Llengües bora–witoto
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Subdivisions | |
| ? Andoke | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
Les llengües bora-witoto (també bora-huitoto) constitueixen una família de llengües indígenes americanes formada per menys d'una desena de llengües. S'ha estimat en 5.400 anys de diversificació lingüística, per mitjans glotocronològics. El seu nombre de parlants era de ~18.300 (2009)[1]
Classificació
[modifica]Llengües de la família
[modifica]Les llengües bora-huitoto consten dels següents llengües:
- Família bora (borano, borán, mirañano, miraña)
- Família witoto (huitoto, huitotoano, witotó, witótoan, huitoto-ocaina)
- Ocaina (okaina) Departament de Loreto, Perú; Amazones, Colòmbia
- Nüpode (nüpode, nüpode huitoto) Perú
- Minica (meneka, witoto muinane, minica huitoto, mɨnɨca) Amazones, Colòmbia; Perú
- Murui (huitoto, bue, murui huitoto) Perú; Amazones, Colòmbia; Amazones, Brasil
- Coeruna (koeruna) Amazones, Brasil ?? (†)
- Nonuya (nonuña, nyonuhu, nononota, achiote, achote) Loreto, Perú; Peña Roja, Colòmbia
- Coixoma (koihoma, koto, coto, orejón) Loreto, Perú ?? (†)
(†) = llengua morta
Relació amb altres llengües
[modifica]L'andoque és una llengua classificada normalment com llengua aïllada. No obstant això, alguns autors han proposat que està llunyanament emparentada amb el bora-huitoto pel que s'ha proposat la macrofamília hipotètica llengües bora-witoto-andoque formada per tres branques:[2]
- I. Família bora
- II. Família witoto
- III. Andoque
Fos d'aquesta proposta el projecte de comparació sistemàtica ASJP troba la major proximitat lèxica del Bora-Witoto amb les llengües zaparoanes,[3][4] no obstant això, aquesta similitud podria deure's a raons accidentals o a préstecs lèxics i no és prova en ferma de parentiu.
Descripció lingüística
[modifica]Aschmann (1993) va proporcionar una reconstrucció fonològica i lèxica del proto-bora-witoto. Sobre la gramàtica del bora una bona referència és Thiesen (1996) i sobre el witoto una referència estàndard és Minor i Loos (1963), també Wise (1999).
Comparació lèxica
[modifica]La següent llista compara els numerals en quatre llengües bora-witoto:[5]
| GLOSSA | Bora | Miraña | Muinave | PROTO- BORA | Ocaina | Murui | Faai | PROTO- WITOTO |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | ʦʰane | ʦʰane | sááno | *ʦʰanV | tʲa- | dahe | dahé | *tʲa |
| 2 | mínʲéékʰ | míñéékʰ | míínokk | *mína-kʰ | ha | mena | mänahé | *məna |
| 3 | pʰápʰiʔʧʰ | maakʰíni | [2] + [1] | *ʦʰa-məna- | ha | dahe amani | dahé amani | *tʲa a-məni |
| 4 | pʰ ʔoxʦʰitʰ | ʦʰanénáʔ- péβahkʰáʦʰi | [2] + [2] | ? | nah | naga amaga | nagamaga | ? |
| 5 | ʦʰaʔoxʦʰitʰ | ʦʰá-ʔoxʦʰi | sa-ʔúse | *ʦʰa-ʔoxʦʰi- | tʲa-ɸííɸoroʔ | dabecuìro | dabekuiro | *tʲa-be-kwiro |
| 6 | íʔoxʦʰitʰ | gotzehihnwa | xúúga-ʔuse-t | *-ʔoxʦʰi-tʰ | a | enefebe-ll daca | énémé dahé | *ani be-[?] tʲa |
| 7 | íʔoxʦʰitʰ | zohógatigá | xúúga-ʔuse-t | *-ʔoxʦʰi-tʰ | [6] ha | enefebe-ll menaca | motöi kaima dahé | *ani be-[?] [2] |
| 8 | íʔoxʦʰitʰ | rowiʦka | xúúga-ʔuse-t | *-ʔoxʦʰi-tʰ | atʲora bi | higaikai dahé | ? | |
| 9 | íʔoxʦʰitʰ | zömötʰohʦa | xúúga-ʔuse-t igéénemeʔexé | ? | nagaa- häbäkuiro | ? | ||
| 10 | pʰaʔoxʦʰikʰi neβa | pʰáʔohʦʰíkʰi | ɸa-ʔúsee-kk | *pʰa-ʔoxʦʰi(-kʰi) | hanãʔ ɸátí | aiyoäna | ? |
Referències
[modifica]- ↑ Ethnologue:Statistical summaries
- ↑ Kaufman, Terrence. 2007. South America. In: R. E. Asher and Christopher Moseley (eds.), Atlas of the World’s Languages (2nd edition), 59–94. London: Routledge.
- ↑ ASJP - World Language Tree
- ↑ Mason, J. Alden. 1950. The languages of South America. In: Julian Steward (ed.), Handbook of South American Indians, Volume 6, 157–317. (Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143.) Washington, D.C.: Government Printing Office.
- ↑ Numerals in Bora-Witotoan languages (Rosenfelder's Metaverse)
Bibliografia
[modifica]- Aschmann, Richard P. (1993). Proto Witotoan. Publications in linguistics (No. 114). Arlington, TX: SIL & the University of Texas at Arlington.
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
- Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13-67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
- Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
- Swadesh, Morris. (1959). Mapas de clasificación lingüística de México y las Américas. México: Universidad Nacional Autónoma de México.
Enllaços externs
[modifica]- Ethnologue
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Varietats castellanes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües oficials | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||
| Criolls/altres | |||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||
