Andoque

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Andoque

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	370  (2007 )
Autòcton de	Departament de l'Amazones i Caquetá
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües andoque-urequena
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	ano
Glottolog	ando1256
Ethnologue	ano
UNESCO	568
IETF	ano
Endangered languages	676

L'andoque és una llengua indígena americana parlada per uns pocs centenars d'indígenes andoques al curs del riu Caquetá a Colòmbia, i actualment en declivi.^[1] Pertany al grup de llengües andoque-urequena.

En 2000 es va censar que hi havia 610 parlants en l'àrea del riu Anduche, aigües avall d'Araracuara (Amazones, Colòmbia); 50 d'ells eren monolingües en aquesta llengua. Anteriorment la llengua també es parlava al Perú. El 80% dels parlants parlen fluidament espanyol. El 2007 havien baixat a 370 parlants.

Generalment es considera que l'andoque és una llengua aïllada,^[2] encara que uns certs autors com Kaufman (1994), hagin proposat que podria estar llunyanament emparentat amb les llengües bora-witoto.

Vocals

Son nou vocals orals i sis nasals, que poden tenir to alt o baix.

Consonants

El subjecte no apareix com un nom o substantiu nu, sinó que va acompanyat de marques de gènere o classificadors nominals (que indiquen coses relatives a la geometria). Aquests classificadors nominals són:

animades

masculines

presents (-ja-)

absents (-o-)

femenines

presents (-î-)

absents (-ô-)

col·lectiu (-ə-)

inanimades

tou (-o-)

rígid o allargat (-o-)

uns altres (-ʌ-)

Les marques de persona subjecte poden ser o- ("jo"), ha- ("tu"), ca- ("nosaltres") kə- ("vosaltres").

El predicat verbal adjectiu té un sufix que concorda amb l'índex del subjecte: -ʌ per a animats i tous; -o per a rígid o allargat; -i per als altres. A més es marca amb prefixos que indiquen manera, direcció o aspecte i infixos de temps. El predicat nominal (el que alguna cosa és en si mateix) no tenen sufix de concordança ni prefix dinàmic, però sí que poden presentar infix de temps i manera, com verb. Les altres funcions argumentals (beneficiari, instrumental, locatius) apareixen fora del verb sota la forma d'índexs sufijados per una marca de cas. Hi ha 11 sufixos casuals.

D'altra banda l'oració té marques de coneixement o epistèmics segons l'emissor sap del fet per coneixement propi, o si per haver-ho sentit d'una altra persona, o bé per deducció, etc.

A més existeix una marca -nokó de focalització del relat, bé sigui destacant els protagonistes o indicant el moment cúlmine del relat. En la llengua existeixen recursos per a representar l'acció des del punt de vista del subjecte o un altre dels participants, o bé des del punt de vista d'un observador exterior.

Llista Swadesh de l'andoque segons Landaburu (2000):^[3]

• Aschmann, Richard P. (1993). Proto Witotoan. Publications in linguistics (No. 114). Arlington, TX: SIL & the University of Texas at Arlington.
• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
• Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
• Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.