Tinigua

Infotaula de llenguaTinigua
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1 Modifica el valor a Wikidata (2013 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament del Meta Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Llengües tiniguanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3tit Modifica el valor a Wikidata
Glottologtini1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetit Modifica el valor a Wikidata
UNESCO314 Modifica el valor a Wikidata
IETFtit Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2146 Modifica el valor a Wikidata

El tinigua (o tiniguas) és una llengua indígena amenaçada i encara parlada a Colòmbia. La llengua es va creure perduda fins que van ser localitzats dos parlants ancians tinigües en la dècada de 1990. El 2000 quedaven només dos homes parlants de tinigua, que vivien al departament de Meta, entre l'alt riu Guayabero i el riu Yarí i el 2019 solament Sixto Muñoz.[1]

Descripció lingüística

[modifica]

Classificació

[modifica]

El Tinigua s'ha agrupat en una família Tinigua-Pamigua, des que Castellví[2] va demostrar l'afinitat de les dues llengües, aprofitant els vocabularis Pamigua recol·lectats per F. Toro i publicats per Ernst.[3] Dels pamigua se sap per Rivero,[4] però s'ignora qualsevol dada sobre la seva desaparició.

Fonologia

[modifica]

D'acord amb Nubia Tobar, que va entrevistar a alguns dels últims parlants de la llengua, aquesta té sis vocals bàsiques orals organitzades en tres graus d'obertura: alt, mitjà, i baix; i tres posicions: anterior, central i posterior; cadascuna de les quals amb el seu corresponent glotalizada i allargada.[5]

Les 22 consonants eren p, ph (aspirada), t, th (aspirada), ty (palatal), ts (africada), k, kh (aspirada), kw (labiovelar), b, d, g (oclusiva palatal sonora), g, m, n, ñ, f, s, z (fricativa alveolar sonora), h (fricativa glotal sorda), che (africada palatal), i la semivocal w.

Bilabial Dental Palatal Velar Labio-
velar
Glotal
Oclusiva aspirada
sorda p t k
sonora b d ɡ
Africada ʦ ʧ
Fricativa f s, z h
Nasal m n ñ
Aproximant w

Referències

[modifica]
  1. Palacio Hernández, Ricardo; Katherine Bolaños. El hombre sin miedo. La historia de Sixto Muñoz, el último tinigua. Instituto Caro y Cuervo, 2019. ISBN 978-958-611-379-3. 
  2. Castellví, Marcelino «La lengua Tinigua». Journal de la Société des Américanistes de Paris XXII, 1940, pàg. 93.
  3. Ernst, A. «Über einige weniger bekannte Sprchen aus der gegend des Meta und oberen Orinoco» (en alemám). Zeitschrift für Ethnologie XXIII [Berlín], 1891, pàg. 9.
  4. Rivero, P. Juan de. Historia de las misiones de los Llanos del Casanare y los ríos del Orinoco, 1736. 
  5. Tobar Ortiz, Nubia «En el umbral de una muerte inevitable: los Tinigua de la Sierra de la Macarena» (en español). Simposio, VII Congreso de Antropología.. CCELA - Universidad de los Andes., 1994. ISSN: 0121-1579.

Bibliografia

[modifica]