Awá Pit

Awá Pit

Kwaiker
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	12.055  (2005 )
Autòcton de	Nariño, Província de Carchi i Província d'Esmeraldas
Estat	Colòmbia i Equador
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües barbacoanes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	kwi
Glottolog	awac1239
Ethnologue	kwi
UNESCO	593
IETF	kwi
Endangered languages	523

L'awá pit^[1] o awá (també conegut com cuaiquer i kwaiker) és una llengua indígena de la família lingüística barbacoana parlada al sud de Colòmbia i nord de l'Equador. La gran majoria de parlants es localitza a Colòmbia.^[2]

Cap a 1991, es comptabilitzaven 21 mil parlants, uns 20 mil en els vessants endins del Pacífic i uns mil més en l'àrea adjacent de l'Equador.^[2] No obstant això, en el cens de 2005 realitzat pel DANE en Colòmbia, es van comptar aproximadament 8.555 parlants,^[3] i a l'Equador el 2001 segons la revista Yachaikuna n'hi havia aproximadament 3.500.^[4] La major part dels homes també parlen espanyol; encara que els nens i les dones són normalment monolingües en awa pit.^[2] L'alfabetització en la llengua indígena és inferior a l'1%, mentre que l'alfabetització en espanyol ronda el 5%.^[2] El terme awá pit significa literalment la 'llengua dels homes'.^[5]

L'"awá pit" té com a ordre bàsic predominant l'ordre Subjecte Objecte Verb. S'usa una ortografia basada en l'alfabet llatí.^[2]

Encara que s'han fet diverses recerques sobre l'origen de la llengua awá pit, no s'han trobat evidències arqueològiques de pes que permetin situar el seu origen, si bé es pot dir que hi ha evidències arqueològiques que es relacionen amb el grup Awá, aquestes difereixen en alguns casos en característiques puntuals que fan difícil concretar un origen puntual per a aquesta llengua.^[6]

L'inventari consonàntic del awá pit està format per:^[7]

Lls símbols del AFA /š, ž, i/ equivalen als del AFI /ʃ, ʒ, j/.

L'inventari vocàlic per la seva part consta de:

Amb l'excepció d'algunes interjeccions, totes les declaracions en el awá pit consisteixen en sèries d'una o més clàusules. Encara que existeixen algunes que tenen diferents clàusules, totes tenen la mateixa estructura bàsica, no obstant això, en algunes clàusules alguns elements poden ser presents o absents.^[6]

Els pronoms persones no interrogatius, que necessàriament es refereixen solament a humans, estan diferenciats per tres persones i dos números. També estan els interrogatius i els negatius, i altres dos que són indefinits; no tenen distinció de número.

L'existència de pronoms especials plurals que són no-interrogatius i no-definits és un factor important que permet distingir-los d'uns altres que no tenen distinció numèrica.^[6]

• Rocío Calvache Dueñas. «Fonología y aproximación a la morfosintaxis del awa pit». A: Lenguas indígenas de Colombia: una visión descriptiva. Santafé de Bogotá: Instituto Caro y Cuervo, 2000, p. 97-116. ^{[Enllaç no actiu]}
• Curnow, Timothy Jowan; Liddicoat, Anthony J. «The Barbacoan Languages of Colombia and Ecuador». Anthropological Linguistics, 40, 1998, pàg. 384-408. JSTOR: 30028647.
• Henriksen, Lee A.; Henriksen, ynne. «Fonologia del cuaiquer». A: Sistemas fonológicos de idiomas colombianos 4. Lomalinda: Editorial Townsend, 1979, p. 126. 
• Henriksen, Lee A.; Obando O., Pedro V. Mane pɨnkɨh kamshimtus (Una gramática pedagógica del cuaiquer con ejercicios prácticos, tomo 1). Pasto: Universidad de Nariño, 1985, p. xiii, 114.