Shipibo

Shipibo

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	34.152  (2017 )
Autòcton de	Perú, Departament de Huánuco, Departament de Loreto i Departament d'Ucayali
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües pano-tacanes llengües pano
Codis
ISO 639-3	shp
Glottolog	ship1253
Ethnologue	shp
IETF	shp

El shipibo (o shipibo-conibo) és la llengua més parlada de la família pano amb uns 8000 parlants dels 28.000 amb els quals compta l'ètnia shipibo-conibo en el Perú.^[1] El shipibo té quatre dialectes:

• Conibo
• Shitibo
• Malibo
• Shipibo

Els shipibo-konibo no tenen un nom massa específic per a la seva llengua i la criden usualment [non] joi 'nostra llengua' enfront de la denominació nawan joi 'llengua dels estrangers' que s'aplica tant a l'espanyol com a altres grups indígenes, especialment els altres grups que no parlen llengües pano.^[2]

El shipibo-konibo és una llengua consistentment de nucli final, és a dir, en un sintagma el nucli del mateix va al final d'aquest sintagma. I a conseqüència d'això presenta un ordre bàsic predominant Subjecte Objecto Verb i usa postposicions enlloc de preposicions, a més de que els complements del nom i els genitius precedeixen al nom al que complementen.

El shipibo-konibo presenta un alineament morfosintàctic de tipus consistentment ergatiu. Això contrasta amb altres llengües pano que presenten ergativitat escindida on el sistema de marcatge ergatiu es restringeix usualment a noms comuns però els pronoms usen un sistema de marcatge nominatiu-acusatiu.^[3]

Les següents oracions mostren algunes oracions en les quals apareixen participants A (subjecte d'oració transitiva), O (objecte d'oració transitiva), Sa (subjecte actiu d'oració intransitiva) So (subjecte inactiu d'oració intransitiva):Valenzuela, Márquez Pinedo i Maddieson (2001:282): (1) E-a-ra isin-ai (So)

1ªPERS-ABS-EV estar.malalt-Inc

'Estic malalt/a'

(2) E-a-ra Kako-nko ka-iba-ke (Sa)

1ªPERS-ABS-EV Caco-DIR anar-PSD2-CMPL

'Jo vaig ser al Caco ahir'

(3) E-a-ra nawa-n ochíti-nin natex-ke (A y O)

1ªPERS-ABS-EV mestís-GEN gos-ERG mossegar-CMPL

'El gos del mestís em va mossegar'

(4) E-n-ra nawa-n ochíti jamá-ke (A y O)

1ªPERS-ERG-EV mestís-GEN gos:ABS patear-CMPL

'Jo vaig pegar una cossa al gos del mestís'

• Eugene I. Loos (1999). «8. Eugene E. Loos. «8. Pano». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages. 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 227-250. 
• Valenzuela, Pilar (2000): "Ergatividad escindida en wariapano, yaminawa i shipibo-konibo" en Indigenous languages of lowland South America.[1] Essays on indigenous languages of lowland South America. Contributions to the 49th International Congress of Americanists in Quito 1997, Universitat de Leiden.

• Lliçons per a l'aprenentatge de l'idioma Shipibo Arxivat 2011-06-26 a Wayback Machine.
• Ethnologue.com - Reporti de l'idioma shipibo (en anglès)
• PROEL - Idioma shipibo.