Awá Pit

Infotaula de llenguaAwá Pit
Kwaiker Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius12.055 Modifica el valor a Wikidata (2005 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deNariño, Província de Carchi i Província d'Esmeraldas Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Equador Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües barbacoanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kwi Modifica el valor a Wikidata
Glottologawac1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekwi Modifica el valor a Wikidata
UNESCO593 Modifica el valor a Wikidata
IETFkwi Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages523 Modifica el valor a Wikidata

L'awá pit[1] o awá (també conegut com cuaiquer i kwaiker) és una llengua indígena de la família lingüística barbacoana parlada al sud de Colòmbia i nord de l'Equador. La gran majoria de parlants es localitza a Colòmbia.[2]

Cap a 1991, es comptabilitzaven 21 mil parlants, uns 20 mil en els vessants endins del Pacífic i uns mil més en l'àrea adjacent de l'Equador.[2] No obstant això, en el cens de 2005 realitzat pel DANE en Colòmbia, es van comptar aproximadament 8.555 parlants,[3] i a l'Equador el 2001 segons la revista Yachaikuna n'hi havia aproximadament 3.500.[4] La major part dels homes també parlen espanyol; encara que els nens i les dones són normalment monolingües en awa pit.[2] L'alfabetització en la llengua indígena és inferior a l'1%, mentre que l'alfabetització en espanyol ronda el 5%.[2] El terme awá pit significa literalment la 'llengua dels homes'.[5]

Descripció lingüística

[modifica]

L'"awá pit" té com a ordre bàsic predominant l'ordre Subjecte Objecte Verb. S'usa una ortografia basada en l'alfabet llatí.[2]

Origen

[modifica]

Encara que s'han fet diverses recerques sobre l'origen de la llengua awá pit, no s'han trobat evidències arqueològiques de pes que permetin situar el seu origen, si bé es pot dir que hi ha evidències arqueològiques que es relacionen amb el grup Awá, aquestes difereixen en alguns casos en característiques puntuals que fan difícil concretar un origen puntual per a aquesta llengua.[6]

Fonologia

[modifica]

L'inventari consonàntic del awá pit està format per:[7]

Bilabial Alveolar Palatal Velar
central lateral
Oclusiva p t k
Fricativa sorda s ɬ š
sonora z ž
Nasal m n ŋ
Líquida l
Semivocal w y

Lls símbols del AFA /š, ž, i/ equivalen als del AFI /ʃ, ʒ, j/.

L'inventari vocàlic per la seva part consta de:

Anterior Central Posterior
Tancada i ɨ u
Oberta a

Amb l'excepció d'algunes interjeccions, totes les declaracions en el awá pit consisteixen en sèries d'una o més clàusules. Encara que existeixen algunes que tenen diferents clàusules, totes tenen la mateixa estructura bàsica, no obstant això, en algunes clàusules alguns elements poden ser presents o absents.[6]

Ordre dels components de la clàusula bàsica:[6]
Subjecte Adjunts

temporals

Adjunts

ubicacionales

Adjunts

Circumstancials

Complements del no-subjecte Adverbis de mode Verb

Algunes expressions en awá pit

[modifica]
Usades per a referir-se a familiars[6]
Formal Informal Español
pappish pappa Papá
akkwihsh akkwa, mama Mamá
paynkul Fill
pashu filla
kwankwa Abuela/hija
pampa Abuelo/hijo
Substantius de temps i lloc[6]
aŋ Aquí
oŋ Allà (pla físic)
el seu Allà (pla metafísic o també físic)
min On, en cap lloc
kwizh Després
Substantius de relació[6]
Forma Substantiu de relació Com un altre substantiu/adjectiu
ayuk= Dins de
izhkwak= Davant de (persona)
isal= Damunt de Damunt
kal= Dins de Prop
kut= Fora de
kwaka= A l'altre costat de Costat (d'un riu, camí)
kwash= Damunt
Kwiya= A l'esquerra de Esquerra (adjectiu)
dt.= Al costat de
nil= Enfront de Correcte, dret (adjectiu)
nu= A la dreta de Dreta (Ej: mà) (adjectiu)
pazhka= En la meitat de
pula/puta= Sota
punsih= Darrere Enrere (substantiu)
la seva= Sota Terra, sòl (substantiu)

Pronoms personals en awá pit[6]

[modifica]

Els pronoms persones no interrogatius, que necessàriament es refereixen solament a humans, estan diferenciats per tres persones i dos números. També estan els interrogatius i els negatius, i altres dos que són indefinits; no tenen distinció de número.

L'existència de pronoms especials plurals que són no-interrogatius i no-definits és un factor important que permet distingir-los d'uns altres que no tenen distinció numèrica.[6]

Pronoms personals en awá pit[6]
Singular Plural
Nominatiu Acusatiu Nominatiu Acusatiu
Primera persona na na-wa au au... =miza
Segona persona nu nu-wa o o... =miza
Tercera persona us us-a uspa uspa...=tuza
Qui, ningú min min-a
Algú min-waza min-a-waza
Quin, res shi
Alguna cosa shi-waza

Referències

[modifica]
  1. Literalment 'la boca dels awá', és un paral·lel al autoglotònim quítxua runasimi 'la llengua dels homes'.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Awa–Cuaiquer, per SIL, Ethnologue, 1986 and 1991, access date 04-16-08
  3. «Ministerio de Cultura de Colombia».
  4. «Revista Yachaikuna: Culturas y lenguas indígenas del Ecuador».
  5. Awá 'home(s)', *ɸit 'boca, llengua' > pit
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Curnow, Timothy Jowan «Conjunct/disjunct marking in Awa Pit» (en anglès). Linguistics, 40, 3, 02-05-2002, pàg. 611–627. DOI: 10.1515/ling.2002.025. ISSN: 0024-3949 [Consulta: 30 octubre 2020].
  7. Curnow et Liddicoat, 1998, p. 386.

Bibliografia

[modifica]