• Francesc de Paula Ibáñez i Ibáñez (1876 - 1936), sacerdot beatificat pel papa Joan Pau II el 2001.^[5]
• Patrocini Agulló i Soler (Penàguila, 1909 - Sabadell, 1966), activa defensora dels més necessitats.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons

• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.