Eperara

Eperara
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	3.802 (2011 )
Autòcton de	Departament del Cauca, Nariño i Valle del Cauca
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües chocó; emberà
Codis
ISO 639-3	sja
Glottolog	epen1239
Ethnologue	sja
IETF	sja
Endangered languages	5377

L'eperara (també conegua com epena saija, epena pedée, emberá saija, emberá basurudó) és una de les emberà, de la branca meridional de les llengües chocó, parlada per 3.600 persones als boscos tropicals de Colòmbia que limiten amb l'Oceà Pacífic, als departaments de Cauca, Nariño i Chocó. Uns 250 parlants viuen a l'Equador.

Escriptura

Alfabet eperara^[1]
a	b	ch	d	e	ë	g	i	ɨ	j	k	k'	l	m	n	o	p	p'	r	rr	s	t	t'	u	w	y

El cop de glotis s'escriu amb guionet només entre dues vocals.

Fonologia^[2]

Consonants

		Bilabial	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Oclusives	plana	p	t		k	ʔ
	aspirada	pʰ	tʰ		kʰ
	sonora	b	d		ɡ
Africada				t͡ʃ
Fricativa			s			h
Nasal		m	n
Líquides	ròtic		r
Líquides	batec		ɾ
Aproximant		w		j

Vocals

	Frontal	Central	Posterior
Alta	i ĩ iː	ɨ ɨ̃ ɨː	u ũ uː
Mitjana	e ẽ eː	ə ə̃ əː	o õ oː
Baixa		a ã aː

Referències

↑ Harms, 1993, p. 85–86.
↑ Harms, Philip Lee. Fonología del epena pedee (saija), 1984.

Bibliografia

Binder, Ronald; Harms, Phillip Lee; Ismare, Chindío Peña. Vocabulario ilustrado, tomo 2. Wounmeu - Español : Epena Pedee. Asociación Instituto Lingüístico de Verano, 1995. ISBN 958-21-0142-3.
Harms, Judith Ann. Vocabulario ilustrado eperã pedeede eperaarã oopata (Vocabulario ilustrado en el idioma epena cultura). Editorial Alberto Lleras Camargo, 1993. ISBN 958-21-0110-5.
Huber, Randall Q.; Reed, Robert B. Vocabulario comparativo. Palabras selectas de lenguas indígenas de Colombia. Bogota: Instituto Lingüístico de Verano, 1992, p. 387. ISBN 958-21-0037-0.

[FOOTNOTEHarms199385–86-1] Harms, 1993, p. 85–86.

[2] Harms, Philip Lee. Fonología del epena pedee (saija), 1984.

[1]

[2]