Aikanã
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 200 (2007 ) |
Autòcton de | Rondônia |
Estat | Brasil |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-3 | tba |
Glottolog | aika1237 |
Ethnologue | tba |
UNESCO | 2023 |
IETF | tba |
Endangered languages | 669 |
L'aikanã (a vegades anomenada tubarão,[1] Corumbiara/Kolumbiara, o Huari/Uari/Wari) és una llengua aïllada amenaçada[2] parlada per 200 aikanã a Rondônia,[3] Brasil. És morfològicament complexa i té l'ordre de paraules SOV.[4] L'aikanã utilitza l'alfabet llatí. Conviuen amb parlants de koaia (kwaza).
Classificació
[modifica]Van der Voort (2005) observa similituds entre l'aikanã, el kanoê, i el kwazá, però creu que les proves no són prou sòlides per enllaçar definitivament les tres llengües com a part de una sola família lingüística. Per tant, considera millor que l'ikanã és una llengua aïllada.[5] Una anàlisi computacional automatitzada (ASJP 4) per Müller et al. (2013)[6] també va trobar semblances lèxiques entre kwazá i aikanã. No obstant això, atès que l'anàlisi es va generar automàticament, l'agrupació es podria deure a un préstec lèxic mutu o a una herència genètica.
Jolkesky (2016) també assenyala que hi ha semblances lèxiques amb el kanoê, el kwazá, i el nambikwara degut al contacte.[7]
Varietats
[modifica]Varietats llistades per Loukotka (1968):[8]
- Huari (Corumbiara) - parlat entre el riu Corumbiara i el riu Guarajú, Rondònia
- Masaca (Aicana) - parlat a la riba esquerra del riu Corumbiara
- Aboba - llengua extingida parlada al riu Guarajú
- Maba - llengua extingida parlada al riu Guajejú (sense testimoniar)
- Puxacaze - parlada al riu Guajejú, Brasil (sense testimoniar)
- Guajejú - parlada a les fonts del riu Jamarí i del riu Candeia (sense testimoniar)
Fonologia
[modifica]Inventari fonològic:[9]
Vocals
[modifica]Vocal oral Vocal nasal Anterior Central Posterior Anterior Central Posterior Tancada i y u ĩ ũ Mitjana ɛ ø a~ə ɛ̃ Oberta ã
Consonants
[modifica]Labial Alveolar Palatal Velar Glotal Nasal m /m/ n /n/ ñ /ɲ/ Oclusiva p /p/
b /b/t /t/
d /d/k /k/ ’ /ʔ/ Fricativa s /s/
th /ð/j/h /h/ Africada ts /ts͡~tʃ͡/ Vibrant r /r/ Aproximant w /w/ l /l/ y /j~ʒ/
Referències
[modifica]- ↑ Hein van der Voort. A Grammar of Kwaza. Walter de Gruyter, 2004, p. 9. ISBN 3-11-017869-9.
- ↑ Hein van der Voort. «Theoretical and social implications of language documentation and description on the eve of destruction in Rondônia», 2007. Arxivat de l'original el 2008-08-30.
- ↑ «Ethnologue report for language code:tba». Ethnologue.
- ↑ «Aikana Language and the Aikanã Indian Tribe». Native Languages of the Americas website, 2008. Arxivat de l'original el 10 maig 2009.
- ↑ Van der Voort, Hein. 2005. Kwaza in a comparative perspective. International Journal of American Linguistics 71: 365–412.
- ↑ Müller, André, Viveka Velupillai, Søren Wichmann, Cecil H. Brown, Eric W. Holman, Sebastian Sauppe, Pamela Brown, Harald Hammarström, Oleg Belyaev, Johann-Mattis List, Dik Bakker, Dmitri Egorov, Matthias Urban, Robert Mailhammer, Matthew S. Dryer, Evgenia Korovina, David Beck, Helen Geyer, Pattie Epps, Anthony Grant, and Pilar Valenzuela. 2013. ASJP World Language Trees of Lexical Similarity: Version 4 (October 2013).
- ↑ (tesi).
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ «Aikana Pronunciation Guide». Native Languages of the Americas website, 2008.
Bibliografia
[modifica]- Vasconcelos, I. P. (2004). Aspectos da fonologia e morfologia da língua Aikanã. Maceió: Universidade Federal de Alagoas. (Masters dissertation).