Kapi (empresa)

Kapi

Epònim	capità
Dades
Sobrenom	Pinguy
Tipus	empresa fabricant de motocicletes
Indústria	indústria automotriu
Història
Creació	1950
Fundador	Federico Saldaña
Data de dissolució o abolició	1957
Activitat
Produeix	motocicleta, motocarro i microcotxe
Governança corporativa
Seu	Barcelona

Kapi fou una marca catalana de motocicletes, motocarros i microcotxes, fabricats a Barcelona durant els anys 50.^[1]

Kapi fou fundada a Burgos (Espanya) pel capità d'infanteria Federico Saldaña Ramos^[2] (d'aquí li ve el nom, ja que Capi és el diminutiu de capità, i amb K quedava més "internacional"). A Burgos ja va desenvolupar un petit vehicle que fou acollit favorablement i el va registrar amb el número de patent 194.762. Tot seguit, Saldaña es va traslladar a Barcelona i s'instal·là inicialment al número 550 del carrer de València, canviant-se després al carrer Robreño, 86. Les seves oficines eren a la Rambla de Catalunya, núm. 41.^[3]

El 1956 l'empresa patí serioses dificultats i ben aviat tancà les portes. Entre 1958 i 1959 es liquidaren les unitats en estoc sota la marca Pinguy, i la llicència de fabricació fou venuda a Munguía Industrial, empresa basca que fabricà més endavant el Goggomobil.

Kapi va produir gran quantitat de models, dels quals no hi ha gaire documentació.

Les motocicletes Kapi es fabricaren entre 1953 i 1957 i duien motor Pons o Hispano Villiers de 125 cc i bastidor Dunjó.^[1] D'altra banda, Dunjó produí també alguns motocarros per a Kapi.^[3]

Pel que fa als microcotxes, algunes fonts en calculen la producció total al voltant de les 70 unitats i d'altres la situen en gairebé 300.^[4] Els models més coneguts són els següents:^[3]

• 1950. Primer Kapi fabricat a Barcelona. Es tractava d'un microcotxe de quatre rodes amb carrosseria tipus coupé, motor Montesa de 125 cc i una velocitat màxima de 50 km/h. Més tard, el motor fou substituït per l'Hispano Villiers.
• 1951. Apareix el seu model més conegut, el Kapiscooter, tricicle del qual també n'hi hagué una versió per a transportar mercaderies. La versió 125 F duia motor de dos temps Hispano Villiers de 125 cc, i la 175 F4T un de 175 cc quatre temps Fita AMC. En ambdós casos, amb ubicació posterior i transmissió per cadena a una sola de les rodes.
• 1952. Model descapotable d'escassa producció sense portes amb motor bicilíndric de 350 cc i 16 CV de potència, amb una velocitat màxima de 94 km/h. També s'anuncià un model de 250 cc anomenat Topolino. Els preus d'aquell any eren de 24.000 pts pel Kapiscooter i gairebé 50.000 pel model de 350 cc.
• 1953. Es presenten a la Fira de Mostres de Barcelona dos nous models de carrosseries oberta i tancada amb línies esportives. El model Kapiscooter passa a incorporar també el motor Hispano Villiers de 197 cc amb preus que anaven de les 23.000 a les 24.750 pts.
• 1954. Canvi de denominació dels Kapiscooter: el 125 passa a denominar-se FV3, amb un preu de 24.900 pts (el 175 F4T passa a costar-ne 28.900).
• 1955. Es presenta el Chiqui, cotxet de quatre rodes amb les posteriors molt juntes, que es va vendre a 26.000 pts. També aquest any es presentà el model 4T 7TR de quatre places amb dues portes -que en la versió Lujo costava 32.500 pts- i s'anuncià el Kapi 2CV descapotable amb dues i quatre places, amb un preu de 32.500 pts. Aparegueren també el Platillo Volante ("plat volador") basat en el Kapiscooter però amb portes i sostre, amb línies més modernes, i dos petits automòbils: el JIP 2CV -inspirat en el Jeep clàssic- a 21.900 pts i l'M190, còpia del Mercedes Benz 190 que possiblement no es va arribar a fabricar.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kapi

• Història de Kapi (castellà)
• Història dels microcotxes Kapi Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)