Quítxua d'Ayacucho

Infotaula de llenguaQuítxua d'Ayacucho
Chanka runasimi Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius918.200 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRegió d'Apurímac, Regió d'Arequipa, Regió d'Ayacucho, Departament de Cusco, Regió de Huancavelica, Regió d'Ica, Junín, Regió de Lima i província de Lima Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
quítxua
quítxua II
quítxua meridional Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3quy Modifica el valor a Wikidata
Glottologayac1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuequy Modifica el valor a Wikidata
UNESCO989 Modifica el valor a Wikidata
IETFquy Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8125 Modifica el valor a Wikidata

El quítxua d'Ayacucho, també conegut com Ayacucho-Chanca, és un dialecte del quítxua meridional parlat als departaments d'Ayacucho, Huancavelica i la meitat occidental del departament d'Apurímac al Perú per aproximadament 1 milió de persones segons SIL International. És la variant quítxua més semblant fonològica i morfològicament a la llengua general en el temps del Virregnat del Perú, heretada per la influència de la Cultura Chanka en aquesta.

A diferència de la varietat cusquenya, la d'Ayacucho no presenta consonants oclusives glotitzades ni aspirades. El fonema oclusiu uvular /q/ es pronuncia fricatiu [χ] en totes les posicions. Aquest dialecte conserva diverses formes antigues en vocables com yaku ('aigua') allí on el cusqueny empra unu, conserva també les formes de -chik per als plurals inclusius.

Fonologia

[modifica]

Vocals

[modifica]
Anterior Posterior
Alta i u
Mitjana e * o *
Baixa a

Préstecs del castellà

El quítxua d'Ayacucho té tres vocals: /a/, /i/, i /u/, que són representades pels parlants nadius com [æ], [ɪ], i [ʊ] respectivament. Quan aquestes vocals apareixen adjacents a la fricativa uvular /χ/, es tanquen (amb [æ] en comptes d'obrir-se més), donant respectivament [ɑ], [ɛ], i [ɔ]. En els parlants bilingües, també es poden trobar les realitzacions espanyoles [a], [i], i [u]

Consonants

[modifica]

A continuació es detallen els fonemes consonants del quítxua d'Ayacucho. Els símbols ortogràfics contraris a l’IPA es donen entre claudàtors.

Fonemes consonàntics del quítxua d'Ayacucho
Labial Alveolar Palatal Velar Uvular Glottal
Oclusiva p / b * t / d * k / g *
Africada tʃ ⟨ch⟩
Fricativa f * s χ ⟨q⟩ h
Nasal m n ɲ ⟨ñ⟩
Lateral l ʎ ⟨ll⟩
Vibrant r
Semivocal ɹ ⟨rr⟩ * j ⟨y⟩ w

Fonètica

[modifica]

En la pronunciació de rapicha (fulleta) la «r» es pronuncia com la «r» de la paraula castellana «paro».

Bibliografia

[modifica]
  • Clodoaldo Soto Ruiz (1976): Diccionario quechua Ayacucho-Chanca [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú
  • Clodoaldo Soto Ruiz (1976): Gramática Quechua Ayacucho-Chanca, Ministerio de Educación del Perú
  • Clodoaldo Soto Ruiz (1993): Quechua: manual de enseñanza, Instituto de Estudios Peruanos, 2a edición. ISBN 84-89303-24-X.

Enllaços externs

[modifica]
Hi ha una edició en Quítxua meridional de la Viquipèdia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quítxua_d%27Ayacucho&oldid=33998069»