Páez

Páez

Nasa Yuwe
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	77.400 (2000)[1] 100.000 (2005)[2] 75.000 (2008)[3]
Parlants nadius	140.000
Autòcton de	Departament del Cauca, Huila i Tolima
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	pbb
Glottolog	paez1247
Ethnologue	pbb
UNESCO	641
IETF	pbb
Endangered languages	2964

La llengua paez (AFI [pa.ˈes]), autoglotònim nasa yuwe, és un idioma parlat pel poble nasa o paez (de «pats» «dreta» del riu Cauca), que habita a la zona andina de Colòmbia, especialment al departament del Cauca. Crevels (2011) estima 60.000 parlants d'una població ètnica de 140.000.^[4] A Colòmbia té reconeixement com a llengua oficial al territori nasa.^[5]

Es discuteix a quina família lingüística pertany. Uricoechea (1877) s'orientava per destacar les relacions del nasa yuwe amb les llengües andines com el quítxua, especialment per la gramàtica i la morfologia, encara que en l'actualitat aquesta proposta ha estat completament abandonada.

Paul Rivet i altres la van classificar com txibtxa encara que Constenla Umaña va comprovar que no és una llengua pròpiament txibtxa. Més recentment s'ha proposat que forma part del fílum macro-txibtxa, dins del qual s'ha conjecturat que podria tenir una relació més o menys remota amb la família barbacoana, junto con el awá, guambià, cayapa, colorado i potser l'andaquí algunes més. Altres autors proposen una família «paezana» (Kaufmann, Key, Greenberg), uns altres una «barbacoana-paezana». No obstant això, estructuralment i lèxicament el paez i el barbacoano són molt diferents i les formes lèxiques similars podrien deure's a préstecs lingüístics, donada la proximitat geogràfica d'aquestes llengües. En la mateixa línia de la proposta macro-txibtxa, Greenberg (1987) proposa una macrofamília txibtxa-paezana.^[6]

Per altres (Gordon 2005) és una llengua independent, encara que es pugui acceptar la seva relació amb l'andaquí i tal vegada amb altres llengües extingides (Adelaar & Muysken 2004).

Campbell (1997:173-176) assenyala: «No hi ha consens sobre el paezano, i les opinions varien notablement. Habitualment se situa al páez juntament amb el paniquitá (Colòmbia), en realitat un dialecte d'aquesta llengua i l'extint panzaleo; ja que escassament hi ha alguna dada sobre el panzaleo, la classificació no té base lingüística real (Loukotka 1968:245, Constenla Umaña 1991).»

A continuació es mostra una llista completa de varietats de llengües paezanes llistades per Loukotka (1968), inclosos els noms de varietats no atestades.^[7]

• Paez / Paisa - la llengua parlada als pobles del riu Paez, al departament de Huila. Els dialectes inclouen:
  • Nasayuwä - parlat a la vila de Pitayo.
  • Okoshkokyéwa - parlata la vila de La Peña.
  • Paniquita - parlat a Paniquita, i altres viles de la regió de Huila.
• Panzaleo / Latacunga / Quito - na llengua extingida una vegada parlada a les províncies de Pichincha, Cotopaxi, i Tungurahua, Equador.
• Alausí - un cop parlat al poble de Alausí, província de Chimborazo, Equador. (Sense atestar).

El primer diccionari paez-castellà va ser elaborat pel sacerdot Eugenio del Castillo y Orozco el 1777 i editat per Ezequiel Uricoechea 110 anys després. Els diccionaris i gramàtiques missioneres tenien generalment l'objectiu de «evangelitzar» i castellanitzar als indígenes i van ser part del procés de reculada de les llengües natives. Avui, no obstant això, són un testimoniatge de la història de la llengua i serveixen per a recuperar paraules i entendre millor la toponímia.

La disminució del nombre de parlants de paez va ser producte de la dominació dels estats castellano-parlants, la inequidad de l'economia, la conveniència política que va portar a la corona espanyola a prohibir les llengües indígenes al final del segle xviii i a les escoles a seguir idèntica política en el segle XX i va conduir al monolingüisme dels mitjans de comunicació.

Avui dia, el nasa yuwe és parlat per més de 100.000 persones i es reverteix la tendència a la reducció del nombre de parlants, perquè existeixen sòlids estudis fonològics i gramaticals, diccionaris i cartilles, de manera que s'enforteixen els programes de defensa de la llengua, ensenyament en i del nasa yuwe, en el context de programes oficials i no oficials de etnoeducación que constitueixen una prioritat de les autoritats indígenes, que alhora impulsen l'enfortiment de mitjans de comunicació propis com a Radio Payumat o Radio Nasa.

El paez té quatre vocalés orals i quatre nasals (i, e, a, o) i registra vocals breus i llargues, per la qual cosa el nombre de segments vocàlics en oposició fonològica és de 16:^[8][9]

L'idioma paez posseeix 38 fonemes consonàntics, sent una peculiaritat l'abundància de consonants palatalizadas, aspirades i palatalizadas-aspirades.

Els pronoms de primera i segona persona singular són diferents per als gèneres femení i masculí, el seu plural deriva en qualsevol cas de la forma femenina. La tercera persona és neutra.

El verb es conjuga amb sufixs de temps, manera i aspecte i en la segona persona amb sufix de gènere femení o masculí. Pot tenir prefixos d'intensitat.

Els substantius es declinen mitjançant sufixos que marquen els casos nominatiu, acusatiu, datiu, ablatiu, locatiu e instrumental, amb posposicions en lloc de preposicions.

És considerada com una llengua aglutinant. L'ordre de l'oració és Subjecte - Objecte - Verb. El nom precedeix l'adjectiu.

• Adelaar, Willem F. H.; & P. C. Muysken, 2004. The languages of the Andes. Cambridge University Press. (en inglés)
• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Castillo y Orozco (del), Eugenio Vocabulario Paez-Castellano. Ezequiel Uricoechea ed. Maisonneuve y Cia. Libreros Editores, París, 1877.
• Fabre, Alain 2005 Nasa Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos.
• Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.) Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X (en inglés)
• Greenberg, Joseph H. 1987 Language in the Americas. Stanford, California: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1315-4 (en inglés)
• Nieves Oviedo, Rocío; Tulio Rojas y Marcos Yule 1991: Estudios Fonológicos de la Lengua Paez (Nasa Yuwe); Descripciones 6; Colciencias - Universidad de los Andes, Bogotá.
• Rivet, Paul 1952 "Lengues de l'Amerique du Sud et des Antilles"; Meillet A. et M. Cohen . Les langues de monde. Paris. (en francés)
• Rojas Curieux, Tulio; Roció Nieves Oviedo, y Marcos Yule Yatacue 1991: Estudios Gramaticales de la Lengua Paez (Nasa Yuwe). Descripciones 7; Colciencias - Universidad de los Andes, Bogotá.- ISSN 0120-050X
• Rojas Curieux, Tulio & Esteban Díaz Montenegro. Kwe'sx nasa yuwete we'wnxi paylatewe'sx Léxico del nasa yuwe de La Paila Naya. 2014. ISBN 978-958-46-8932-0
• Slocum, Marianna C. 1986: Gramática páez. Editorial Townsend, Lomalinda.- ISBN 0-88312-232-4
• Slocum, Marianna C.; Florence L. Gerdel; Rogerio Yonda Güejia y Porfirio Ocaña Nache. 1983. Diccionario: páez-español / español-páez. ILV, Bogotá.
• La Carta de Colón (Colon F'l'Na Yuwe Kahn'l Ec). Traductor: Abelardo Ramos Pacho, asesor del Programa de Educación Indígena del Consejo Regional Indígena del Cauca. Ed., introduc., transcrip. y notas por Juan José Antequera Luengo. Huelva, Facediciones, 2008.

Prova [[:incubator:Wp/{{{code}}}|Wikipedia en páez]] a Wikimedia Incubator.

• Proel: Lengua Paes
• Fabre: Nasa
• Páez (Intercontinental Dictionary Series)