Rafael Palmero Ramos

Rafael Palmero Ramos

(2017)
Biografia
Naixement	27 juliol 1936 Morales de Rey (província de Zamora)
Mort	8 març 2021 (84 anys) Alacant
Causa de mort	càncer
Bisbe de Palència
9 de gener de 1995 – 26 de novembre de 2005
← Ricardo Blázquez Pérez José Ignacio Munilla Aguirre →
Bisbe d'Oriola-Alacant
26 de novembre de 2005 – 27 de juliol de 2012
← Victorio Oliver Domingo Jesús Murgui Soriano →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1988–), sacerdot catòlic (1959–)
Consagració	Marcelo González Martín
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista Bisbe d'Oriola-Alacant 26 novembre 2005 – 27 juliol 2012 ← Victorio Oliver Domingo – Jesús Murgui i Soriano → Diòcesi: bisbat d'Oriola-Alacant Bisbe de Palència 9 gener 1996 – 26 novembre 2005 ← Ricardo Blázquez Pérez – José Ignacio Munilla Aguirre → Diòcesi: bisbat de Palència Bisbe titular de Petina 24 novembre 1987 – Diòcesi: bisbat de Petina Bisbe auxiliar de Toledo 24 novembre 1987 – 9 gener 1996 Diòcesi: arquebisbat de Toledo

Rafael Palmero Ramos (Morales de Rey, 27 de juliol de 1936 - Alacant, 8 de març de 2021) fou un sacerdot catòlic espanyol que va ser bisbe auxiliar de Toledo (1987-1996), bisbe de Palència (1996-2006) i bisbe d'Oriola-Alacant (2006-2012).^[1]

Ordenat sacerdot el 13 de setembre de 1959 a Astorga, cursa estudis d'humanitats i filosòfics i els dos primers anys de teologia al seminari conciliar d'Astorga. De 1961 a 1965 fou Secretari d'Estudis i Professor d'Eclesiologia i de Doctrina Social de l'Església al Seminari Major Diocesà d'Astorga; de 1963 a 1968 fou delegat episcopal de Càritas diocesana d'Astorga. De 1968 a 1972 fou secretari particular de l'arquebisbe de Barcelona Marcelo González Martín. Després, a Roma, va ampliar la seva formació teològica. Allí va obtenir la llicenciatura i el doctorat en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana i la llicenciatura en Ciències Socials per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d'Aquino “Angelicum”. De 1972 a 1987 fou vicari general i professor del Seminari Major de Toledo i ardiaca de la seva catedral.

El 24 de novembre de 1987 va ser nomenat bisbe auxiliar de Toledo i bisbe titular de Pedena. Va rebre l'ordenació episcopal el 24 de gener de 1988. El 9 de gener de 1996 va ser traslladat a la seu episcopal de Palència. El 21 de gener de 2006, va prendre possessió del seu càrrec com a bisbe d'Oriola-Alacant a la Catedral d'Oriola.^[2] Fins al 24 de desembre de 2005 va ser president del patronat Las Edades del Hombre.

El 5 de gener de 2011 va ser nomenat per Benet XVI membre del Pontifici Consell per a la Pastoral de la Salut. En la Conferència Episcopal Espanyola fou membre de la Comissió Episcopal de Pastoral i del Consell d'Economia de 1999 a 2012.^[3] El juliol de 2012 es va jubilar.^[4]

• 1990: Santidad es alegría, Editorial Monte Carmelo (Burgos).
• 1992: El hombre más feliz de la tierra (2ª edición de Santidad es alegría), Editorial Monte Carmelo (Burgos).
• 1994: Beato Hermano Rafael. ¡Sólo Dios! (Cartas a sus tíos), Editorial Monte Carmelo (Burgos).
• 1998: Una diócesis con suerte: ¡Palencia tiene Trapa!, Editorial Monte Carmelo (Burgos).
• 2000: Teología del dolor y de la enfermedad, Editorial Monte Carmelo (Burgos).
• 2000: Una serena alegría, Editorial Monte Carmelo (Burgos).

• «Obra de Rafael Palmero Ramos» a Dialnet.
• Notícies sobre Rafael Palmero Ramos a El País