Protoquítxua
| Tipus | protollengua  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Quechuan (en)  | |
El protoquítxua és la llengua mare hipotètica o protollengua que hauria donat origen a les diverses llengües de la família de llengües quítxues. Aquesta protollengua és reconstruïda amb base en l'evidència trobada pels lingüistes en les llengües modernes així com en els registres de les formes antigues.
Desenvolupament
[modifica]Va ser parlada a la regió central de l'antic Perú segons Alfredo Torero. Després es va anar expandint cap al sud en reemplaçament del aimara. A principis del segle v, el protoquítxua hauria creuat la serralada per a instal·lar-se en la serra central (Vall del Mantaro), llavors protoaimaraparlant, produint-se la divisió entre Quítxua I (a l'est) i Quítxua II.
Fonologia
[modifica]
Les síl·labas de les llengües quítxues es componen com a mínim d'una vocal com nucli. Per regla general, accepten una consonant en posició d'atac i coda (principi i fi de síl·laba, respectivament).
Es distingeixen tres fonemes vocàlics: una vocal oberta /a/ i les tancades arrodonida /o/ no arrodonida /i/. La pronunciació precisa d'aquests fonemas vocàlics varia amb el seu entorn fonètic. El veïnatge d'una consonant uvular produeix al·lòfons més centralitzats com [ɑ], [e], [ɛ], [o], [ɔ] i la de la semiconsonant palatal /j/ també provoca un avançament d'/a/ a [æ]. Quant a les consonants, el protoquítxua hauria comptat amb tres nasals /m, n, ɲ/ quatre oclusives /p, t, k, q/, dues africades /t͡ʃ, ʈ͡ʂ/, tres fricatives /s, ʂ, h/, dues aproximants /j, w/ i dues o tres líquides /ʎ, ɾ, (l)/.
| Bilabial | Alveolar | Postalveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ɲ | |||||||||||||
| Oclusiva | p | t | k | q | ||||||||||||
| Africada | t͡ʃ | ʈ͡ʂ | ||||||||||||||
| Fricativa | s | ʂ | h | |||||||||||||
| Aproximant | j | w | ||||||||||||||
| Lateral | (l) | ʎ | ||||||||||||||
| Vibrant | ɾ | |||||||||||||||
Correspondències fonètiques
[modifica]La següent taula mostra els numerals en proto-quítxua i la seva evolució en diferents llengües quítxues modernes:
| GLOSSA | PROTO- QUÍTXUA | Quítxua I | Quítxua II | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Huailas | Huánuco | Huanca | Pacaraos | Cajamarca | Imbabura | Salasaca | Tena | Ayacucho | Cusco | Bolívia | Santiagueño | ||
| '1' | suk | huk | huk | huk, suk | huk | suχ | ʃux | ʃuh | ʃuk | huk | hux | ux | suk |
| '2' | iʂkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃkaj | iʃgaj | iʃki | iʃki | iskaj | iskaj | iskaj | iʃkaj |
| '3' | kimsa | kima, kimsa | kimsa | kimsa | kima | kimsa | kinsa | kinsa | kinsa | kimsa | kinsa | kinsa | kimsa |
| '4' | ʈʂusku | ʧusku | ʧusku | ʈʂusku | ʈʂusku | ʈʂusku | ʧusku | ʧusku | ʧusku | tawa | tawa | tawa | taa |
| '5' | piʧqa | piʦqa | piʧɢa | piʧʔa | pisχa | piʧqa | piʧa | piʧka | piʧka | piʧχa | pisqa | pʰiʃqa | piʃqa |
| '6' | suqta | huqta | suχta | suʔta | huχta | suχta | sukta | sukta | sukta | suχta | suqta | suhta | suqta |
| '7' | qanʈʂis | qanʧis | ɢanʧis | ʔanʈʂis | ʁanʈʂis | qanʈʂis | kanʧis | kanʧis | kanʤis | χanʧis | qanʧis | qanʧis | qanʧis |
| '8' | pusaq | puwaq | pusaχ | pusaː | puwaχ | pusaχ | pusax | pusah | pusak | pusaχ | pusaq | pusah | pusaq |
| '9' | isqun | isqun | isɢun | isʕun | isʁun | isqun | iskun | iskun | iskun | isχun | isqun | hisqʼun | isqun |
| '10' | ʈʂunka | ʧuŋka | ʧuŋka | ʈʂunka | ʈʂuŋka | ʈʂuŋga | ʧuŋga | ʧuŋga | ʧuŋga | ʧuŋka | ʧunka | ʧuŋka | ʧuŋka |
Referències
[modifica]  | Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Adelaar, Willem F. H.; Pieter C. Muysken. «3.2 The Quechuan language family». A: The languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 052136275X.
- Cerrón-Palomino, Rodolfo. Lingüística quechua. 2ª ed.. Cuzco: Centro de Estudios Regionales Andinos 'Bartolomé de las Casas', 2003.
- Itier, César; Torero, A.. Del siglo de oro al siglo de las luces: lenguaje y sociedad en los Andes del siglo XVIII. Cuzco: Centro de Estudios Regionales Andinos 'CBC', 1995. ISBN 84-8387-020-7.
- Torero, Alfredo. El quechua y la historia social andina. Lima: Universidad Ricardo palma, Dirección Universitaria de Investigación, 1974. ISBN 9786034502109.
- Torero, Alfredo. «La familia lingüística quechua». A: América Latina en sus lenguas indígenas. Caracas: Monte Ávila, 1983. ISBN 9233019268.
- Torero, Alfredo «El comercio lejano y la difusión del quechua. El caso del Ecuador». Centro de Estudios Regionales Andinos "Bartolomé de Las Casas" [Cuzco], 4, diciembre 1984, pàg. 367-402. Arxivat de l'[ original] el 30 de novembre de 2015.
| Quítxua I |
| .svg) | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Quítxua II |
| ||||||
