Minica huitoto
Witoto mɨnɨca | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 1.705 (2000 ) |
Autòcton de | Departament de l'Amazones, Caquetá i Putumayo |
Estat | Colòmbia i Perú |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües bora–witoto Llengües witoto | |
Codis | |
ISO 639-3 | hto |
Glottolog | mini1256 |
Ethnologue | hto |
IETF | hto |
Endangered languages | 4282 |
El minica, minica huitoto o minica witoto és una llengua indígena de la subamília huitoto parlada per uns pocs milers de parlants a la regió frontera entre Perú i Colòmbia.[1]
La llengua es parla principalment en el curs superior del riu Igara-Paraná, a l'Illa dels Micos sobre el riu Caquetá i en el riu Caguán, prop de San Vicente del Caguán. La majoria de parlants són bilingües i estan alfabetitzats tant en la llengua indígena com en espanyol (a Colòmbia 75% alfabetitzats en llengua indígena i 85% en espanyol). S'ha compilat un diccionari i una gramàtica escrita de la llengua.[1] Al Perú només queden cinc parlants.[1]
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]Anterior[2] | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Tancada | i i | ɨ ɨ | u u |
Mitjana | e e | o o | |
Oberta | a a |
Consonants
[modifica]Bilabials | Dentals | Dorsals | Glotals | |||
---|---|---|---|---|---|---|
Palatals | Velars | |||||
Oclusives | Sorda | p p | t t | k k | ʔ ʔ | |
Sonora | b b | d d | g g | |||
Fricativa | Sorda | ɸ ɸ | θ θ | h h | ||
Sonora | β β | |||||
Africada | Sorda | č t͡ʃ | ||||
Sonora | j d͡ʒ | |||||
Nasal | m m | n n | ñ ɲ | ŋ ŋ | ||
líquida | r r |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ethnologue report for language code:hto
- ↑ Aschmann, Richard P. Proto-Witotoan. Dallas: Summer Institute of Linguistics, 1993, p. 159. ISBN 0-88312-189-1.