Muisca
| muysccubun | |
|---|---|
| Tipus | llengua  |
| Ús | |
| Parlants | Extingida |
| Autòcton de | Cundinamarca, Boyacá, Santander |
 | |
| Classificació lingüística | |
| Llengües lenmitxí (potser macrotxibtxa) | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | chb |
| ISO 639-3 | chb |
| Glottolog | chib1270 |
| IETF | chb |
El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià. Aquesta llengua fou parlada entre el segle v aC i el segle xviii, quan l'ús de llengües indígenes fou prohibit per reial cèdula de Carles III d'Espanya el 10 de maig de 1770.[1]
Fonts
[modifica]Tenim coneixements de la llengua per mitjà de vocabularis, gramàtiques i catecismes, ordenats segons una cèdula reial de 1580 i redactats el segle xvii per ensenyar el muisca als missioners i el catecisme als indígenes. D'aquests se'n conserven alguns manuscrits,[2] així com versions fragmentàries dels cronistes del segle xvi.
Descripció
[modifica]Es pot descriure com una llengua aglutinant i polisintètica. L'ordre de l'oració és Subjecte-Verb-Objecte. El genitiu s'indica suprimint la vocal final del nom. Els sufixos de cas gramatical són -c(a), n(a) i -s(a), i són marcadors d'objectiu, ubicació i curs respectivament.
Els pronoms personals:
- hγcha = jo
- chie = nosaltres
- mue = tu
- mie = vosaltres
- sisγ = este, esta, estes
- γsγ = eix, eixa, eixes
- asγ = aquell, aquella, aquells[3]
El sistema verbal es caracteritza per la presència de marcadors del verb "ser" o "verb substantiu":
- -gue (possiblement [we]) = present o pretèrit
- -nga = futur
- -ngabe = condicional futur
- -san = condicional present o pretèrit
- -va = interrogatiu present o pretèrit
- -nnua = interrogatiu futur
- -nza = negatiu
- -nzacan = condicional negatiu
La resta de verbs estan agrupats en dos tipus de conjugació, segons si el temps present-pretèrit està marcat pels sufixos -squa o -suca. La conjugació inclou prefixos personals (ze-, um-, a-, chi-, mi-, asγ-). Una característica del sistema són els verbs de baixa especificació semàntica, com l'arrel verbal -b-ta-(-squa) que indica transitivitat, es posposa a les marques de cada verb transitiu per adquirir un significat concret (per exemple u-b-ta-squa = deixar anar); també l'arrel transitiva -b-ga(-squa). L'arrel verbal intransitiva -mi(-squa) entra en la composició dels verbs intransitius.[4]
Fonologia
[modifica]D'acord amb els texts coneguts es pot presentar el següent quadre de fonemes del muisca:
Vocals
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Altes | i | u | |
| Mitjanes | e | ɨ <γ, ɣ, y> | o |
| Baixes | a |
Consonants
| labial | alveolar | postalveolar/retroflexa | velar | glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusives sordes | p | t | k <c, q, qu> | ' <¿h?> | |
| fricatives sonores | β /b/ <b> | ɣ /g/ <g, ¿gu?> | |||
| nasals | m | n | η <ng> | ||
| fricatives sordes | f | s | ʃ ʂ <x> <ch> | ||
| africades sordes | ts, tʂ /ts/ <z, ç> | ||||
| vibrants | ɾ, r <r> | ||||
| aproximants | w <gu> |
Escola Jizcamox
[modifica]Són pocs els colombians que avui en dia tenen coneixements de muisca, després de la prohibició de la llengua el 1770. Tanmateix, en un esforç per revifar la llengua, a l'escola Jizcamox, el nom de la qual vol dir “guarint amb les mans”, de la població de Cota (Cundinamarca), es fan classes de muisca a aproximadament 150 estudiants decendents directes dels muisques.[1]
Projecte Muysc cubun
[modifica]El Departament d'Antropologia i Lingüística de la Universitat Nacional de Colòmbia realitza des del 15 de juny de 2008 un projecte anomenat Muysc cubun,[5] entre els objectius del qual s'hi troben la trascripció de les fonts primàries de la llengua, la creació d'un diccionari virtual i la recol·lecció i registre de muisquismes.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Indígenas-Colombia: Encuentros cercanos» (en castellà). IPS, 28-11-2007. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ Manuscrit Anònim de la Biblioteca Nacional de Colòmbia Diccionario y Gramática Chibcha. Transcripció i Estudi Analític a càrrec de María Stella González de Pérez. Bogotà: Insituto Caro y Cuervo, 1988.
- ↑ Aquestes darreres equivalències fetes en valencià, variant que conserva els tres graus de demostratiu com el muisca, no tindrien un equivalent directe en català estàndard
- ↑ Adelaar, Willem F.H. 2005 Verbs de baixa especificació semàntica i expressions idiomàtiques en muisca Estudios de Lingüística del Español 22: 2.
- ↑ Universitat Nacional de Colòmbia, Portada Proyecto Muysc cubun, consultat el 05 de maig de 2010
