Taushiro
Tipus | llengua amenaçada, llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 1 (2002 ) |
Autòcton de | Departament de Loreto |
Estat | Perú |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-3 | trr |
Glottolog | taus1253 |
Ethnologue | trr |
UNESCO | 657 |
IETF | trr |
Endangered languages | 2163 |
El taushiro, també conegut com pinche o pinchi, és una possible llengua aïllada gairebé extingida de l'Amazònia peruana vora l'Equador. L'any 1975 es van registrar set parlants. Un reportatge mostrat en el 2014 per América Televisión va indicar l'existència d'una persona que parla aquesta llengua i finalment el 2017 Amadeo García (l'últim parlant), va ser entrevistat al New York Times el 2017 i el mateix any va ser condecorat pel Ministeri de Cultura en el dia de la llengua materna.[1]
El primer glossari de Taushiro contenia 200 paraules i va ser recollit per Daniel Velie el 1971.[1]
Classificació
[modifica]Seguint Tovar (1961), Loukotka (1968),[2] i Tovar (1984), Kaufman (1994) assenyala que, tot i que el taushiro ha estat vinculat a les llengües zaparoanes, comparteix correspondències lèxiques més grans amb Candoshi-Shapra i especialment amb l'omurano. El 2007 va classificar taushiro i omurano (però no Kandoshi) com a llengües saparo-yawan.
Jolkesky (2016) també assenyala que hi ha semblances lèxiques amb tequiraca i leco.[3]
Alfabet
[modifica]El taushiro compta amb un alfabet oficial fet pel Ministeri de Cultura del Perú i establert mitjançant Resolució Ministerial Núm. 110-2020-MINEDU, del 25 de febrer de 2020, amb 17 lletres i una apòstrof conformen l'alfabet tuashiro: a, ch, e, h, i, j, k, n, ñ, o, r, sh, t, o, w, i, '.[4]
Gramàtica
[modifica]El Taushiro és una llengua que usa postposicions en lloc de preposicions, i a més usa l'ordre sintàctic verb-subjecte-objecte (VSO)[5]
Amadeo García García
[modifica]El juny de 2015, l'únic parlant nadiu que quedava, Amadeo García García, residia a "Intuto al riu Tigre a la regió peruana nord-est de Loreto". Zachary O'Hagan va fer treballs de camp específics amb ell sobre temes com etnohistòria, genealogia, pràctiques socioculturals, lèxic i gramàtica.[6]
Des del desembre de 2017, lingüistes governamentals del Ministeri de Cultura, en col·laboració amb Amadeo, han creat una base de dades de 1.500 paraules taushiro, 27 històries i tres cançons.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Casey, Nicholas «Thousands Once Spoke His Language in the Amazon. Now, He’s the Only One.». New York Times, 26-12-2017.
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016.
- ↑ «Taushiro» (en castellà). Ministeri de Cultura (Perú).
- ↑ Alicea, Neftalí. 1975. Análisis preliminar de la gramática del idioma Taushiro. (Datos Etno-Lingüísticos, 24.) Datos Etno-Lingüísticos. Lima: Instituto Lingüístico de Verano.
- ↑ O’Hagan, Zachary. «Taushiro and the Status of Language Isolates in Northwest Amazonia» (PDF). University of California, Berkeley, 17-11-2015. [Consulta: 26 desembre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Neftalí, A. (1975). Vocabulario taushiro (Datos Etno-Lingüísticos, 22). Lima: Summer Institute of Linguistics.